Els darrers dies l’ex futbolista Salva Ballesta ha estat portada de nombrosos periòdics i mitjans de comunicació. Ballesta, fins ara en l’equip tècnic de l’entrenador Abel Resino ha estat vetat per la directiva del Celta de Vigo, que ha posat com a condició per a la contractació de l’entrenador, que aquest prescindirà dels serveis del seu segon.
Segons sembla, un sector important de l’afició del Celta no veia amb bons ulls l’arribada de Ballesta, qui en nombroses declaracions ha mostrat el seu espanyolisme militant. Fins i tot va arribar a faltar al respecte al futbolista Oleguer Preses, el qual en diverses ocasions s’ha mostrat favorable als postulats de l’esquerra independentista catalana, quan va afirmar que donava la mateixa importància a les seues idees que a un excrement de gos.
Molts han segut els excessos verbals del personatge davant els mitjans de comunicació. Com també eren conegudes les seues celebracions dels gols que marcava fent la salutació militar, fet que no ens ha d’estranyar si tenim en compte que Ballesta és membre d’una família de tradició castrense. De fet, seu espanyolisme, sovint provocador va tindre com a conseqüència que en determinats estadis fóra rebut amb sonores xiulades, és el cas de San Mamés o el Camp Nou.
El dissabte passat, un cop el Celta va perdre el seu partit de Lliga front al Getafe per tres gols a un, la directiva del club de Vigo va decidir trencar la seua vinculació contractual amb l’entrenador Paco Herrera. Com sempre ocorre, en el moment que un entrenador està a punt de ser acomiadat, sorgeixen una sèrie de noms com a candidats a substituir-lo. De tots aquests, l’escollit va ser Abel Resino.
En fer-se públic l’equip tècnic que l’acompanyaria en aquesta nova etapa ràpidament esclatà la polèmica. Les xarxes socials començaren a rebre missatges de protesta i oposició de nombrosos seguidors del conjunt gallec que s’oposaven a la contractació de Ballesta. El club davant la riuada de correus i tweets en aquest sentit, així com del posicionament públic d’algunes penyes significatives, va comunicar a Abel Resino la necessitat de no incloure a Salva Ballesta en el seu equip tècnic. Resino i el seu representant acceptaren i Ballesta fou exclòs del contracte.
Ràpidament des dels mitjans de comunicació estatals es presentà l’afer com a un exemple d’intolerància ideològica i antiespanyolisme per part dels sectors més radicals del nacionalisme gallec. La víctima d’aquest comportament seria una persona exemplar que utilitzant la seua llibertat d’expressió havia manifestat en reiterades ocasions les seues preferències identitàries.
En la mateixa línea s’ha volgut limitar l’oposició a la contractació del tècnic a les pressions d’una minoria de l’afició del club, en concret a la penya antifeixista Celtarras, tractant així de desacreditar una oposició que, segons sembla, ha sigut molt més àmplia.
Aquest enfocament tendenciós ha obviat els nombrosos excessos verbals del personatge, la seua apologia del militarisme, així com la seua estudiada ambigüitat pel que fa als seus posicionaments respecte a la Guerra Civil i la dictadura franquista.
