El 9 d’octubre i les lliçons de Chueca: recuperem els carrers per guanyar la llibertat

El pròxim dissabte 9 d’octubre eixirem als carrers de València per guanyar la llibertat. Hem volgut reapropiar-nos aquesta paraula, llibertat, perquè no la tenim. Perquè si cada dia hem de pensar a vendre el nostre temps a canvi d’un salari (a canvi de res les qui treballen a casa) per poder pagar una factura de la llum insuportable, evitar que ens desnonen o menjar a un preu cada vegada més elevat, no tenim llibertat. I perquè no, la llibertat d’un no comença on acaba la dels altres, perquè la llibertat no és una parcel·la de propietat privada individual que competeix amb la de la gent que tenim al costat.

Al contrari, la llibertat és un dret col·lectiu que es construeix colze a colze amb la gent que tenim al costat. I la gent que tenim al costat és del barri o del poble de tota la vida i també immigrant, i negra, i gai, i lesbiana, i trans. I treballa de cambrera, o a casa, o de mestra, o neteja, o reparteix menjar, o treballa al polígon, o apaga incendis forestals, o no pot treballar. Perquè la diversitat mai ha sigut el límit per a la llibertat del poble treballador. El nostre límit se’n diu capitalisme, se’n diu patriarcat, se’n diu feixisme i se’n diu Espanya. El nostre límit és l’empresari que explota, el masclista que oprimeix, l’homòfob que apallissa i el racista que li fa la faena bruta a l’empresari.

Per aquest motiu, amb la vista posada en la diada nacional del País Valencià, hem d’extreure almenys 3 lliçons importants del que va passar dissabte passat al barri madrileny de Chueca. La primera d’elles és que allà on avance el feixisme, siga com siga, siga contra qui siga, els nostres drets i llibertats retrocedeixen. I en aquest estat, feixisme i espanyolisme, odi cap al diferent i bandera espanyola, van sempre de la mà. La segona és que quan no ens organitzem i ocupem els carrers per a defensar els nostres drets, i més en èpoques de crisi, el feixisme ho fa per nosaltres per a escopir el seu odi i assegurar que el preu d’aquesta crisi el paguem la classe treballadora.

I la tercera i no menys important, és que necessitem un programa polític propi per a demostrar-nos que podem construir una forma d’organitzar la societat diferent de la dels anomenats governs del canvi i progressistes. Governs que omplen la seua boca de discursos que no canvien res a les nostres vides. El ERTOs acaben en acomiadaments massius i la burocràcia fa que no arribe cap ingrés mínim vital. Ens diuen que estan prohibits els  desnonaments, però al País Valencià hi va haver 1 cada 2 hores l’any 2020. Les residències de majors encara estan en mans privades a preus impossibles després dels milers de morts. I mentre governs i grans empreses segueixen destruint el planeta, ens responsabilitzen a les més miserables del món de tenir un cotxe de fa 15 anys que contamina o ens obliguen a fer malabars per a ficar una rentadora.

No serà fàcil, però clar que és possible. Si hi ha bancs i fons d’inversió especulant amb pisos buits el que cal és expropiar-los i oferir-los a la gent. Si la Unió Europea ens imposa retallades, augment de l’edat de jubilació, privatitzacions i diners públics per a les multinacionals a canvi d’un pla de rescat, el que cal és eixir de la Unió Europea. Si el preu de la llum puja i Iberdrola i Endesa fan el que volen, el que cal és nacionalitzar les seues infraestructures i construir una empresa pública. Si Espanya ens ofega amb un finançament injust, és incapaç de nacionalitzar ni expropiar res i a més és un límit perquè puguem viure en la nostra llengua en llibertat, el que ens cal és trencar amb l’estat per a guanyar sobirania. Perquè si no podem planificar democràticament la nostra economia i tenir control sobre què, com i quan es produeix, el que som és un país venut als interessos d’uns pocs
capitalistes.

Per això hem de prendre el pròxim dissabte 9 d’octubre els carrers de València. Perquè el feixisme no puga aprofitar-se de les misèries a les quals ens condemnen els governs del canvi. Perquè si ho fan serà perquè patim encara més explotació i que es beneficien els de sempre. I per a demostrar-nos que la Unitat Popular és el camí cap a la sobirania i la llibertat. I aquesta es guanya organitzant-nos i lluitant als carrers.

 

*Borja Garcia – Portaveu d’Endavant OSAN al País Valencià.

Les opinions expressades en els articles d’opinió són exclusivament de l’autor.