Després de diversos dies d’espera a Kobanê, finalment es creen les condicions per a trobar-nos amb les dones combatents en lluita contra l’Estat Islàmic (IS). Entrem a “casa” seva, la seva base d’operacions, el lloc en què comparteixen emocions i organitzen les batalles. Amb nosaltres hi ha dos traductors. Ens reben en una petita habitació amb estufa, amb imatges de dones i homes màrtirs a les parets. Preguntem: “Qui és?” – Indicant un pòster d’una combatent amb rostre de dona. Una YPJ respon “és una de les nostres màrtirs, de fa ja alguns anys.” Ens vam asseure en cercle a terra cobert de catifes i acomodat amb matalassos i coixins, i vam començar a parlar. Inicialment hi havia cinc dones. Tres d’elles més eloqüents, de les quals romandran dues fins al final de la trobada.
Les següents són les preguntes que vam fer, amb les respostes de les dones. No hem adjunat ni vídeos ni enregistraments. Per qüestions de seguretat, les dones han preferit no ser gravades ni en imatge ni en veu. Així doncs, més enllà de la nostra memòria, el testimoni escrit és el que queda d’aquesta reunió – amb l’esperança que es pugui mostrar, almenys en una petita part, el poder d’aquesta curta però intensa experiència:
Per què vas prendre la decisió d’entrar a les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) ?
Perquè les dones estan patint. Veiem el patiment de les dones, no només aquí, sinó també en els vostres països. Nosaltres lluitem per a totes les dones del món.
Jo, en particular, vaig néixer a Alemanya, he estat viatjant per Europa, i en un d’aquests països vaig estar uns dies a la presó per motius polítics. Llavors vaig decidir venir aquí a Kurdistan, i així ho van fer també les meves amigues després de mi. He llegit els escrits d’Öcalan, i això m’ha fet tenir una visió més àmplia i global.
Per què vas venir a Kurdistan?
Perquè vull la revolució.
Què entens per revolució i per què penses que el Kurdistan és especialment significatiu des d’aquest punt de vista?
Coneixeu potser algun altre moviment en el món que lluiti per la llibertat per al poble kurd?
I la teva família? Com rebre aquesta decisió?
Tinc 28 anys. Combato des de fa 7 anys. Ara les meves amigues i amics d’aquí són la meva família, i juntes lluitem per l’alliberament del poble kurd.
En aquest moment no tinc contacte amb la meva família d’Alemanya. Però quan vaig prendre aquesta decisió la van acceptar, perquè era una decisió per a totes les dones i per a una humanitat en patiment.
Hi ha dones que no siguin de Kobanê a les YPJ en aquests moments?
Entre les combatents hi ha dones de tot Europa: Alemanya, Anglaterra, Itàlia, etc., fins i tot des de Colòmbia, però en aquest moment no estan combatent a Kobanê, sinó en els altres cantons .
Com has conegut les YPJ?
Quan la revolució va començar a Rojava, vaig saber d’aquesta part especial del moviment. Aquesta part està present en tot el moviment kurd.
Què opines de les relacions lèsbiques? Com vius el fet de no tenir relacions? (Nota: entre els grups guerrillers, segons ells, no es permeten relacions d’amor per motius de concentració durant els combats. Fora dels grups guerrillers, les relacions d’amor són ben acceptades i recolzades)
Si decideixes entrar a les YPJ, decideixes també abandonar les teves relacions personals d’amor. Les relacions lèsbiques són també relacions d’amor. Si estimes a la persona amb qui estàs, pots decidir també deixar per amor cap a tota la humanitat, per amor cap a totes les persones i pobles oprimits. Aquesta és la part militar del moviment. Si decideixes combatre, és impossible fer-ho mentre pensis: què farà la persona que estimo si jo moro? Per aquesta mateixa raó, la majoria de nosaltres opta també per no tenir fills.
Segons vosaltres, per què creieu que entre les persones que actualment combaten al Kurdistan hi ha més YPJ (dones) que Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) (homes)?
Entre les dones hi ha el sentiment maternal. Veure patir les nenes i els nens de tot el món ens fa més fortes i valentes, a diferència dels homes, que no tenen aquest instint específic.
Alguna vegada has tingut dubtes sobre el desig de ser mare?
No. Nosaltres no hem perdut mai el desig de ser mares, però aquesta maternitat, aquest amor, és cap a tots els nens i totes les nenes, cap a la humanitat. Mai ha succeït que una YPJ canviés d’opinió, i volgués sortir del moviment per tenir fillxs. Avui en dia, les dones del Kurdistan estan escrivint la història, i és important fer-se preguntes sobre això.
Què penseu quan esteu combatent en primera línia del front al costat dels homes?
En primera línia del front no combatem només contra l’enemic, sinó també contra la dominació de l’home sobre la dona i contra el capitalisme. Per tant estem junts amb els YPG, i si hi ha malentesos, es resolen després en les assemblees, tan aviat com hi ha una oportunitat de fer-les.
Teniu present que això que feu és un impuls per al moviment femení a tot el món?
Per descomptat.
Ens podeu explicar alguna anècdota de les vostres vides de combatents en primera línia del front?
És difícil d’expressar el nostre esperit quan estem al front. No volem matar gent. Però mentre combatem, sabem el que fan els daesh (IS); ells maten sense raó. Nosaltres lluitem per a la humanitat. Sabem que si no els matem, ells ens maten. Però el moment de la batalla no es pot descriure amb paraules, només estant es pot entendre realment el que se sent. Coneixes la història de les quatre papallones? Quatre papallones volaven al voltant del foc, la primera, des de la llunyania, va descobrir que el foc produïa llum, i va tornar a les seves companyes a explicar-ho. La segona, intrigada i atreta per la llum, es va acostar encara més i va descobrir que el foc donava calor, i també hi va explicar també a les altres . La tercera papallona volia descobrir encara més, i es va acostar tant que el foc la va cremar una mica. Immediatament es va explicar a les altres. La quarta, volia comprendre plenament l’esperit de foc, es va acostar tant, que va morir abrasada per les flames “.
Alguna vegada has parlat amb l’enemic durant el combat?
No. Però alguna vegada ha passat que els daesh han fet radiotransmissions tractant de deprimir psicològicament. Per exemple, fingint d’haver capturat una companya nostra i descrivint com hi abusaven i torturaven. La nostra resposta va ser:” perdreu”. En general, després d’això aconseguíem matar.
Has vist els daesh visiblement drogats?
Sí, sabem que prenen èxtasi, a més, en primera línia del front, sovint els hem vist injectar substàncies en vena en els braços, de les que desconeixem què són. La textura dels seus cossos, un cop morts, es tornen com el plàstic. Durant el combat, cal colpejar diverses en el cos, fins i tot diverses vegades també al cap per matar-los. En general, els seus cossos es descomponen molt més lentament.
(Parem de parlar, és l’hora del menjar i algunes d’elles han cuinat per a tots. Així que mengem juntes i després seguim la conversa)
Què n’opines de la situació política i social a Europa? Creus que és possible un moviment igual de fort allà també?
Europa està passant per alguna cosa molt complexa. És urgent que fins i tot hi sorgeixi un moviment igualment fort, però no serà mai igual al kurd. Cada moviment necessita furgar i descobrir la seva pròpia i específica identitat.”
Una d’elles fa una pregunta: Creus que en aquest moment les dones a Itàlia o a Europa són lliures?
No.
Així doncs, és urgent i necessari que les dones despertin a tot el món. El patriarcat, històricament ha estat, i és encara, l’opressió dels homes sobre les dones. Això reforça el sistema capitalista. Per tant, un moviment és fort si la lluita pel despertar comença per part de la part oprimida. El moviment contra el patriarcat és fort si en el moment de la lluita són les dones les que estan al front. Ens hem preguntat alguna vegada per què no hi ha hagut dones com a cap d’un moviment o una revolució? Perquè cada vegada que això succeïa, el poder les reprimia. Per això, és important estudiar i conèixer la història de la humanitat i de les dones, per exemple, Rosa Luxemburg.
Per fer un moviment fort i sempre ser capaç de ser millorat, és necessària la pràctica de l’autocrítica: criticar, autocriticar, i escoltar i acceptar les crítiques, és fonamental per construir relacions igualitàries i superar els problemes que sorgeixen. Rebre una crítica no ha de despertar ira. Durant la crítica i l’autocrítica reconec les meves amigues i això m’ajuda a ser una persona cada vegada millor, així com a poc a poc anar eliminant meu ego interior i personal, un ego present en tots i totes nosaltres que ens impedeix entendre i escoltar als i les altres.
I en tot això, els homes que han de fer?
Si el moviment és fort i és una revolució antipatriarcal, els homes han de ser conscients i donar suport al moviment femení. És millor no creure cegament en l’existència d’una revolució només perquè algú ho diu, sinó anar al lloc on està succeint i veure-ho de primera mà. Així com no hi ha victòria ni revolució sense dolor ni patiment.
Alguna vegada has estimat a un home?
He tingut diverses relacions quan era més jove, però cap responia meus sentiments més profunds, fins que em vaig decidir a abandonar tot això i començar a combatre. En moltes maneres, el capitalisme ens allunya de ser veritablement nosaltres mateixes. Fins i tot portar accessoris o pírcings, o canviar el color del pèl, és una manera d’allunyar del que som, perquè si no haguessin les fàbriques que produeixen els productes de maquillatge, no sentiríem aquest tipus de necessitat .
Però de vegades, un estil estrany pot representar, en certs contextos, una ruptura dels esquemes preestablerts, de formes d’imatge dominants.
Sí, en som conscients. També hi ha cultures ancestrals com les dels i les aborígens, que solen decorar el seu propi cos amb diversos objectes, metalls o tatuatges. Aquestes cultures tenen un fort vincle amb la terra i amb la natura, viuen en harmonia amb ella: “amb” i no “contra”. Parlant dels i les aborígens australians, el president d’Austràlia va fer una crida per a la protecció d’aquesta població aborigen i del perill de la seva extinció. El capitalisme l’està destruint poc a poc.
Segons vosaltres, es pot sortir del sistema capitalista en un context urbà?
No, cal tornar a prendre contacte amb la natura, així doncs cal sortir de les ciutats, prendre-les només com a punts de trobada si és necessari. Però és encara més necessari anar a llocs de la natura.
