El secessionisme guanya la presidència de l’AVL
A la seu del monestir de Sant Miquel dels Reis va ser elegit el 18 de novembre el nou president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Els dos candidats eren Ramon Ferrer, catedràtic d’Història Medieval i membre de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, i Manel Pérez Saldanya, catedràtic de Filologia Catalana i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. El ple va decidir amb 12 vots a favor, 5 en contra i 3 en blanc que la presidència fóra per Ramon Ferrer. També es van elegir la resta de càrrecs de la nova junta de govern que van recaure en Josep Palomero com a vicepresident, que va obtenir 11 vots enfront d’Antoni Ferrando (8); Verònica Cantó, secretària, i Emili Casanova i Josep Lluís Doménech, com a vocals.
Al contrari que la seua antecessora, Ascensió Figueres, Ferrer va ser un dels membres triats directament pel PP per ocupar el càrrec d’acadèmic: no forma part ni de la quota pactada conjuntament pel PSPV-PSOE i el PP, ni de l’avalada per les universitats. El president va ingressar-hi el 2001 en el mateix paquet que Xavier Casp, Vicente Gascón, Artur Ahuir, Ramon Arnau i Alfons Vila, tots ells defensors del secessionisme. Per tant, tot i que haja manifestat que desitja tenir relacions “cordials i positives” amb altres institucions com l’IEC, a qui ha manifestat el seu “afecte” i ha desitjat que tendisquen a ser “fluides i fructíferes”, la realitat és que la seua presidència suposa un distanciament de les institucions i entitats defensores de la unitat del català, que des de sempre l’han mirat amb recel i un reforçament del perfil polític de l’entitat.
Per contra, Manel Pérez Saldanya proposava una presidència allunyada de designis partidistes, una aproximació a l’Institut d’Estudis Catalans, i una col·laboració amb les entitats que promouen l’ús social de la llengua. Va realitzar unes declaracions on afirmà que Ramon Ferrer li mereix “confiança i respecte” i que “serà un bon president” i descarta que hi haja a partir d’ara cap perill respecte qüestions com la unitat de la llengua: “Tenim un dictamen d’obligat compliment que marca les línies d’actuació, i aquest dictamen diu que la llengua és compartida amb Catalunya i les Illes i que cal cercar ponts de col·laboració i diàleg”. En aquest sentit, Saldanya recordava que l’AVL“ha fet un camí important” i que per això les qüestions essencials no es veuran afectades. “L’Acadèmia estableix que la llengua és una, compartida, que cal evitar el conflicte lingüístic i que cal potenciar-ne l’ús”. Saldanya creu que ara és moment d’avançar “en allò que importa: les persones són importants, però la llengua ho és encara més”.
El SEPC a la Facultat de Filologia va posar un cartell on deia “Saldanya eres el nostre president” i és que, tot i les seues declaracions tranquil·litzadores, és preocupant en mans de qui recau el futur de la nostra llengua. No tot és el reconeixement explícit de la unitat de la llengua catalana, sinó que les decisions concretes que es prenen i que s’han pres comporten diàriament una disgregació lingüística cada vegada més gran.
