El passat 6 de febrer el Tribunal d’Arbitratge Esportiu va declarar culpable per dopatge al ciclista madrileny Alberto Contador. El TAS era l’última instància esportiva a la que podia recórrer Contador, quedant la justícia ordinària com a últim recurs per a l’esportista.
La sentència inhabilita al ciclista durant dos anys, això sí l’execució d’aquesta és retroactiva, cosa que permetrà a Contador tornar a competir a partir de l’agost del 2012. Les conseqüències pràctiques de la sentència han comportat la despossessió del títol de campió del Tour de França del 2010, el Giro d’Itàlia del 2011 i la Volta a Catalunya del mateix any.
Les restes de clembuterol a les anàlisi de sang del ciclista han resultat suficients al TAS per emetre el seu veredicte de culpabilitat sense acceptar les explicacions de la defensa que al·legaven una intoxicació alimentària. Segons el TAS aquesta intoxicació és improbable pel fet que el clembuterol és una substància prohibida per la Unió Europea en els pinsos que serveixen per alimentar el bestiar.
Així doncs, sense poder provar-se la teoria de la intoxicació alimentària i tampoc la d’una suposada autotransfusió de sang, el tribunal ha optat per donar com a vàlida l’única prova existent, l’anàlisi feta al corredor i que donava positiu per una ínfima quantitat de l’esmentada substància.
Davant d’aquesta decisió, la maquinària mediàtica espanyola s’ha posat en funcionament, enfocant la decisió com a una enorme injustícia comesa contra un esportista que apareix desolat i deixant planar l’ombra d’una suposada conspiració contra els èxits de l’esport espanyol. Una conspiració en la que apareixen en primera línia els francesos, sempre recelosos dels èxits espanyols i frustrats pels seus dolents resultats esportius dels darrers anys.
Certament la resolució del cas Contador el que ve a demostrar és que si alguna ombra plana sobre l’esport espanyol no és la de la conspiració, sinó la del dopatge; el controvertit cas de Contador és un episodi més d’un llibre que ja en té alguns d’escrits els darrers anys, com és el cas de l’atleta Marta Domínguez, del també ciclista Alejandro Valverde, l’esquiador de fons Johan Muhlegg, o del futbolista Gurpegi entre altres.
