Benvolguts sindicalistes del SAP-FEPOL, m’he llegit el vostre comunicat C-143/2019 del 16/10/2019 i m’ha vingut al cap unes quantes reflexions.
La primera és que teniu una idea molt curiosa dels objectius de la tasca per la qual sou pagats: no garantir la seguretat i incolumitat de la ciutadania, menys encara quan dita ciutadania s’entesta en exercir drets com el de reunió, manifestació, vaga etc.,… si no la vostra (i, accessòriament, la d’uns contenidors). Una premissa que explica, per exemple, que un agent, per tal de protegir-se del llançament d’una llauna de cervesa, trobi adient disparar cap a una massa de gent que es manifesta un projectil de foam o clavar-li quatre bastonades al primer manifestant que pilla.
Mossos atropellen intencionadament manifestants. Barcelona, octubre 2019
La segona – i òbviament estretament relacionada amb la primera – és que teniu una autèntica obsessió en voler recuperar –envejosos tal vegada dels vostres col·legues espanyols (ui, perdó, espanyols ho sou tots!) – una “eina” (les bales de goma) que la totalitat de les associacions de defensa dels drets humans i el mateix parlament de Catalunya han considerat no només perillosa i indiscriminada, si no també lesiva de drets fonamentals.
La tercera, que considereu les manifestacions com una mena d’exercici d’esbarjo col·lectiu que s’ha d’acabar tant bon punt vosaltres ho dieu i que, si no s’acaba, s’ha de “dispersar” amb les tàctiques que calguin (siguin carrusels de furgons, gasos lacrimògens o bales de goma). Per a vosaltres el dret de manifestació sense armes no empara, evidentment qui s’arma d’ous, globus de pintura i d’una varietat d’objectes llancívols (per cert, quantes armes heu intervingut al llarg de les vostres actuacions antisistema de les últimes dècades?).
D’acord, ja ho sabem que per a vosaltres això dels drets fonamentals de la ciutadania és una cantarella que us avorreix més que un solo del Lluis Llach, però resulta que us paguem el sou justament per tenir en compte aquests detalls. Democràcia en diuen.
Quarta. La falta de professionalitat. A veure, tinc una edat i he vist manifestacions en països diversos del nostre entorn. Poques vegades he vist agents tan ploramiques i exagerats en les seves queixes sobre el perill de les situacions en que s’han trobat (em refereixo sempre a aldarulls socials o laborals, no a baralles de turistes borratxos o grups d’aficionats al futbol anglesos o russos, on el risc si que hi és). Home, si us vaig sentir dir que els indignats de plaça Catalunya – colla de happy flowers més inofensius que un gelat de pistatxo – també tenien grups violents perfectament organitzats i que al desallotjament de Plaça Catalunya us havien ferit no se quants companys (de dues una: o sou realment uns figaflors del tot inadequats per a una tasca d’una certa rudesa o bé sou uns mentiders compulsius. En ambdós casos em costa encabir-os en la categoria de garants de cap pau social o de la seguretat ciutadana).
Mossos apallissen veïns de Sants durant un desnonament. Setembre 2019
Cinquè: canvieu sisplau l’argumentari, que és repetit clavat al del Felip Puig i la seva colla: que si els “grups perfectament organitzats”, que si “els professionals dels aldarulls” (però qui carai paga per encendre uns contenidors a Barcelona?), que si son “dos o tres mil (són sempre els mateixos o al curs de formació per a antisistema hi ha nota de tall i només hi poden entrar entre 2000 i 3000 candidats?).
Que si us llencen llambordes de 30 quilos des de 40 metres, de que si els àcids, de que si el napalm, de que si les llances… Actualitzeu-vos d’una vegada! Què espereu per afegir-hi, per dir-ne dos, les mirades d’odi i les trampes de Fairy?
També us pregaria que, a les entrevistes, deixeu de prendre’ns el número amb allò de “investigarem per si hi ha hagut mala praxis” quan l’allau d’imatges i testimonis fan que l’espectador mitjà hagi de córrer a buscar al diccionari la paraula “proporcionalitat”.
Mireu, al febrer de 2020, gairebé 9 anys després del desallotjament de plaça Catalunya, es farà el judici impulsat per 56 víctimes de la brutalitat policial i un grapat d’advocades (fiscalia absent, això de la defensa dels drets polítics fonamentals de ciutadania no va amb ells). Va haver-hi 100 persones ferides i contusionades en una situació de tanta no violència que el Gandhi (que segons un col·lega vostre, per cert, també hauria “pillat”) s’hauria posat dels nervis.
Resultat? un imputat per un delicte menor, una multeta i tots a casa.
Mossos colpegen un ferit a terra. Barcelona, 2012
En la llarguíssima instrucció vam comprovar un cop més com funciona la vostra relació amb els mecanismes i institucions que us haurien de controlar (ep, al cap i a la fi, no és poca cosa tenir el monopoli de les armes i la violència): els mecanismes us els peteu i les institucions (polítiques i judicials) us tracten com la nineta dels seus ulls. Sota tota la xerrameca sobre servei públic, defensa de la pau i la convivència s’amaga una lògica i unes pràctiques dignes d’una organització mafiosa: l’omertà en primer lloc (mai denunciar un company o còmplice), la negativa a assumir qualsevol responsabilitat i a facilitar informació que pot danyar-te, l’arrogància de qui se sap indispensable per assegurar el control del territori, amb amenaces quan cal.
Però no us enfadeu: la meva vol ser una crítica positiva i per tant també vull reconèixer que sabeu actuar com una policia que sap atenir-se als principis de proporcionalitat i prudència. Em refereixo per una banda a totes les vagades que us heu estat quiets, facilitant l’absència d’aldarulls. Per l’altra a la gestió elegant i cordial de comitives de nois amb esvàstica, bats de beisbol i navalles que heu demostrat saber tractar amb delicadesa i contenció (encara que acabessin enviant gent a l’hospital no van cremar cap contenidor ni us van llençar cap llamborda que, com ja hem entès, és lo important). I finalment, sobretot, a totes les ocasions en que no heu fet acte de presència, deixant que la gent es manifestés tranquil·lament i en pau. La tàctica de la incompareixença: la millor.
