El bon resultat de Bildu remou el mapa institucional basc

Primera força en nombre de regidors a tot Euskal Herria i segona en nombre de vots. Els boníssims resultats que van donar les urnes basques a Bildu el passat 22 de maig no se l’esperava ni la mateixa coalició. I encara menys la resta de partits, que ara es dediquen a fer sudokus per intentar que la formació ocupi el menor nombre d’alcaldies possibles.

D’entrada, però, a la resta de formacions polítiques basques els serà impossible de treure Bildu dels 88 consistoris on ha obtingut majoria absoluta.

Al cap de poc de saber-se els resultats, des del PSE s’afanyaven a advertir que estan oberts a acords amb tots els partits excepte amb Bildu, un plantejament compartit amb el PP. Qui pot donar més joc a canvis en alcaldies i diputacions a favor de Bildu és el PNV, que no pot oblidar que el seu electorat el força a prioritzar els pactes amb la coalició abertzale. El procés de negociació pe constituir els ajuntaments, les diputacions forals i el govern navarrès està obert. L’11 de juny, quan es constitueixin els consistoris, quedarà redibuixat el mapa institucional d’un país on una part de la seva població encara està il·legalitzada, però que aquest mes de maig ha aconseguit ser a la eleccions a través de Bildu.

Possible canvi a l’ajuntament de Donosti

Sense que res es pugui donar per fet, aquest dilluns 30 de maig, després d’una reunió entre el PNB i Bildu, Joseba Egibar, en representació dels primers, ha assegurat que el cicle del PSE a l’alcaldia de Donosti “s’ha esgotat”. Això obre la porta, sens dubte, a la possibilitat que el PNB acabi donant l’alcaldia a Bildu, que ha estat la força més votada a la ciutat i ha obtingut 8 regidors, mentre que el PSE s’ha quedat amb 7 (en tenia 11) i PP i PNB empaten a 6.

Sudoku a les diputacions de Guipúscoa i Alava

Tot i que Bildu és la força majoritària a la majoria dels altres municipis de Guipúscoa (34,60% dels vots, seguits del 21,03% del PNB i 17,85% del PSE), no és segur que pugui presidir la diputació foral. Tot i això, sembla encara més difícil un acord tripartit PNB-PSE-PP. Certament, el PNB ha impulsat macroinfraestructures (com el port exterior de Pasaia, una incineradora o autovies amb peatge) que Bildu vol aturar, però el suport del PNB a PSE i PP seria molt difícil d’explicar als seus votants.

El que podria facilitar el suport del PNB als abertzales a Guipúscoa és que Bildu ha ofert als nacionalistes el seu suport perquè governin la diputació d’Alava. L’objectiu per Bildu és impedir que el PP governi aquesta diputació.

Navarra, pendent del que digui Ferraz

A Navarra la clau la té el PSN. Una possibilitat és que repeteixi el suport a UPN, com ja va fer fa quatre anys. L’altra possibilitat és que pacti amb NaBai 2011 i Izquierda-Ezkerra (IUN-Batzarre), i que aquest acord tingui el suport extern de Bildu. Però no hi ha res decidit.

El que possiblement pesarà més en la decisió del PSN és el que li digui el PSOE des de la seu madrilenya de Ferraz. I aquí no s’ha d’oblidar que UPN té dos diputats al parlament espanyol que són estratègics per Zapatero. Però hi ha un element que decantaria la balança cap a la segona possibilitat de pacte: el PSN ha perdut un 25% dels vots que va aconseguir el 2007 pel suport que va donar aleshores a UPN.

Mirant de reüll la cambra basca

Malgrat que no es poden traslladar els resultats d’unes eleccions a un altre àmbit, la temptació de mirar al parlament basc és inevitable. I és que amb els suports que ha rebut Bildu, si fos legal a unes eleccions al parlament basc, el PSE i el PP no tindrien la majoria absoluta que els permet pactar per ocupar el govern basc.