[bar group="860×106"]

El circ judicial del cas Andreu

llibandreuFa més d’una setmana que el Rubèn és al carrer, a casa, amb els seus. I l’Andreu, a la presó. Per què? Comencem l’assemblea del Grup de Suport a de les Terres de l’Ebre. Tothom espera que comenci el company d’Alerta explicant aquest estrany misteri en el primer punt de l’ordre del dia. Ho intentarem explicar també en aquest article.

La dispersió en diferents jutjats de les diverses causes imputades a Rubèn i Andreu va fer impossible mantenir un criteri lògic de seguiment de totes elles en el laberint de jutjats d’instrucció de Barcelona. Repartits per la natura dels fets, el moment de ser comesos i per l’existència o no de denúncia particular, que arriba a la Ciutat de la Justícia passats uns quants dies de la jornada de Vaga General, provoca una perdigonada de causes que pot tornar boig a qualsevol exèrcit d’advocats i procuradors a la recerca de la interlocutòria perduda. Qui és doncs, un cop repartides les causes entre els jutges, el magistrat que ha de decidir si el Rubèn i l’Andreu han de seguir a presó? Cap jutjat entén que la causa que ha anat a parar a la seva taula és la causant de l’empresonament de l’activista.

Els diferents jutges observen amb recel les causes heretades… No volen dir-ho però tots ho saben: ni el Rubèn ni l’Andreu, haurien entrat a la presó sinó fos per la pressió que la fiscalia i els Mossos d’Esquadra van exercir. La fiscalia, prolongació política del Departament de Justícia que respon a les ordres de la consellera M Pilar Fernández Bozal, va sol·licitar la presó dels dos vaguistes. És qui va exagerar la gravetat d’uns fets, els ocorreguts durant la Vaga General, davant del jutge i va reclamar-ne un posicionament exemplificant acord amb l’alarma social generada per La Vanguardia, entre altres. I els Mossos, amb els cacics de la Divisió d’Informació al capdavant, apadrinats i súper subvencionats pel qui aposta per superar el marc legal sense vergonyes, Felip Puig, conseller d’Interior. Aquests, amb un mes des dels fets de la Vaga General, construeixen èpics relats sobre guerrilles urbanes i professionals de la violència. Omplen informes amb poques dades i massa floritures. Exposen, a l’atestat presentat al jutge però també a la premsa, com a partir d’un seguit d’accions realitzades durant tot el dia, es pot determinar la presència de certes persones tant al matí com al vespre. Evidenciant així, no només el compromís militant amb la causa vaguista, autèntic delicte a combatre, sinó la suposada coordinació entre aquestes persones fins a configurar l’absurd de l’associació il·lícita o el grup de delinqüents. Cal remarcar que aquestes acusacions van ser recollides per grans titulars als mèdia però que en arribar als jutjats van desaparèixer per la seva inconsistència. En canvi, la fiscalia, no va deixar de pressionar fins aconseguir l’empresonament de dos vaguistes, actius al piquet popular del barri de Sants, membres de Can Vies i de Maulets, l’Andreu, i de Negres Tempestes el Rubèn.

I un cop enviats a presó… els expedients contra un i l’altre es desgranen. Es divideixen en les diferents causes i van a parar a diferents jutjats. I llavors qui és que té potestat per revertir l’ordre de presó que va donar el primer jutge? Aquest tenia tot el “paquet” amb llacet dels Mossos i la pressió de la fiscalia. Però ara, cada jutge té un trosset del cas i de cap de les maneres comprenen que algú estigui a la presó per trencar un vidre, malmetre un contenidor o guixar una paret, ni cap altre infracció que molt probablement no supera els 400 € de cost i per tant no arriba ni a delicte. Així ho va resoldre, més o menys ràpidament, el magistrat del Jutjat d’Instrucció núm. 15 que va decidir posar fi a tot el disbarat i alliberar el Rubèn. L’Andreu però no va haver d’esperar. Van fer falta uns pocs dies més perquè el Jutjat d’Instrucció núm. 5 accedís a acceptar que el paperot el tenia ell. I no el volia perquè la saturació d’aquest jutjat és enorme i prendre la decisió pot suposar admetre que bona part de les causes ara disseminades poden acabar acumulant-se al seu despatx. Ara bé, després d’haver protestat com un infant malcriat, finalment, i amb vint-i-quatre dies de presó a l’esquena de l’Andreu, va dignar-se a mirar el cas. I com no podia ser d’una altra manera, el dia 22 de juny, decretava llibertat per a l’independentista.

Tornem a l’assemblea del Grup de Suport de les Terres de l’Ebre. Hem explicat el desgavell judicial, el perquè l’Andreu va estar més dies a la presó que el Rubèn. Hem evidenciat que cap dels dos hauria d’haver passat ni un sol dia a la presó. La desafecció cap al sistema judicial és absoluta. L’orgull d’haver participat en l’onada de solidaritat cap als dos presos immens. I la determinació per ensorrar aquest estat denominat Espanya esclata. Els dos companys han perdut uns dies de la seva vida a Can Brians. Però el moviment ha guanyat força i ja som uns quants més decidits a assolir la victòria i, per favor, per dignitat i vergonya, un altre sistema judicial.

Xavier Pellicer és portaveu d’Alerta Solidària.


[bar group="860×106"]