Els Països Catalans, un projecte de futur

El 25 d’abril de l’any 1707 les tropes austriacistes perdien la batalla més important de la guerra de Successió en un camp obert de la població d’Almansa.

Aquesta derrota militar suposà l’entrada de les tropes borbòniques per les terres valencianes, amb la crema de la ciutat de Xàtiva, de les cruentes lluites a les ciutats d’Alcoi, Dènia i Alacant i l’avanç cap al nord dels únics territoris que encara es consideraven austriacistes.


La resta de la història i de les conseqüències, poc o molt, és coneguda per la majoria de catalanes i catalans: el País Valencià, el Principat i les Illes, els únics bastions de la península encara contraris al Borbó, resistiren l’embat de les tropes de Felip V abandonats a la seva sort, doncs el mateix monarca austricista renuncià a ajudar al poble català signant el Tractat d’Utrech.

L’any 1715 caigué en mans borbòniques l’últim reducte austriacista dels Països Catalans, les Pitiüses, i començava, d’aquesta manera, l’intent d’assimiliació de la cultura i de la llengua catalana a la banda sud dels Pirineus per part del, ara sí, Estat espanyol. Els Decrets de Nova Planta foren la legislació que eliminà les institucions pròpies i on es prohibia la llengua catalana a les terres de parla catalana.

Recordem que l’any 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus on s’escapçava políticament i administrativament el Principat i començava l’intent d’assimilació de la cultura i llengua catalana als territoris del nord sota administració de l’Estat francès arran d’un decret reial francès on es prohibia l’ús de la llengua catalana en qualsevol tipus d’acte oficial.

La derrota de la batalla d’Alamansa fou un autèntic desastre per a la nostra terra, per a la nostra cultura i per a la nostra llengua. Però també fou l’inici de més de 300 anys de resistència de les catalanes i els catalans a la imposició de llengües i cultures foranes i a la injustícia.

300 anys d’ocupació. 300 anys de resistència
El proper dissabte 24 d’abril l’esquerra independentista torna a convocar una jornada de lluita a la ciutat de València. Hi haurà una manifestació de valencians, principatins i illencs que ompliran el Cap i Casal de senyeres quatribarrades amb un estel roig clamant als quatre vents que som un poble viu i que aquí estem per plantar cara a l’Estat espanyol i a l’Estat francès.

Perquè, com ja fa més de 300 anys, aquests estats malden per assimilar la llengua i la cultura catalana i esquarteren la nostra nació tot intentant dividir la realitat cultural i lingüística d’aquesta llenca de terra que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Alacantins, valencians, castellonencs, ebrencs, lleidatans, empordanesos, illencs, rossellonencs… Cada contrada amb la seva idiosincràsia i particularitat i cada contrada amb el nexe que l’uneix a l’altre. I, destacant amb llum pròpia, la llengua que ens caracteritza. És així com s’articulen els Països Catalans. És així, de fet, com s’articulen totes les nacions del món: la nostra també.

Per això sortirem una altra volta pels carrers de València. Per reafirmar que els Països Catalans no només eren, són i seran una realitat nacional sinó que hi ha molta gent d’aquesta terra que ha lluitat, lluita i lluitarà per a que això continuï sent així. Perquè no volem que la nostra llengua i la nostra cultura esdevinguin mer folklore o el record d’una vella cultura només present en els topònims o en el substrat d’una llengua que no sigui la catalana.

Es porten lluitant 300 anys i, si cal, es lluitaran 300 més
Perquè sabem que només hi ha un camí que ens asseguri la nostra supervivència cultural i nacional. I aquesta no és cap altra que la de la independència. De fet, també, com la resta de cultures i nacions del món que volen perviure en el temps.

Perquè difícilment les cultures i nacions que viuen sota el jou d’estats forans que els oprimeixen i esquarteren tenen possibilitats reals de sobreviure.
Per això l’esquerra independentista tornarà a sortir al carrer aquest 24 d’abril. Perquè sabem que si no lluitem per assolir la independència el nostre poble, la nostra llengua i la nostra cultura no tenen futur.

I perquè creiem fermament en això, en el futur. En el futur dels Països Catalans, de la seva llengua, de la seva cultura i de la seva gent.
Perquè tenim el fort convenciment que uns Països Catalans reunificats i lliures, on la nostra llengua i cultura es puguin desenvolupar sense interferències foranes imposades, on el respecte pel territori sigui la norma i no l’excepció i on les relacions entre els béns dels que disposem i el seu repartiment es regeixin sota criteris humanistes i no economicistes, són el millor futur que li pot deparar la història.

Perquè els Països Catalans són, per sobre de tot, un projecte de futur per a les catalanes i els catalans. Un projecte de futur per als alacantins, valencians, castellonencs, ebrencs, lleidatans, empordanesos, illencs, rossellonencs, etc.

Perquè els Països Catalans són el projecte nacional i polític d’un futur molt millor que el d’un present lligat a l’Estat espanyol i a l’Estat francès.
Per això l’esquerra independentista convoca una manifestació aquest proper dissabte 24 d’abril pels carrers de València. Perquè el projecte polític, democràtic, nacional, participatiu, lingüístic i social que representa l’esquerra independentista és un projecte de futur, un projecte de futur del que estem convençuts que cada dia més gent es pot unir i on les sinèrgies de les diferents lluites populars només ens poden portar a un pervindre esperançador pels Països Catalans: el de la unitat popular.

Perquè com deia el poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, ”no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.

 

* Militant de la CUP