El vodevil de la Reforma Laboral

El vodevil de la Reforma Laboral

rajoy rosell

Ja està aquí, i ha vingut a quedar-se breument, fins a la propera Reforma Laboral, que de ben segur serà encara més agressiva i regressiva. Des d’aquell fatídic maig de 2010 en que Zapatero va pujar al Congrés de Madrid a anunciar-nos que s’havia de retallar i retallar, no han parat de reformar i reformar, entre somriures i abraçades de la patronal. Fa només un any i mig de la Reforma Laboral de 2010, que casi sense avisar ens va retallar indemnitzacions i va facilitar l’acomiadament. Poc després li va arribar l’hora de la retallada de les pensions i de la Negociació Col·lectiva, i la darrera ocurrència ens ha arribat amb la Reforma Laboral del PP, que ens ha acabat de deixar els nostres drets irreconeixibles, i ha aixecat passions a la bancada patronal.

>> L’evolució de l’acomiadament / Principals regressions dels drets laborals

Portem els darrers 30 anys amb més de 52 reformes laborals, i una darrera l’altre, com una inacabable gota malaia, van esborrant drets que havien costat molt d’esforç d’aconseguir.

Gracietes per a no dormir

En Mariano i la seva cort de ministres han sortit ara a l’escenari per anunciar-nos que la nova llei, per fi, acabarà amb la temporalitat i l’atur, el mateix discurs que va presidir les anteriors fallides reformes. Quina serà ara la seva nova fórmula màgica? Doncs és ben fàcil, per acabar amb l’atur es facilita l’acomiadament fins a nivells preconstitucionals: tothom podrà ser acomiadat amb la indemnització de 33 dies, i si l’empresa té uns pocs trimestres de “disminució d’ingressos” (ull!, que no pèrdues) es rebaixa a 20 dies, i tot això sense salaris de tramitació, és clar…. I tatxan tatxan, l’efecte sorpresa el donarà el nou contracte per a empreses de menys de 50 treballadors, amb un llarg any de prova, on l’acomiadament no només serà totalment gratuït, sinó que no cal dir ni la causa. Per tant, en Mariano ha presentat un discurs tan clar com contradictori: ens diu sense riure que calen més acomiadaments per a lluitar contra l’atur.

Els nostres amics “populars” també tenen la solució per a acabar amb la temporalitat. I és tan fàcil que sembla increïble que no se’ns hagi acudit abans; fer ben fàcil i barat l’acomiadament dels treballador fixos, rebaixant els seus drets salarials i de condicions laborals, i ja tots serem igual de fixos i temporals, però molt més precaris.

Rèquiem pels Convenis Col·lectius

Però la cosa no acaba aquí, i en Mariano també ha tret més idees de la seva cartera. Els Pactes d’empresa podran rebaixar els drets i salaris del Conveni Col·lectiu de sector, i així a cada empresa es podran acordar cada cop salaris més baixos, en defensa de la sagrada competència d’uns treballadors contra d’altres. En una època de por i crisi, qui podrà negar-se a treballar pel 30% o el 40% del seu salari, o fins i tot menys, com bé saben els treballadors de Panrico o la Nissan.

Però com en això dels jocs de mans ningú pot guanyar el nou president espanyol, en Mariano ha pensat en fer encara un altre bon favoret als seus amics empresaris, i els ha dit ben cofoi: si els vostres treballadors, en un acte de supèrbia i manca de “maduresa”, no s’avenen a abaixar-se el sou voluntàriament, els hi podreu baixar vosaltres solets, només dient que heu tingut uns poquets mesos de baixada d’ingressos. Ull! Els ha avisat, no ho escampeu gaire ni mostreu la vostre eufòria en públic, però fins i tot podeu tenir molts i molts beneficis i passar-vos el Conveni per l’entrecuix, ja que només que hagueu baixat una miqueta les vendes ja us valdrà.

La patronal ho celebra d’amagat, i els “populars” salten d’alegria, doncs han marcat un bon gol, i van guanyant per golejada. I saben que més i més nits de glòria els esperen a la dreta de sempre mentre no sortim al carrer, a les places i als centres de treball a dir prou. Mentre això no passi, ens esperen 52 reformes més, i cada cop fan menys gràcia. Esperem que algun dia ens adonem, i quan abans passi, menys drets laborals haurem de recuperar.

EVOLUCIÓ DE L’ACOMIADAMENT

1977 – Indemnització de l’improcedent amb 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats, i el treballador té l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa 1980 – Indemnització de l’improcedent de 45 dies, amb el límit de 3,5 anualitats, i el treballador ja no té l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa 1997 – Nou contracte per col·lectius de dones, aturats i majors de 45 anys amb acomiadament de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats 2010 -El contracte amb acomiadament de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats s’estén a casi tots els col·lectius -L’empresari pot acomiadar amb 20 dies per “possibles pèrdues futures” 2012 – El contracte amb acomiadament de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats serà l’únic existent, i s’aplica també als contractes anteriors – L’empresari pot acomiadar amb 20 dies amb només “reduccions d’ingressos” de tres trimestres – Supressió dels salaris de tramitació

PRINCIPALS REGRESSIONS EN ELS DRETS LABORALS

1984 – S’incorporen nous tipus de contractes eventuals i precaris. 1985 – S’augmenta de 10 a 15 els anys mínims de cotització per a tenir dret a la jubilació. 1994 – Legalització del prestamisme laboral, les ETT. – Nous contractes temporals encara més precaris. 2002 – Enduriment de les condicions per a l’accés a les prestacions d’atur. 2007 -Enduriment de les condicions per a l’accés a les prestacions de jubilació i reducció de les prestacions d’invalidesa. 2012 -Els Convenis Col·lectius d’empresa poden reduir drets i salaris dels Convenis de sector. -Les empreses poden no complir els salaris i drets del Conveni Col·lectiu amb només dos trimestres de disminució d’ingressos. -Nou contracte per .a empreses de menys de 50 treballadors amb un període de prova d’un any.