La campanya contra els efectes de la crisi sobre la classe treballadora segueix ben viva arreu dels Països Catalans. Després de les darreres convocatòries al País Valencià, el conjunt d’organitzacions polítiques i sindicals que de fa mesos estan denunciant les conseqüències de la crisi sobre la classe treballadora han convocat una jornada de mobilització i de lluita per al dijous 20 de febrer.
Criden a dur a terme accions descentralitzades arreu del territori que assenyalin els culpables de la crisi, i que deixin clar que “ens oposem a pagar nosaltres la crisi que han provocat ells”. Els organitzadors acusen el govern espanyol de fer polítiques al servei dels més poderosos, donant ajudes econòmiques multimilionàries als bancs i caixes sense demanar res a canvi, mentre el mateix govern no mou un dit per evitar els comiats massius que s’estan produint arreu del país els darrers mesos. I mentre quasi un milió de treballadors pateixen atur avui als Països Catalans, “els governs suposadament d’esquerres mantenen les retallades socials, i segueixen privatitzant serveis socials, ensenyament i santitat”.
L’altre objectiu de la jornada d’accions descentralitzades és preparar la setmana de lluita convocada pel Forum Social Mundial arreu del món des de l’últim cap de setmana de març fins el 4 d’abril. Durant aquella setmana hi haurà mobilitzacions a totes les capitals del món contra el G-20 i la seva política econòmica, i contra l’imperialisme amb motiu del 60 aniversari de l’OTAN
La crisi que la paguin els seus responsables Malgrat el silenci informatiu dels mitjans, ja són moltes les manifestacions que en contra de la gestió de la crisi del govern espanyol han tingut lloc arreu dels Països Catalans. Les darreres tingueren lloc simultàniament a Alacant, Alcoi, Castelló i València el passat 31 de gener amb una participació important. També al Principat i a les Illes han tingut lloc mobilitzacions importants.
Segons Josep Bel, un dels portaveus de la campanya, i sindicalista de CoBas, l’absència en aquestes manifestacions de CCOO i UGT ha determinat el silenci informatiu, però alhora ha permès “visualitzar com, mentre els i les treballadores necessitem coordinar les lluites i estendre la solidaritat de classe, aquests sindicats prefereixen aïllar les lluites i aconseguir signar tots els ERO que els posen al davant, per això Manuela de Madre ha declarat estar tant contenta amb el seu paper”.
