El PSPV-PSOE no ha sapigut aprofitar la davallada de més de 100.000 vots del PP en les eleccions autonòmiques. La reforma del partit promoguda pel candidat Jorge Alarte, adalid de Zapatero, i que es veu reflectida entre altres en una renovació de cares, la restructuració del partit –que passa de ser comarcal a provincial-, i la temptativa d’acabar amb les sigles PV, s’ha estabellat amb la crua realitat. Amb un PP relativament desgastat pel cas Gürtell i la nefasta gestió econòmica de les arques de la Generalitat –que ha conduït a una situació de virtual fallida-, el PSOE valencià s’ha afonat en les urnes.
Les claus d’aquesta davallada socialdemòcrata cal buscar-la en primer lloc en la nefasta gestió de l’oposició per part del seu candidat. El PSOE no ha aconseguit marcar un perfil polític propi, la ciutadania no l’ha percebut com una alternativa de govern. No hi ha hagut propostes clares per la seua banda, i sovint s’ha vist atrapat en grans contradiccions en molts temes claus. Així doncs, el PSOE ha basat la seua oposició en el cas Gürtell i ha posat les seues espectatives en el cobejat “turnisme”.
D’altra banda, el desgast del govern central és una altre dels punts que expliquen la pèrdua de confiança en el projecte del PSOE. Les retallades socials i laborals, plasmades fonamentalment en la reforma laboral i la retallada de les pensions, així com la submissió a les neoliberals directrius europees, ha fet perdre una bossa important de votants al PSOE.
Compromís i EUPV han estat les grans beneficiades de la desfeta d’Alarte. Per separat aquestes formacions pràcticament han doblat els sufragis obtinguts en la passada legislatura per la coalició Compromís pel País Valencià. El votant descontent del PSOE ha posat les seues expectatives en aquestes formacions, i en menor mesura en UPyD (que ha obtingut un gens menyspreable 2,5% al País Valencià).
En definitiva, podem estar al davant de la mort política del PSOE al País Valencià. Tot depèn de la capacitat política de les formacions que se situen a la seua esquerra de plantejar una oposició amb perfil propi i claredat en el seu projecte. Per la seua banda, el terratrèmol polític no tardarà a esclatar al si del PSOE i se’n demanaran responsabilitats amb la possibilitat d’agreujar la fractura interna que des de la primera victòria del PP (1996) existeix al seu si. El futur no pinta gens bé per als de Blanqueries.
