[bar group="860×106"]

“No vull que es creïn més drets sexuals a Guatemala, sinó que els existents es compleixin ”

La diversitat sexual a Guatemala encara és motiu d’extorsió, discriminació i lluita per l’equiparació de drets. Aldo Dávila és homosexual i el director executiu de l’Associació Gente Positiva. També és el número dos de la llista de la Unió Revolucionària Nacional de Guatemala (URNG) a les eleccions nacionals del pròxim mes de novembre.

Vostè és homosexual i treballa per prevenir i defensar els drets sexuals de les persones. Quina és la situació que es viu a Guatemala?

Hi ha persones a Guatemala que han hagut de sortir del país per extorsió o persecució política a causa de la seva identitat sexual o orientació de gènere. Les persones de la comunitat LGTB som víctimes molt fàcils dels marers. Si tens una botiga ets víctima, si condueixes un autobús ets víctima però si no ets heterosexual encara més perquè a nosaltres la justícia no ens escolta tan fàcilment.

Existeix registre de les persones que han sortit del país com víctimes d’extorsió?

A Guatemala hi ha dos casos documentats de persones que han sortit del país per la seva identitat sexual, encara que segurament hi ha molts altres casos sense documentar. Per exemple, un noi propietari d’una botiga de queviures va ser extorsionat, va haver de tancar la botiga i el van començar a perseguir per la seva orientació sexual. L’altre cas era el d’una prostituta que va estar extorsionada per la mateixa policia mentre treballava i també va deixar el país.

El Govern tracta a tota la comunitat LGTB per igual?

No. Per exemple les treballadores sexuals no tenen confidencialitat en qüestions de salut perquè el sistema policial i de governació demanen que es deixi evidencia si aquestes persones tenen alguna malaltia de transmissió sexual. És a dir, el mateix sistema t’expulsa per raons sexuals.

Què passa amb els bisexuals?

Ells estan més coberts i protegits perquè un home bisexual pot ser vist com a més femení, des d’un punt de vist estereotipat, però pot tenir dona. Potser no és que gaudeixi amb homes i amb dones si no que gaudeix solament amb homes però per la pressió de l’Església, la família i la societat es va haver d’ajuntar amb una persona de l’altre sexe i portar una doble vida, és clar.

Quina situació laboral tenen les persones LGTB?

Evidentment estem en un sistema on se’ns exclou en linies generals, però els gais som vistos com un col·lectiu molt interessant per treballar en telemarquetings perquè la gent creu que som més amables, tractem a la gent amb més delicadesa, etc. En aquest sector, per tant, sí que tenim les portes més obertes. De tota manera, jo he sentit de gent que ha dit “mira, sou molt útils perquè no teniu fills” amb la qual cosa no has d’anar a buscar notes, sortir de la feina perquè el teu nen o nena s’ha emmalaltit, etc.

I en el cas de tenir fills adoptats?

És que a Guatemala encara no es pot. Els homosexuals no podem adoptar. En el terreny social estem tan endarrerits que una amiga meva, que guanya uns 40.000 Quetzals al mes (és a dir 16 vegades el salari mínim de Guatemala), es va haver de casar amb un altre amic meu gai per poder tenir accés a comprar un habitatge. Era una dona sola, i aquí a una dona sola no se li ven un pis, encara que la família o ella demostri uns bons ingressos.

De quina manera rep la comunitat LGTB aquestes situacions d’inferioritat?

Jo no estic demanant més drets humans, volem equiparació de drets, que els existents es compleixin per a mi. La Constitució diu que tinc dret a l’educació, al treball, a la salut i a la seguretat. Cap d’aquests aspectes es compleix, i per als gais molt menys.

Per al col·lectiu LGTB, casar-se encara és il·legal. Existeix alguna proposta per tenir accés a aquest dret?

No és impensable el casament però ara hem de pensar en les coses més urgents. Ara necessitem que la gent tingui educació, salut, treball… Hi ha altres prioritats encara que jo crec que no està molt lluny de proposar-se.

Quina és la prioritat més urgent en aquest moment?

L’accés a la justícia.

Quins mecanismes s’utilitzen per normalitzar la situació de la diversitat sexual en un país encara tan masclista?

Vam fer una campanya als autobusos i a la televisió on posava “jo sóc dona trans. Treballo i estudio”. Això va causar una controvèrsia enorme. Amb aquesta campanya ens posem més en la vista pública. Volem visualitzar el problema per conscienciar la gent, les famílies i els amics. A Guatemala les persones LGTB encara no ens veuen com a persones que treballem, que estudiem, com que tenim pares, germans… Existeix molt aïllament. Ara bé, cada 28 de juny des de l’any 2000 s’organitza la marxa gai per la ciutat de Guatemala. Aquest any va complir els quinze anys. En la primera anàvem 40 persones amb moltíssima por i ara ja som al voltant de 10.000 persones.

Campaña-Tolerancia

 

Quina responsabilitat té l’Església en la repressió rebuda per la comunitat LGTB?

Tot i que l’estat de Guatemala és un estat laic segons la constitució, no es compleix. L’Església fica cullerada en tot. A més aquí l’església té molta força, molt poder. Per exemple, la campanya de les transsexuals va sortir un dimecres en les parades dels autobusos urbans. En el sector de més diners de la ciutat de Guatemala, que és la zona 15, van demanar que trairessin els anuncis… i els van treure! Això ens va donar un reforç perquè es va tornar una qüestió mediàtica i nosaltres vam haver de denunciar a la companyia de publicitat però també a la municipalitat… I és que l’alcalde és de l’Opus Dai. Un altre exemple és que la marxa gai sempre ha recorregut el camí entre la Municipalitat i el Parc Central, és a dir, al centre de la ciutat. L’any passat ens van proposar que perquè no influís tant en el trànsit, la féssim en una zona perifèrica de la ciutat. Què volien? Aïllament. El 2001 no va haver-hi marxa perquè l’Església va bloquejar els permisos. A Guatemala l’Església té el poder per retirar pel·lícules del cinema.

D’on provenen els fons de Gent Positiva i a què van dedicats?

Majoritàriament provenen de l’estranger, del Fons Mundial encara que desgraciadament la majoria de fons a Guatemala es destinen al VIH i molt pocs per a la defensa dels drets humans.

Hi ha molta gent malalta pel VIH?

L’índex no ha arribat l’1% de la població de Guatemala però la pandèmia està focalitzada en treballadores sexuals, en el col·lectiu HSH (Home que té sexe amb homes) que poden ser bisexuals, gais o trans i el col·lectiu de dones transsexuals.

Pel que fa als recursos destinats als drets humans, en què s’inverteix concretament?

Per exemple, s’han obert oficines de la diversitat sexual a Santiago de Atitlán, a Huehuetenango, a Mazatenango i dues a Quetzaltenango. Estem a tot arreu, la idea és organitzar-nos més. També intentem incidir més a nivell local perquè ens hem adonat que hi ha alcaldes més oberts que et cedeixen el local municipal per fer esdeveniments, per exemple.

En alguns d’aquests pobles la majoria de població és indígena. Com reacciona la comunitat maya en relació al col·lectiu LGTB?

En alguna ocasió, els indígenes han dit que dins les seves comunitats no hi ha gais. Però precisament l’oficina de Santiago de Atitlán està a càrrec d’una noia transexual i, d’altra banda, existeix un col·lectiu trans indígena, que és molt interessant perquè segueix utilitzant els seus vestits regionals. A més aquest col·lectiu és un dels més actius perquè ja estan prenent decisions en els consells comunitaris de desenvolupament. Això ens convenç encara més que cal començar des d’allò més petit als espais més grans.

Ha estat acceptat aquest col·lectiu trans per la comunitat indígena?

De moment ningú s’ha pronunciat, ni a favor ni en contra. Però es van fent passos petits.

Si parlem de Centre Amèrica, com és la situació que viu el col·lectiu en aquesta regió i on es troba Guatemala?

Els països on encara s’ha de treballar molt en aquest sentit per normalitzar la situació de la diversitat sexual són Nicaragua, Hondures i Guatemala. En canvi, a Costa Rica i a El Salvador hi ha més acceptació.

IMG_1097

Vostè es presenta per ser el primer diputat gai en les pròximes eleccions generals del mes de novembre. Què pot explicar sobre això?

Bé, jo em presento com a segon en la llista del partit URNG (Unió Revolucionària Nacional de Guatemala), que havia estat la guerrilla del conflicte armat de Guatemala en els anys vuitanta. És un repte molt important perquè puc convertir-me en el primer diputat gai de tot Centre Amèrica, i òbviament de Guatemala.

Per què has decidit fer aquest pas?

És tot un procés de canvi però cal fer política des de dins. L’església se’ns tirarà a sobre, òbviament, però estic preparat. Jo vaig sortir de l’armari quan tenia 17 anys i sense voler-ho també vaig treure de dins la meva família. El fet d’haver desconstruït la meva família per tornar-la a construir a poc a poc, va fr que la meva mare entengués l’assumpte. Quan tenia 17 anys jo vaig començar de voluntari a repartir condons al carrer i un dia la meva mare em va dir que venia amb mi a repartir condons. La meva mare era cambrera del Pollo Campero i no tenia cap tipus de formació sobre drets humans. Quan vam sortir al carrer i vam anar a la zona transexual, vam repartir els condons i lubricants a una trans i aquesta va preguntar que qui era aquesta dona. La meva mare es va espantar i llavors li van dir que era la meva mare. Automàticament la trans es va posar a plorar. Evidentment, va destrossar a la meva mare perquè ella no s’havia adonat que el fet d’acompanyar-me m’estava acceptant, tolerant i entenent. A partir d’aquest moment la meva mare va deixar el Pollo Campero i va començar a formar-se i a apoderarse per treballar amb la prevenció del VIH per a la diversitat sexual.

Ha expressat que prendre la decisió de presentar-se a les eleccions no ha estat fàcil. Què li ha fet dubtar?

La meva seguretat personal és bàsicament el meu major temor. En el treball que tinc sempre m’ha tocat encarar-me a polítics per aconseguir medicaments per al VIH, exigir l’equiparació de drets, fer denúncies… Però em preocupa molt la meva seguretat i la de la meva família.

Tot i així s’atreveix a donar aquest pas…

Sí perquè si jo el dono, pot ser que més gent decideixi fer-ho.

Fins a quin punt té la responsabilitat de donar resposta a tot el col·lectiu de la diversitat sexual de Guatemala?

És molt dur rebre denúncies sobre persones que han estat acomiadades del seu treball per ser gai. O que no li han donat els seus medicaments perquè una dona embarassada també els necessitava. Què passa que una dona embarassada val més que jo? No, valem exactament el mateix. Llavors considero que és hora de començar a fer canvis des de dins de la política i per a la nostra població.


[bar group="860×106"]