Digitalització polèmica
Una de les imatges de l’inici de curs ha estat la implantació d’ordinadors portàtils per als alumnes. Presentat com una mesura inclosa en el famós Plan E anomenada Escuela 2.0, pretén modernitzar i represtigiar la tasca de les escoles. De totes maneres, però, la implantació d’aquest pla s’ha vist immersa en dificultats i polèmiques.
La dificultat per poder instal·lar en poc temps la infraestructura necessària a les escoles ha fet que molts pocs centres iniciessin el curs amb les aules digitalitzades. Així, de les més de quatre mil escoles del Principat, és previst que només 70 centres participin enguany en el projecte, i que només 7.000 alumnes tinguin un portàtil en propietat. A les Illes són 6 els centres que formen part del pla des d’aquest trimestre, mentre que al País Valencià conselleria i ministeri continuen negociant per tal de dissenyar la implantació dels portàtils.
Uns portàtils, per cert, no exempts de polèmica. Malgrat les declaracions de diverses administracions favorables al programari lliure, la digitalització de les aules ha donat continuïtat a la contractació de programari privatiu de Microsoft. Així, al Principat, malgrat que la Generalitat feu una inversió milionària en el desenvolupament de Linkat -un sistema operatiu per a les escoles basat en Linux-, els NB-200 de Toshiba es lliuren als alumnes amb una arrancada dual Windows XP/Linkat. Així mateix, les pissarres digitals instal·lades en escoles arreu del país tenen com a programari d’ús el controvertit Windows Vista, igual que els Tablet PC am què estan dotats alguns centres a través d’un acord amb la multinacional de Bill Gates.
Però no és només el software del portàtil allò que preocupa els docents, sinó també l’ús pedagògic de l’aparell. La desaparició dels llibres de text tradicionals va fer que, per a no perjudicar les grans editorials, la conselleria principatina obligués els centres informatitzats a utilitzar llibres de text digitals elaborats per aquestes mateixes editorials. Un manifest impulsat pel professorat més experimentat en l’ús de tecnologies informàtiques a l’aula denunciava a finals del curs passat aquesta política d’obligatorietat dels llibres digitals, una eina que segons el manifest ha quedat obsoleta tant pel seu caràcter tancat -en un espai dinàmic i obert com és internet-, com pel seu caràcter privatiu -en un moment on el software lliure i la flexibilització dels drets d’autor marquen la pauta.
