El joc brut
Semblen jugar al joc brut de la guerra psicològica. Llegeixo a twitter nombroses referències a un helicòpter que sobrevola Barcelona. Sí, ja fa dies que ens acompanya una banda sonora: quan anem a treballar, quan sortim del metro, quan tornem cap a casa, a l’hora de dinar…és aquell retronar que excepcionalment, no acaba esdevenint quotidià. Aquesta és la realitat de Barcelona en el decurs de les darreres setmanes; i és que sense anar més lluny, els rotors dels helicòpters de la policia són ja una constant i han esdevingut l’ull del poder, el record punyent i sistemàtic de la suposada inferioritat popular que malda per tirar endavant en un clima de supremacia de polítiques aberrants i de despropòsits insultants.
És l’helicòpter de la vergonya. L’helicòpter que emergeix com a gran germà a la ciutat, el que guaita, el que vigila, el que sota la pretensió de la suposada seguretat i manteniment de l’ordre públic redueix a miques les poques cotes de llibertat que encara ens queden. Sembla talment la plasmació de la guerra psicològica, sí. Aquella que pretén fomentar entre la massa social el clima propens a la por, al fracàs de la lluita, a la inseguretat, a la manca d’esperança i sobretot a la inactivitat i a la subordinació de tota la col·lectivitat.
A ulls clucs, pot semblar un debat un xic exagerat o fins i tot incòmode i mancat de veracitat, però val a dir que la guerra psicològica és una eina al servei del poder, una eina que ha estat estudiada escrupolosament tant a nivell individual com a nivell popular fins a límits insospitats. No es tracta només d’un eufemisme i en tenim sobrats exemples al llarg de la nostra història.
El desgast psicològic creat arrel de la crisi econòmica que es viu i de l’imperant apologia del descrèdit, ja són motius suficients per comprendre i entendre que la pretensió última de tot plegat no és altra que la de mantenir el cap cot i avançar rere el tel de la ignorància i l’alienació. Però no en som d’ignorants i és per això, que el nostre propòsit no pot ser altre que el de continuar lluitant contra tota vulneració dels nostres drets, dels drets populars; és més, cal eradicar des de la base tota injustícia social i nacional que esdevingui al nostre voltant.
Les recents detencions de vaguistes són l’últim esglaó d’un seguit de mesures posades en marxa només per atemorir la població, i és que entre ràtzia repressiva i ofensiva violenta sembla que no n’hi ha prou. Temen la deslegitimació que els produeix l’existència de la nostra lluita; aquesta és la seva por. No podem caure en el parany del temor profund que ens volen inculcar. Ens hem de sollevar, i per això no hi ha altra fórmula que la de lluitar dia rere dia, a cada pas, en cada acció.
