[bar group="860×106"]

“El que ha fet créixer l’esquerra independentista ha estat el treball de base, políticament madur i sense cap tipus de renúncia”

>> Entrevista a Albert Roig, organitzador nacional d’Endavant

Creat l’any 2000 a partir de la refundació de la Plataforma per la Unitat d’Acció, Endavant ha esdevingut una de les organitzacions nacional que conformen l’esquerra independentista. En aquests deu anys, el moviment independentista ha evolucionat significativament, tant a nivell intern i organitzatiu, com a nivell de conjuntura política, amb la crisi cada vegada més evident de l’autonomisme. Per a fer una mirada a aquests deu anys d’Endavant, L’ACCENT hem conversat amb el seu responsable nacional, Albert Roig.



Endavant celebra enguany 10 anys de la seva existència. En aquests 10 anys l’Esquerra Independentista ha viscut una transformació important. Quins aspectes considereu positius i quins considereu manifestament millorables del que ha estat aquesta evolució?
Aspectes positius serien l’augment qualitatiu i quantitatiu de la militància, la irrupció de les CUP i la seva aposta per un municipalisme rupturista, la creació del SEPC, la consolidació de mitjans de comunicació propis nacionals com L’ACCENT i múltiples experiències locals. Pel que fa als aspecte negatius volem destacar que com a moviment no hem estat capaços de tenir una oferta política pròpia i concreta pel conjunt dels Països Catalans, no hem sabut esdevenir un moviment cohesionat i ens manca estar presents en espais que nosaltres considerem claus com el món laboral, sindical i dels drets socials i de defensa del territori.
A més el nostre grau d’implantació continua sent força desigual amb excessius contrastos.
Tot i així fem una valoració positiva d’aquests últims anys, el que ens ha permès anar creixent tant en qualitat com en quantitat ha estat el treball de base, políticament madur i sense cap tipus de renúncia. Per nosaltres aquesta és la millor garantia per continuar creixent, i augmentar la confrontació amb els estats i amb les classes dominants catalanes.

Quin creieu que ha de ser el paper d’una organització estratègica en el si de l’esquerra independentista?
Primer de tot, Endavant no es considera una organització estratègica. En l’anterior assemblea nacional, Endavant va apostar per anar construint una organització socialista de masses, popular amb capacitat d’anàlisi, de mobilització i que alhora també engegui projectes d’envergadura i importància estratègica (formació, comunicació, discurs polític, infraestructura econòmica, etc). Tot i que considerem que Endavant encara no és aquesta organització, creiem que pot ser la base que contingui tot els elements que hem apuntat per fer avançar el conjunt de l’esquerra independentista.

Una de les principals línies de treball ha estat l’impuls de coordinadores intercomarcals de l’esquerra independentista. Com valoreu aquest procés fins ara i quins creieu que són els propers passos a seguir?

Valorem que aquest procés pren tot el seu significat si l’entenem a mitjà termini. Creiem que aquestes coordinadores permeten anar cohesionant el moviment en base a un anàlisi conjunt, la mateixa línia estratègica i una acció política coordinada. A més, considerem que s’haurien d’estendre progressivament arreu dels Països Catalans tot tenint en compte les diferents realitats territorials.

L’accentuació de les reclamacions d’independència al Principat han tingut com a efecte secundari que en els sectors menys polititzats sorgís un recel cap a la noció de Països Catalans, com si la independència fos a tocar i això de València i Mallorca fes nosa. Quines propostes feu des d’Endavant per a combatre això?
Considerem que el paper de la nostra organització i de l’esquerra independentista ha de ser la defensa del conjunt de la nostra nació. Només tenint un moviment polític fort i cohesionat podem combatre aquest discurs regionalista. Una de les nostres prioritats és la de créixer territorialment arreu dels Països Catalans, mitjançant la creació d’estructures d’àmbit nacional i la mobilització. Per nosaltres és tan important la realitat existent al Principat com les veus dels i les catalanes de les Illes, País Valencià i la Catalunya Nord.

Una de les “marques de la casa” d’Endavant ha estat el treball continuat amb organitzacions anticapitalistes però no independentistes dels àmbits metropolitans. Com valoreu amb la perspectiva dels anys aquest treball? Creieu que ha servit per socialitzar la noció d’independència entre els sectors d’esquerra revolucionària?
La valorem molt positivament. Endavant va fer aquesta aposta perquè consideràvem que un dels dèficits històrics de l’esquerra independentista era la lluita socioeconòmica i pels drets socials. Amb aquest treball continuat hem intentat suplir aquesta mancança i introduir el discurs independentista en aquest espais, com en els sindicats alternatius i plataformes unitàries.
Les diverses expressions anticapitalistes no són exclusives de les àrees metropolitanes, per tant el treball amb totes aquestes organitzacions permet reforçar el caràcter anticapitalista i el projecte socialista de l’esquerra independentista

En la vostra darrera assemblea nacional vau aprovar endegar una línia de treball centrada en la lluita socioeconòmica. Per altra banda, s’observa que en general la mobilització social ha estat força tèbia. Com creieu que es pot incidir per augmentar el nivell de conscienciació popular?
En un primer moment nosaltres vam considerar que el nivell de mobilització popular seria força més elevat en un moment de crisi. Tanmateix, la manca de mobilització ha posat sobre la taula la feblesa del moviments d’esquerres rupturistes i la poca capacitat de bona part de la població per  mobilitzar-se davant les agressions del sistema capitalista.
La solució no és fàcil, però creiem que l’aposta continua essent construir instruments efectius per la lluita dels treballadors i treballadores. Tot i així, cal destacar que s’han produït experiències positives a nivell local com ara assemblees d’aturats, punts d’informació laboral i mobilitzacions contra l’atur i la precarietat. Hem de treballar el dia a dia per a que la gent prengui consciència de la seva situació i anar enfortint les estructures locals, sindicals i polítiques per crear progressivament les condicions objectives i subjectives que possibilitin una major mobilització i una agenda política pròpia rupturista i assumida per una bona part de la població.


[bar group="860×106"]