De petit no n’ets massa conscient, vas a l’escola i ni et preguntes qui l’ha triada ni perquè els teus companys i companyes son les que son. Aquesta setmana he vist imatges publicades a les xarxes socials d’una festa escolar del centre concertat on ja vaig estudiar de petit. No una sola fotografia, sinó 4 o 5 i dos o tres vídeos que hi havia enllaçats, de ben segur vaig poder veure gran part dels escolars matriculats, alguns d’ells i elles classes senceres en format coral cantant cançons. Quan vaig arribar a casa, li vaig preguntar a la mare de la meva filla si veia o deixava de veure alguna cosa estranya. Primer no ho entenia… però ho va entendre quan li vaig preguntar què hi hauria de diferent si la foto fos de l’escola pública de la nostra filla. Tots i totes blanques de pell –potser vaig arribar a comptar 3 o 4 persones racialitzades entre més de 300 alumnes-, i em va fer recordar que fa 35 anys, també era així. A l’escola només hi havia un noi de racialitzat. Un! En tota l’escola! En les edats que vaig veure a les fotos, a l’escola de la meva filla les alumnes racialitzades deuen ser no menys del 40 o 50%.
Fa pocs dies, el diario.es publicava les dades creuades de les escoles públiques i privades i les peticions de beques menjador. Les públiques segueixen assumint la major part d’alumnat amb necessitats de beques, mentre que les concertades tenen un baix índex de beques.
Fa uns dies, rebíem de l’escola, una nota on se’ns instava a fer l’ingrés de 70 euros corresponents al primer pagament de l’excursió de 3 dies i dos nits que la meva filla farà en breu. El segon pagament de 80 euros el farem més endavant. La nota tenia un final desafortunat “Si no feu l’ingrés entendrem que no esteu interessats en que el vostre fill/a faci aquesta activitat”. I és que en un món en el que les classes populars no poden pagar escoles concertades i demanen beques menjador, no poder pagar 150€ per 3 dies i 2 nits, no és qüestió d’interès, sinó de capacitats, més quan moltes famílies tenen dos infants escolaritzats, i això suposa 300€ per 3 dies i 2 nits.
Els darrers dies de mobilitzacions pel 6% del PIB per a l’educació, o les vagues als sectors públics ens han de recordar que l’educació no és quelcom que triem, sinó que és un dret i que si el volem universal i igualitari no pot quedar a la mercè de qui tingui més o menys ingressos. Un primer pas per millorar el finançament de l’escola pública, passa per eradicar el model concertat- privat i tenir un únic sistema educatiu públic on els fills i filles de rics i pobres comparteixin aules i vides, i on el frau fiscal afecti per igual al fill del migrat que el de l’evasor fiscal. Perquè mentre l’infra-finançament de l’educació no afecti a aquells i aquelles que poder revertir-lo, ni li donarem la volta a l’educació ni a la societat.
