Campanya d'estiu del PSOE contra les llibertats al País Basc

Campanya d'estiu del PSOE contra les llibertats al País Basc

Enterrament del regidor abertzale de VillabonaEl nou govern basc sorgit de les fraudulentes eleccions que donaren el poder al front nacionalista espanyol de PP i PSOE, gràcies a la llei de partits, ha intensificat aquest estiu la seva aposta per la retallada de les llibertats democràtiques i en especial la seva ofensiva contra els independentistes bascos. Mentrestant ETA desmenteix amb les seves accions el discurs oficial del Ministeri de l’Interior.

Una de les iniciatives més destacades d’aquesta campanya d’estiu ha estat l’atac contra els familiars i la solidaritat amb els presos polítics bascos.

El conseller d’interior Rodolfo Ares donà ordres a l’ertzaintza per a treure dels carrers qualsevol referència als presoners polítics, donant lloc a l’anomenada “guerra de les fotos”. La policia autonòmica retirà les fotografies dels carrers, recintes festius, i fins i tot bars i establiments privats, detenint i denunciant a nombroses persones. Tanmateix, poques hores després reapareixien, multiplicades, les fotografies i pancartes que recorden l’existència dels presoners i la repressió conseqüència del conflicte.

L’actuació de l’ertzaintza també ha intentat eliminar dels carrers tota presència pública de l’esquerra independentista. L’objectiu és el d’amagar una realitat social que contrasta amb la fotografia institucional fruït de les il·legalitzacions. La conselleria d’interior, juntament amb l’Audiència “Nacional” espanyola, s’han proposat impedir qualsevol manifestació i activitat pública de l’esquerra abertzale. A Sant Sebastià, per exemple es prohibí la manifestació celebrada a l’inici de les festes provocant nombrosos incidents per la ciutat i dues detencions el dia 8 d’agost. L’acte del jutge Garzón prohibia qualsevol reivindicació independentista durant tota la setmana. També s’anunciaven mesures semblants per totes les festes patronals. A més de les manifestacions, l’ertzaintza es dedicà a esborrar murals i arrencar cartells, un cas emblemàtic fou el de l’històric mural que l’artista Alejandro Tapia realitzà fa 25 anys a la localitat d’Usurbil. Aquesta escalada conduí el 31 de juliol a la mort del regidor abertzale Remi Ayestaran a Villabona després d’un episodi d’assetjament de l’Ertzaintza. Els veïns denunciaren els fets amb una vaga general al poble poc després. El mateix lehendakari López exposava el 5 d’agost les seves intencions amb la gràfica expressió “la calle es nuestra!”, remetent així a l’infame “la calle es mia” de Manuel Fraga.

Fora dels carrers, l’atac arribava a la xarxa amb una operació policíaca kafkiana contra el web juvenil Gaztesarea.net, els impulsors del qual foren enviats al tribunal especial de Madrid per haver publicat el número premiat en un sorteig de l’organisme juvenil basc Segi, acusats de ‘finançament d’ETA’.

Tota aquesta aquesta ofensiva contra els drets civils es produïa en uns moments difícils pel ministre Rubalcaba, que potser fruit del nerviosisme per les continuades accions d’ETA, manifestà de forma diàfana la veritable naturalesa de la llei de partits quan reconegué el passat 2 d’agost, en declaracions a la premsa, que encara que Batasuna condemnés la lluita armada no seria mai legalitzada. L’objecte de persecució de la llei de partits doncs, són les seves idees i objectius polítics i no pas el posicionament respecte una de les expressions violentes del conflicte.

Aquesta insòlita sinceritat no es repetia a l’hora de donar explicacions respecte els nous brots de guerra bruta. El ministeri d’interior respon amb silenci davant la desaparició del refugiat basc Jon Anza el mes d’abril, i dels segrestos i tortures dels militants independentistes Alain Berastegi, el 17 de juliol, Lander Fernández, el 19 de maig, i Juan Mari Mujika, l’11 de desembre, denunciats els darrers temps.

Tota aquesta campanya de repressió d’estiu que volia representar una escena més del procés de setge i aïllament del moviment d’alliberament nacional basc ha perdut bona part de la seva força propagandística davant l’evidència de l’actuació sostinguda per ETA en les darreres setmanes, contra interessos econòmics i les forces de seguretat espanyoles. En el seu darrer comunicat l’organització armada recordava que els darrers esdeveniments demostren el fracàs de la via repressiva. El text reivindicava els atemptats que costaren la vida a dos guàrdies civils a Mallorca i a un cap policíac de la lluita anti-ETA a la localitat d’Arrigorriaga, al qual responsabilitzava dels interrogatoris i tortures a militants abertzales. ETA manifestava la seva voluntat de no causar morts civils avisant la població del perill d’aproximar-se a instal·lacions militars, policíaques, i de PP i PSOE. També criticava al PNB i Nafarroa Bai per manifestar el seu suport a les forces de seguretat espanyoles.