Com valores la situació de la cultura en aquests moments?
D’una banda, d’estranyesa i inexperiència davant aquesta situació inèdita. D’altra banda, de solidaritat, amb la intenció de mobilitzar el sector. També d’una altra, de vergonya, com líders polítics com Pedro Sánchez o Ada Colau han advocat a favor de la gratuïtat de la cultura, de la capacitat decorativa de la cultura, de l’objectiu de passar una bona estona de la cultura.
El món de la cultura als Països Catalans ha mostrat capacitat conjunta de reacció?
No sé si conjunta, però sí organitzada.
Quines iniciatives en destacaries?
Carles Rebassa és poeta
Llibreries obertes és una bona iniciativa (tot i que ha rebut crítiques sobre la gestió dels diners), les mostres de música, literatura, etc. que hi ha hagut mitjançant les xarxes socials per a mantenir actives les estructures que el confinament ha obligat a tancar.
Quines lliçons podem extraure d’aquesta pandèmia amb relació al món de la cultura?
Que la cultura no és un mitjà d’entreteniment sinó de transformació social. Que la llibertat d’expressió és un fonament de la cultura. Que la independència de l’acció cultural respecte del món econòmic és totalment imprescindible.
Als estats francés i espanyol i, en l’àmbit de cultura, la pandèmia està servint com a excusa per actuar contra les cultures minoritzades?
Sempre, constantment, i en qualsevol ocasió, França i Espanya actuen, amb excusa o sense, contra les cultures minoritzades.
Com penses que caldrà actuar un cop passat l’estat d’alarma?
Les fórmules no són mai d’una sola persona ni vistes cap al futur. Cal parlar-ne i activar tota una sèrie de previsions per a quan la pandèmia torni. Probablement a partir d’ara viurem un període potser de dècades en què ens trobarem en situacions d’aïllament i confinament.
