El proper diumenge 7 de juny ens juguem que arribi al Parlament Europeu la veu de la gent treballadora de tots els pobles que conformen avui en dia l’España imposada a través d’un monarca, posat a dit per Franco, i per una Constitució pactada entre els franquistes i els aleshores nous polítics “professionals” del PSOE i el PCE.
Aquesta oportunitat no és una cosa que passi cada dia i, per tant, és en moments com aquests on es demostra el companyarisme del que tant parlem.
Tots i totes sabem que, fa un temps, gent d’Iniciativa Internacionalista va estar parlant amb gent de les vostres organitzacions per veure quina possibilitat hi havia d’anar conjuntament a les eleccions. No va ser possible pels motius que fossin i, en conseqüència, es van tirar endavant tres candidatures amb un clar discurs de superació dels límits polítics, territorials, econòmics i socials imposats pel capitalisme espanyol i per fer front a l’actual Europa del Capital que s’està construint.
Han passat les setmanes i, després de diversos entrebancs amb la Fiscalia de l’Estat i el Tribunal Suprem, finalment totes les candidatures podem concórrer a les eleccions.
De fet, tots i totes ens hem il·lusionat i estem posant el nostre temps i diners per donar a conèixer la nostra proposta. Malgrat tot, és per tots i totes sabut que només Iniciativa Internacionalista té possibilitats reals per aconseguir representació.
Això no us treu raons, i per nosaltres, gent treballadora igual que vosaltres, mereixeu el respecte total pel vostre projecte i la vostra organització.
Encara diré més, si no hagués existit Iniciativa internacionalista, segurament jo mateix hagués estat a la llista d’Esquerra Anticapitalista, ja que pensava que millor que hi hagués algú com vosaltres que es presentés a les eleccions, encara que no tingués possibilitats, que no tenir cap candidatura que reclamés un canvi de sistema.
Hagués actuat de la mateixa manera si els companys i companyes del PCPE m’haguessin demanat el meu nom per la seva llista. De fet, a un acte a Sabadell vaig poder xerrar amb un company vostre amb el que he compartit experiències de lluita laboral.
Finalment, va aparèixer Iniciativa Internacionalista i vaig optar per aquesta candidatura perquè estava segur que si aconseguíem passar seria una bufetada petita, però important, al Govern espanyol del PSOE, al PP, a la seva Llei de partits i a tots els polítics “professionals” d’aquí o de Brussel·les.
Ja hem aconseguit aquesta victòria, i he de dir que és una victòria de tots i totes i que no estem sobrats de victòries. Ara necessitem tornar a vèncer aconseguint un eurodiputat o eurodiputada. Seria terrible que per uns milers de vots ens quedéssim a les portes de poder fer arribar al Parlament europeu un dels nostres, que també és un dels vostres. Perquè, ens agradi o no, tant vosaltres com nosaltres sempre coincidim a les mateixes manifestacions, campanyes i mogudes.
Per aquest motiu us demano que feu un acte d’enorme generositat i que, pocs dies abans d’arribar al dia 7, quan ja hagueu fet tota la feina perquè se senti el vostre projecte i la vostra organització, feu una crida a tots i totes les vostres votants perquè dipositin finalment la papereta d’Iniciativa Internacionalista.
La nostra, la vostra, l’esquerra que representem, ha estat tota la vida plagada d’actes de generositat de persones i col·lectius que han posat les seves ganes de canviar les coses, els seus pocs diners i, en molts casos, l’estabilitat en les seves feines i en la seva integritat física per intentar millorar les condicions de vida del col·lectiu del que formem part, del poble del que formem part.
Un acte de generositat com aquest mostraria la vostra grandesa de mires i faria que totes les persones que estem cada dia picant pedra per intentar canviar el món de base estiguéssim una mica més unides i, per tant, una mica més fortes davant dels cacics d’ahir i d’avui.
* L’autor és número 3 a la llista d’II-SP