Les eleccions del proper 27S poden ser un tot o res del procés o bé l’avantsala d’una nova legislatura processista. Antonio Baños, en el debat de TV3, va llançar una pregunta a Junts pel Sí que va quedar sense resposta clara. “El 28 de setembre vostès aniran a Madrid a vendre porters automàtics o exerciran la sobirania?”. És possible que l’esperit de Jaume Canivell, l’empresari català de ficció que Josep Sazatornil interpretava a “La Escopeta Nacional”, i al qual feia referència Baños, continuï habitant els pensaments dels ideòlegs de Junts pel Sí?
Aquest mateix matí, a Francesc-Marc Álvaro, un dels principals ideòlegs de l’estratègia masista, se li ha escapat a Els Matins de TV3 que “només amb un resultat molt contundent del sí, Madrid s’avindrà a negociar un referèndum acordat”.
Junts pel Sí va presentar a principis de setembre un esquema de transició. Aquest esquema preveu nou passos ordenats cronològicament.
Ara bé, en aquest esquema no s’aclareix el que probablement és el quid de la qüestió que s’obrirà el 28 de setembre. L’exercici de la sobirania ha de ser unilateral si hi ha un mandat clar, o és insensat fer passes unilaterals sense haver forçat l’estat a una negociació i sense l’acord de la UE? Ruptura o transició altra vegada.
Dels 9 escenaris del full de ruta de Junts pel Sí, els quatre primers està previst que s’executin abans de les eleccions espanyoles. La resta de passos queden supeditats a l’escenari espanyol que s’obri a partir del proper gener. Aquests quatre primers escenaris, però, ens permeten entreveure el joc que l’estratègia convergent vol obrir de cara al 2016.
La lectura dels resultats
El cavall de batalla de la nit del 27S i els dies següents serà establir quina interpretació es dóna als resultats electorals. Si hi ha majoria de vots i escons, paradoxalment, això suposarà una pressió molt important cap al nucli dirigent de Junts pel Sí. Sobretot si aquesta formació no obté la majoria absoluta. La CUP ja ha posat el llistó a dalt de tot en aquest escenari, apostant per una declaració d’independència immediata.
Un escenari de majoria d’escons del sí però amb un percentatge de vot inferior al 50% suposaria un avantatge per a l’estratègia de transició de Junts pel Sí, ja que obligaria sí o sí a obrir negociacions amb l’estat o a continuar una estratègia de resistència i, per tant, entrar en un escenari de processisme ad eternum. En aquest escenari, la CUP manté un full de ruta de ruptura, però amb molts més matisos que en l’escenari d’una victòria amb més del 50% dels vots. Aquest full de ruta passaria per fer polítiques unilaterials d’exercici de la sobirania a nivell social, intentant concertar estratègies amb l’ala esquerra de Junts pel Sí i amb Catalunya sí que es pot. Precisament, aquesta darrera candidatura podria recuperar protagonisme, ja que la partida es tornaria a jugar dos mesos després a les eleccions espanyoles, on Podemos podria recuperar el paper que exercia el PSOE fins fa quatre anys a Catalunya.
A diferència del que alguns dels seus partidaris expressen a les xarxes socials, l’estratègia de Junts pel Sí de no fer distincions entre els dos escenaris no és per a fer una declaració d’independència només amb majoria d’escons, sinó per a controlar l’escenari de transició malgrat una majoria de vots.
Quin paper juga la declaració d’inici del procés?
Junts pel Sí té planificat començar el mandat com va començar el de la passada legislatura, amb una declaració d’intencions. La Declaració d’Inici del Procés d’Independència és un xut endavant, com ho fou la Declaració de Sobirania aprovada el gener de 2013, per a habilitar un temps de debat i negociació. Però negociació amb qui? Aleshores fou en primera instància per mesurar l’equilibri de forces dels diversos partits polítics catalans que deien estar a favor del dret a decidir, i en segona instància, per esperar si s’obria una finestra de negociació amb l’estat.
D’aquesta manera, el gener de 2013 la coalició sobiranista va aconseguir situar la pressió a l’interior del PSC i en menor mesura d’ICV. I de retruc, va escarmentar la postura díscola de la CUP. La Declaració de Sobirania va marcar el terreny de joc de l’acció de CiU durant el següent any i mig.
Ara, la Declaració d’Inici del Procés d’Independència serà un torcebraç amb el propi independentisme. Es tractarà de disciplinar tots els actors sobiranistes dins l’estratègia de transició. Si els resultats electorals fan de la CUP l’actor imprescindible, la pressió cap a aquesta organització serà absoluta per part de l’entorn convergent.
Aquest punt de partida també té una clau externa. És una interpel·lació tant a l’estat com a la Unió Europea per a iniciar negociacions amb l’objectiu que sigui la Unió Europea qui pressioni l’estat per a permetre un referèndum autoritzat. Aquest objectiu no ha estat explicitat, però si es descarta un pronunciament unilateral i atorgar valor de referèndum als vots emesos el 27S, aquesta és l’única opció alternativa.
La delicada qüestió de la investidura
Els pactes interns de Junts pel Sí preveuen investir el quart de la llista com a candidat. Les rocambolesques circumstàncies que han conduït a aquesta formulació política són contestades per la CUP dient que no investirà president ni Mas ni permetrà el retorn de cap conseller de les retallades si d’ella depèn.
Mas, en una entrevista amb Júlia Otero, es va sincerar i va lligar la continuïtat del procés a l’elecció d’ell com a president.
Transcripció de l’entrevista radiofònica de Julia Otero a Artur Mas (16/9/2015), feta per Crític.cat
Aquestes declaracions van ser contestades per la número dos de la CUP, Anna Gabriel, advertint del perill que Junts pel Sí faci descarrilar el procés per “voler posar tant sí com no Mas al capdavant”.
En aquesta delicada qüestió hi ha un tercer actor que pot fer fracassar les intencions convergents. ERC, que ha estat forçada per la pressió de Convergència a integrar-se a la llista de Mas, després de les eleccions necessita recuperar espai propi si no vol veure’s engolida entre una Convergència refundada i una CUP en creixement. Canviar Mas per un altre president pot ser una temptació que tingui ERC per a recuperar perfil propi.
El procés constituent serà una campanya d’Òmnium i l’ANC
El full de ruta de Junts pel Sí contempla l’obertura d’un procés constituent ciutadà aquesta mateixa tardor. Aquest procés constituent estarà deslligat legalment del govern autonòmic i serà bàsicament una campanya d’Òmnium Cultural i l’ANC, consistent en debats i xerrades. Aquesta és una fórmula molt possiblement inacceptable per a la CUP i pels moviments socials que tenen posades esperances en el post27S per a posar les problemàtiques contra les que lluiten al centre de l’agenda política.
Aquest nou paper situa les entitats com a acompanyants del procés polític. Per a aquesta nova fase que s’encara, Convergència ha considerat imprescindible que l’ANC no s’erigeixi en contrapoder de pressió. Tots els episodis esparços d’aquest passat juliol -un relat que encara resta per escriure en tota la seva complexitat- així ho assenyalen. Que això sigui acceptat per les bases de l’ANC és un altre dels reptes als que s’enfronta l’estratègia convergent.
Les eleccions espanyoles
El procés de constitució del nou govern autonòmic té com a data límit el 26 de desembre. Si aquell dia no s’ha escollit un president, es tornen a convocar noves eleccions. Previsiblement, una setmana abans s’hauran celebrat les eleccions espanyoles. Si tot ha sortit com el full de ruta de Junts pel Sí ha previst, l’any 2016 s’obrirà amb un pols per a situar el contingut central de la negociació política entre el govern de la Generalitat i l’estat espanyol: referèndum d’autodeterminació o reforma constitucional. Però el camí fins a finals d’aquest 2015 és encara imprevisible i el guió pot canviar aquest mateix diumenge quan s’anunciï el resultat de les eleccions amb el 100% dels vots escrutats.
