Pressionat des de molts sectors republicans per la manca de resultats efectius en la unificació d’Irlanda, i aprofitant la conjuntura oberta per l’anunci de referèndum escocès, el vicepresident del govern autònom nord-irlandès i líder del Sinn Féin, Martin McGuinness, anuncià el passat 30 de gener la intenció de treballar per a la convocatòria en els propers anys d’un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda.
La possibilitat de convocar un referèndum d’aquestes característiques està contemplat en els Acords de Divendres Sant. Amb tot, les darreres enquestes mostren uns percentatges de possibles vots favorables a la reunificació més baixos que en anteriors ocasions.
D’altra banda, el Sinn Féin insta el govern irlandès a realitzar un referèndum sobre el nou tractat d’austeritat europeu. Des de les pàgines del seu setmanari, An Phoblacht, el partit insta el fiscal general de la República a estudiar si el tractar requereix d’un referèndum per tal que pugui ser ratificat pel govern irlandès.
Amb l’augment de la presència institucional del Sinn Féin al sud de l’illa, aquest partit centenari ha reorganitzat el paper dels seus dirigents. Tot i que concorregué com a candidat a la presidència de la República -on obtingué més del 13% dels vots-, McGuinness representa ara el partit al nord, mentre que Gerry Adams treballa des del parlament irlandès per a l’extensió del poder del partit al sud.
Si bé la crisi ha donat noves ales i protagonisme a diversos grups republicans, cap d’ells ha pogut posar dempeus una alternativa política suficientment sòlida com per a competir amb el Sinn Féin. Amb tot, la història del republicanisme irlandès ha repetit cíclicament des de fa més d’un segle l’escenari en què els sectors minoritaris acabaven assolint l’hegemonia del moviment i desplaçant els sectors majoritaris fora d’aquests.
