Arranca el període d’admissió escolar al País Valencià, un procés que s’allarga fins al 17 de maig. Milers de famílies s’enfronten a una decisió que marcarà el seu dia a dia durant un bon grapat d’anys. Per contribuir a formar-se un criteri, la Coordinadora d’alumnes, professorat, pares i mares per l’ensenyament públic en valencià (CAPPEV) de la Ciutat de València, ha publicat un recurs molt escaient: «Escolaritza!».
El mapa publicat per la CAPPEV permet comprovar el programa plurilingüe establert a cadascun dels 90 centres públics de la capital del Túria. A més, «Escolaritza!» identifica el districte escolar de cada escola, el nombre de línies existent i l’IES al qual es troben adscrits. Per últim, també fa possible calcular la distància a peu, en bici, en vehicle privat o transport públic, a cada col·legi.
Amb el canvi de model lingüístic establert pel Decret 4/2018 va acabar la segregació en línies lingüístiques que -fins al moment- caracteritzava el sistema educatiu valencià. Així doncs, el text legal estableix quotes mínimes d’ensenyament de valencià (25%), castellà (25%) i anglés (15%) en primària; la resta de percentatges es completen basant-se en el criteri de cada Consell Escolar, atesa la seua realitat sociolingüística.
La Llei de plurilingüisme, ha estat criticada per les entitats en defensa de l’ensenyament en valencià, que recomanen un mínim del 50% d’ensenyament en valencià per tal de garantir-ne el coneixement i domini útil de la llengua pròpia.
En aquest context, el recurs publicat per la CAPPEV distingeix tres tipus de centres, representats amb colors diferents segons el seu model plurilingüe. A «Escolaritza!» trobareu en color verd aquells centres que presenten un 49% o més d’ensenyament en valencià en primària, en groc aquells que en tenen entre un 40% i un 49% i en roig aquells que presenten menys del 40%.
El mapa publicat per la CAPPEV permet albirar l’extensió de l’ensenyament en valencià dins la xarxa pública d’ensenyament al cap i casal. Així doncs, es pot comprovar que de les 136,5 línies escolars públiques per curs, 86,5 -és a dir, el 63,3%- tenen la meitat o més de l’ensenyament en valencià en primària, 25 -un 18,3%- en tenen entre el 49% i el 40% i altres 25 -també 18,3%- en tenen menys del 40%. Cal ressenyar que entre els que menys percentatge de valencià hi incorporen hi ha centres amb singularitats marcades com ara l’Institut Valencià de l’Audiofonologia -per alumnes amb deficiències auditives- i dotze centres d’Atenció Educativa Singular (CAES), centres generalment d’una línia, que acullen un alumnat amb problemàtiques socials.
Per districtes escolars, la situació és molt diversa. Actualment, les escoles públiques amb més d’un 50% d’ensenyament en valencià són majoritàries a Ciutat Vella, Extramurs, Campanar, Saïdia, Patraix, Jesús, Cabanyal-Malva-rosa, Camins al Grau, Algirós, Benimaclet, Benicalap i Pobles del Sud. En canvi, la presència del valencià a l’escola pública és minoritària a l’Olivereta, el Grau-Natzaret, Rascanya, i molt especialment, a l’acomodat Pla del Real, on no existeix cap centre que arribe al 49% de l’ensenyament en valencià.
Val a dir que, tot i que a «Escolaritza!» no apareixen recollides les dades dels programes plurilingües dels centres concertats i privats, les valoracions no són massa encoratjadores. Fins a la publicació del Decret del Botànic, el 96,3% de l’alumnat de les 79 escoles concertades i privades de València era escolaritzat, predominantment o únicament, en castellà. Aquesta realitat no sembla haver-se superat amb la nova legislació impulsada per Vicent Marzà. Això resulta especialment rellevant si tenim en compte que, actualment, a la ciutat de València el 58% de l’alumnat de primària està matriculat en escoles concertades o privades.
Tot i els estirabots de la dreta local durant la campanya electoral a Corts, podem concloure que, en termes globals, la implantació del valencià continuaria sent minoritària i -segons els experts- insuficient.
S’ha de reconéixer, però, que amb el nou Decret en la mà la presència del valencià en l’escola pública ha augmentat. No debades, convé recordar que, prèviament a la implantació de la norma, l’alumnat escolaritzat en línies en valencià a la pública era el 38,4%. Aquest és un fet especialment interessant si tenim en compte la funció integradora que té el sistema públic, on un 17% de l’alumnat de primària és d’origen estranger -en contrast amb el 4,9% en el cas de la privada i la concertada.
Malgrat aquests avanços, des d’Escola Valenciana s’adverteix que serà necessària l’acció de la inspecció educativa per valorar l’aplicació concreta dels programes plurilingües i garantir un trànsit cap a l’ESO sense passos enrere en matèria de llengua.
