Converses a Jerusalem
Ara fa uns quants mesos vaig estar a Jerusalem amb la Xarxa d’Enllaç a Palestina. Allí em vaig deixar seduir pels carrers de pedra que construïren els mamelucs, per l’amalgama d’olors i colors, pel paisatge brusc d’armes i banderes però, sobretot, per les històries de les persones que l’habiten més enllà de misticismes. Un d’ells fou el Mohammed, membre de l’African Community, l’associació dels descendents dels peregrins de l’Àfrica subsahariana que s’establiren a Jerusalem. Ell ens va ensenyar com viuen els seus, com passen els controls diaris, com aprenen a conviure amb la infinitat de càmeres i com cada dos per tres l’exèrcit els demana la targeta de residència amb que Israel els identifica (no els concedeixen ni passaport ni document d’identitat). Ens va parlar de resistència, de lluita, de desesperació, però, també, de futur.
Mai havia escoltat un palestí, i menys encara un palestí negre i militant del Front Popular, parlant de la seua pròpia lluita. Com sol passar en aquests casos, ens va desmuntar un a un tots els tòpics que tenim adquirits. Va esmentar les paraules reconciliació, respecte, convivència fins que va deixar anar el nom d’un país. “La solució més justa” ens va dir “passa per crear un sol estat com ho van fer a Sud-àfrica. Una persona, un vot. Qualsevol altra opció ens condemna a viure separats per raons ètniques i religioses i ens obliga a renunciar a la nostra pròpia terra”. Aquesta perspectiva em va fer reflexionar sobre perquè aquesta alternativa no apareix a cap full de ruta dels qui ostenten el poder a la zona ni dels qui els donen suport. Alguns diran que resulta utòpica, inviable, una broma. Però, no era també una broma plantejar-li algú als anys vuitanta que el president sud-africà acabaria sent el terrorista negre més odiat de l’estat de l’apartheid?
Mohammed no va ser l’únic que ens va parlar en aquest sentit. Uns dies més tard, vam conèixer a l’israelià Sergio Yahni, coordinador de l’organització “mixta” Alternative Information Center de Jerusalem. A les seues oficines ens va fer una breu repàs històric del conflicte per acabar assegurant que la creació d’un territori plural és l’única solució justa que hi pot haver sobre la taula. Lamentablement, també va parlar-nos de la repressió constant que pateixen per defensar aquesta postura. Sergio Yahnis, ens va recordar que les persones estan per damunt de qualsevol bandera, religió o nacionalitat i que la posició que adoptem respecte el conflicte de Palestina reflecteix, en definitiva, la nostra manera d’entendre el món. Perquè, o defensem una terra de persones lliures o defensem estats basats la supremacia ètnica i militar. És a dir, o estem amb la justícia o hi estem en contra. Aquesta és la nostra tria. I la nostra lluita.
