Els pressupostos de la misèria i la misèria del sistema

“Portem un nou mon al cor, i està creixent en aquest mateix instant”
Durruti

Gestionar el sistema, és gestionar misèries. Per moltes dites que fem, mentre no acomplim la funció com organització revolucionaria (perdó ara s´en diu anticapitalista) a les institucions, no anirem més enllà de les engrunes. Ai, el pa sencer, no està a Can Pencaire!. De manera planera ser anticapitalista i voler gestionar el capitalisme com a mínim és una contradicció, o el parany que porten fent els darrers 60 anys els partits d´origen marxista. Sabent jugar als escacs van a competir amb el reglament del parxís, com diuen ara això només pot conduir a un “èpic fail”.

Desconec exactament que va voler votar molta gent, quan va donar suport a la CUP, si que puc dir el sentit del meu vot, que no era altre que un treball institucional cercant contradiccions del sistema, altaveu del carrer on veritablement cal que estigui el moviment popular i des de la vessant nacional treballar per una ruptura radical i del territori complert.

Alguns dels trets de JxSi, per construir, un país d´opereta, més aprop del S.XIX, amb conceptes més propis colonials que no de terra alliberada

Mes austeritat, menys desobediència -Si, als números Montoro

Acatament al Constitucional -Si, a la normativa imperial

No a la fiscalitat progressiva – Si, a socialitzar les pèrdues

Pla de xoc social 285 milions d´euros – No ric perquè entenc què és massa dramàtic

La visió oferida, només parlant d´aquests quatre punts (cura que son dels prioritaris) només poden venir de gent ultraliberal amb cert interes perquè hi ha hagi un canvi, per tal que res canvii (abans s´anomenaven reacció) que curiosament defensen la Nació terme obsolet, sinó fos per despertar baixes passions i per altra banda construir Estat, quan aquest ja sabem que està  inoperant doncs la sobirania és supraestatal, en un mon que es construeix al voltant de la llibertat de les mercaderies i l´esclavitud dels éssers humans.

Més localment ens despertem amb absolucions pel cas Quintana, amb nenes i nens que no van a escola a Ciutat Meridiana perquè no pateixin un desnonament express la seva família, amb un senyor que compra oficines bancaries a baix preu desprès d´haver fet el rescat l´administració amb diners nostres…podrien dir que faig un llistat de greuges, per mi senzillament és un llistat de injustícies ( i podria allargar-ho prou pagines).

A partir d´aquí. Que fer? Doncs, ningú té solucions màgiques. Ara, si tant parlem de construcció i desconnexions, tal vegada allò que m´agradaria que fes la CUP amb el meu vot, seria el trencament social, no crec que hagi de negociar res, tampoc crec  que calgui aportar masses pressupostos de caire reformista, penso que cal anar amb una proposta de programa de transició, recollint l´esperit històric de l´esquerrà revolucionaria com mostra de coherència anticapitalista. Pel tema País i veient ja els moviments d´un ex-president que no pot estar fent tasques al seu despatx i precisa de dosis de protagonisme i ara vol fer un altre consulta autonomista, cal anar plantejant si fer un referèndum de ruptura i/o una DUI. Si és cert, que aquest procés s´el creuen.

Esperem que el fil roig i negre de la CUP, continuí ben viu per tal que algun dia totes podrem ballar, senyal que aquella si que serà la nostra revolució

Antoine Martí és Militant de la COS