“Deixar anar la parcel·la a mans privades significava condemnar el barri”

campanar escola públicaGregori Fidel (Santa Cruz de Tenerife, 1957), o Goio com és conegut al barri, és una de les persones que s’ha mobilitzat dins la Plataforma per l’ensenyament públic del barri Campanar de València. Estan lluitant per evitar la requalificació d’uns terrenys públics que permetrà la construcció d’un hospital i una facultat de medicina privats de la Universitat Catòlica de València. La Plataforma demana la creació d’un institut i un col·legi públic, ja que asseguren que al barri hi ha fortes mancances quant a serveis educatius.

Com i quan vos vau assabentar de la decisió de l’Ajuntament?

A final febrer les que primer van reaccionar, i la part més activa del moviment, foren les AMPA dels tres col·legis públics i de l’institut del barri. Dins la seua tasca continua d’exigència de millores en el sistema educatiu es van assabentar del projecte de requalificació i van fer el crit d’alarma. Perquè deixar anar aquella parcel·la a mans privades significava condemnar el barri a no resoldre mai els problemes educatius, a no tenir una dotació mínima d’instal·lacions educatives públiques. O com a mínim el condemnava durant un segle, perquè la cessió del terreny es planteja per a 75 anys.

D’on va sorgir la idea de constituir-vos en plataforma i com van ser els inicis?

Va nàixer de la indignació del barri. De les mares i pares que tenen criatures escolaritzades a Campanar i veuen que els col·legis i instituts públics arrosseguen problemes des de fa anys. Per exemple, han anat augmentat la demanda de matricules, però fa vint anys que no es construeix un centre nou. Així doncs, es calcula que un centenar de xiquetes i xiquets es quedaran sense matricula en col·legis públics.

Els últims anys s’ha reestructurat tot el barri i segons el Pla General d’Ordenació Urbana la darrera parcel·la que hi havia per edificar un institut o col·legi era la que volen requalificar. Ara ens la volen furtar perquè no es pot dir d’una altra manera i adjudicar-la a una iniciativa privada la qual dubte de la seua necessitat pel barri.

Exactament quines implicacions tindria perdre l’oportunitat d’erigir un centre educatiu en aquell terreny?

Campanar, com a barri perifèric de València, ha estat molt maltractat pel creixement de la capital. Açò s’ha notat molt sobretot pel que fa a drets fonamentals com a sanitat i educació on les infraestructures no han sigut suficients, ni s’han gestionant buscant el benefici del veïnat. Concretament, en l’ensenyament primari i secundari a Campanar es repeteix la trista visió dels barracons i de sales de professorat reconvertides en aules per manca d’espai i de noves construccions.

Per això l’única esperança per poder donar una atenció de mínima qualitat educativa és la construcció d’un col·legi i un institut públic en la parcel·la de terra que Rita Barberá vol donar a una empresa privada. A més, no és la primera volta que es requalifica un terreny que de bon principi s’havia destinat a usos escolars, ja ha passat quatre vegades.

Vau presentar a l’Ajuntament vora 1.500 firmes amb contra la requalificació. Com va sorgir la iniciativa de la recollida?

Van ser les mateixes AMPA les que redactaren escrits com al·legacions per al projecte i les que començaren a recollir-les per acompanyar les al·legacions. Les signatures s’han recollir arreu: als col·legis, als establiments, als centres de treball…

De fet, la intenció de la Plataforma és seguir sensibilitzant a tot el veïnat dels atacs que està rebent per part del consistori i que mostren el seu rebuig. En aquesta línia férem el dia 28 d’abril un cercavila des de la plaça de l’Església en el Campanar. Que fou molt animat on va participar una xaranga, on vingueren desenes de famílies i acabàrem al solar, al nostre solar, menjant-nos la mona de Pasqua.

Quina ha sigut la resposta del veïnat de Campanar? S’ha mostrat receptiu en la protesta?

Doncs sí. Ens hem coordinat totes les AMPA del barri, Escola Valenciana, l’Associació de veïns i veïnes de Campanar, Endavant (OSAN), la colla de dimonis Els Socarrats… Ens hem adonat que o som nosaltres qui reaccionem o el poder absolut de l’alcaldia, que pareix que té carta blanca per a tot, seguirà fent tot tipus d’abusos. Entre la ciutadania crec que es va estenent la sensació que cal mobilitzar-se.

De fet, hi ha moltíssimes entitats a la ciutat que estan amb nosaltres. Des de Campanar veiem amb molta esperança que no ens quedarem a soles en la defensa del solar públic. Són molts i molts els barris, les entitats, els sindicats… que veuen amb preocupació creixent l’atac que reben els drets bàsics que fins ara l’estat de benestar ens havia mig garantit.

I quin ha sigut el posicionament dels partits institucionals, a banda del PP?

A les assemblees obertes han acudit representats de Compromís, d’EU, d’Iniciativa pel poble Valencià i a també han actuat contra el projecte de requalificació per la via institucional fent al·legacions. A més, al Ple on es va tractar el projecte el PSOE va presentar una moció demanant-ne l’arxivament. Però jo insistiria sobretot en què és la gent del barri la que ha de prendre la paella pel mànec i prendre la iniciativa. A mi m’agradaria veure mobilitzada a la València rebel.