El passat 4 de març, els treballadors de l’empresa Sagalés que cobreixen les línies 80, 81 , 82 i 83 del transport d’autobusos de Barcelona van iniciar una vaga indefinida per denunciar greus incompliments del conveni col·lectiu i l’acomiadament d’un treballador de l’empresa. Aquestes quatre línies fan el seu recorregut pel barri de Torre Baró, al districte de Nou Barris de Barcelona. L’empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) té subrogada a l’empresa privada Sagalés el servei d’aquestes línies.
La vaga indefinida convocada inicialment per la secció sindical de CCOO responia a diversos incompliments del conveni per part de l’empresa. D’una banda, no es respectava la normativa vigent de descansos entre jornades, els treballadors descansaven menys de 12 hores entre jornades, vulnerant així el mínim que estableix l’Estatut dels Treballadors, fet que suposava un risc tant per la salut dels treballadors com per la dels usuaris i usuàries. A més, els treballadors van passar de tenir jornada contínua a jornada partida, amb una ampliació injustificada de la jornada laboral. Una altra motiu de queixa era l’antiguitat dels vehicles, els quals tenen entre 8 i 12 anys, fet que provoca contínues avaries, i el fet que l’empresa no assumeixi la neteja dels vehicles, havent de ser assumida aquesta tasca pels propis conductors. A tots aquests motius, se l’hi ha d’afegir l’acomiadament d’un treballador mentre els representants sindicals estaven negociant amb la direcció de l’empresa.
Abans de la convocatòria de vaga, i en els primers moments després del inici del conflicte, tots el intents per aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona fes de mediador entre treballadors i empresa per evitar el conflicte van ser infructuosos. El primer Tinent d’Alcalde de la ciutat, Joaquim Forn, va declarar públicament que aquest era tema que “havien solucionar treballadors i empresa i que després TMB ja veuria què havia de fer”.
Aquesta lluita de Sagalés ha comptat des del primer moment amb el suport del veïnat de Torre Baró, i diferents organitzacions i col·lectius de Nou Barris s’han implicat en la convocatòria de mobilitzacions conjuntes de treballadors i veïnat. El passat 3 d’abril, 100 persones convocades per la Comissió Laboral de Nou Barris van manifestar-se pels carrers de Nou Barris sota la consigna “En defensa de la feina, suport al bus de Nou Barris”. I el 19 d’abril una manifestació de 300 persones sortien de la plaça Roja de Ciutat Meridiana i tallava durant dues hores quatre dels sis carrils de l’Avinguda Meridiana, per reivindicar el compliment del conveni, la readmissió del treballador acomiadat i que TMB assumís la gestió de les línies concedides a Sagalés.
Cal destacar que el barri de Torre Baró està a tocar de la muntanya de Collserola i està format per carrers amb pujades molt pronunciades, i la mitjana d’edat del veïnat que hi viu és força alta. Per tant, aquest conflicte causava una important distorsió en les necessitats de transport del veïnat. Tanmateix, la resposta veïnal, un veritable exemple de solidaritat de classe, ha estat la de donar suport als treballadors de Sagalés i la d’exigir la resolució del conflicte a qui l’havia provocat: la direcció de l’empresa i els responsables polítics de TMB.
Val a dir que en el transcurs del conflicte els treballadors en vaga van denunciar que la secció sindical de CCOO de Sagalés havia decidit retirar el suport a la vaga, deixant orfes de representació sindical a un col·lectiu de treballadors afiliats a aquest sindicat en plena vaga indefinida.
En l’àmbit institucional, el passat 11 de març una representació dels treballadors va assistir a l’Audiència Pública celebrada a la Seu del Districte de Nou Barris per fer arribar la Regidora Irma Rognoni (CiU) les seves reivindicacions i expressar-li la necessitat que l’Ajuntament abandonés el seu immobilisme i intervingués per cercar un acord satisfactori que no allargués un conflicte que generaria molts problemes al veïnat de Torre Baró i molt patiment als treballadors. Un representant de la CUP de Nou Barris també va intervenir per donar suport a als treballadors en lluita, tot emfasitzant que la inacció del govern municipal era inadmissible i exigint el retorn a la gestió municipal de les línies afectades.
En el terreny jurídic, els treballadors van interposar una denúncia a Inspecció de Treball per l’ incompliment dels descansos legals de 12 hores entre jornades . També van sol·licitar la mediació del Departament de Treball de la Generalitat per l’incompliment de la normativa de descansos de 12 hores entre jornades en el compliment del serveis mínims, els quals van pujar d’un 40% a un 60% en hores punta i d’un 20% a un 30% en la resta d’hores.
Després de mes i mig de vaga indefinida i mobilitzacions veïnals, l’Ajuntament movia fitxa i es reunia amb representants els treballadors i del veïnat de Torre Baró. D’aquesta reunió, els representants municipals es comprometien a mediar entre l’empresa i els treballadors, a fer un seguiment de la concessió a Sagalés de les línies 80, 81, 82 i 83 i a realitzar, un cop acabat el conflicte, un estudi per millorar el transport urbà a la zona de Torre Baró.
Finalment, el passat 26 d’abril i després de gairebé de dos mesos de vaga indefinida, la direcció de Sagalés va acceptar seure a negociar amb els representants dels treballadors una solució al conflicte. L’acord entre les parts recull algunes de les principals reivindicacions dels treballadors: es normalitzaran els descansos de 12 hores entre jornades i la jornada serà contínua de 8 hores amb un descans de 30 minuts, i les condicions salarials dels treballadors no es veuran retallades. Tanmateix, l’acord amb també recull que l’empresa obre un període d’estudi fins a després de l’estiu per avaluar si després d’aquest període es despenja del conveni col·lectiu vigent al·legant pèrdues econòmiques, per tant, resta per veure la durada que tindran els acords pactats. Un punt que els treballadors no han pogut resoldre és la inclusió del treballador acomiadat en l’acord. La resolució sobre la seva readmissió, en cas que judicialment es resolgui l’acomiadament com a improcedent, dependrà de la voluntat de l’empresa, que podrà optar entre la readmissió o la indemnització.
Aquest conflicte ha tornat a posar en relleu les conseqüències que la política de privatitzacions i subcontractacions dels serveis municipals de Barcelona tenen tant pels treballadors i treballadores com pels usuaris: precarització de les condicions de treball i pitjor qualitat del servei, a l’hora que també ha posat de manifest com les lluites laborals i veïnals poden anar plegades vers un objectiu comú.
