Els vaguistes de Movistar reforcen el seu paper central en la negociació

Partits i organitzacions polítiquees, així com moviments socials, fan costat als vaguistes com a protagonistes a l'hora d'encarar la resolució del conflicte

Foto: l’advocat laboralista Vidal Aragonés atén els mitjans

Setmana clau en el desenvolupament de la vaga de tècnics/es de Movistar. La lluita, duta a terme per personal (fals) autònom o de contrata i subcontrata, arriba als 64 dies de vaga -dimarts 9- amb l’horitzó posat en la segona reunió de negociació amb la patronal, divendres 12.

La setmana va començar dilluns amb una crida a omplir la caixa de resistència: l’etiqueta #LaHuchaEsLucha corria per twitter tot reclamant solidaritat econòmica per tirar endavant la vaga. Aquesta era una mostra més que les vaguistes encaren la reunió de negociació de divendres amb tots els escenaris oberts i volen tenir totes les armes disponibles per poder afrontar qualsevol situació.

Com a nova mesura de pressió, les vaguistes convocaven dimarts una roda de premsa al Parlament. L’etiqueta #TicTacMovistar3 obria el compte enrere de la jornada. A partir de les 12 h, compareixien davant del mitjans els portaveus de les vaguistes, acompanyats per diferents organitzacions i col·lectius polítics signants del manifest de suport, així com per candidatures signants del ‘compromís de les escales’ i representants dels partits polítics parlamentaris que hi donen suport. Fet i fet, dijous passat, el Parlament havia aprovat amb tot els vots a favor, tret del PP, que el Govern “revisi les contractacions publiques existents i, si s’escau, no les renovi en cas que no es garanteixi que tots els treballadors (directes i subcontractats) tinguin una jornada màxima de 40 hores setmanals, dos dies de descans i una retribució digna que garanteixi el mateix salari pel mateix tipus de feina”.

Els primers en prendre la paraula han estat els portaveus vaguistes. Han posat èmfasi en impugnar la legitimitat de l’acord de CCOO i UGT. Cal recordar que aquest acord el van signar el 5 de maig, després de convocar una vaga de menys hores, dies i durada, iniciada després de la dels tècnics autònoms i de contrates -començada el 26 de març a Madrid-, per tal de pactar ràpidament amb la patronal i intentar deixar fora de joc les autèntiques vaguistes disposades a lluitar. Es podria dir que, precisament, CCOO i UGT van fer la mínima vaga per poder-se erigir com a representants de vaguistes -legalitat reconeguda- per poder signar i vendre, un cop més, els altres treballadors i treballadores.

Ara, aquests sindicats s’erigeixen com a únics representants, fent el joc a la patronal en negar la veu i interlocució vàlida al comitè de vaga. Aquest punt és el que han desmentit tant ells, els portaveus, com en Vidal Aragonès, de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà i advocat laboralista, que ha parlat després com a representant dels signants del compromís de les escales. Han denunciat que ni ells -en referència als sindicats grocs i a la patronal- coneixen ni la seva pròpia llei, ja que en un procés de vaga qui té la veu negociadora és el comitè de vaga. Els portaveus vaguistes han mostrat la seva convicció que obligaran l’empresa a negociar.

A més, s’ha anunciat la creació d’una comissió de seguiment del compromís de les escales, formada per partits, moviments socials i treballadors/es. En paraules de Vidal Aragonés, que ha estat especialment dur amb CCOO i UGT amb arguments legals, “ells no poden ser part en la negociació, ja que no estan en vaga, i els únics legítims per negociar són els i les que estan en vaga”. I ha afegit: “ja no som futurs càrrecs electes, ara ja som càrrecs electes i farem complir el compromís de les escales, amb els MMSS com a observadors i fiscalitzadors d’aquesta tasca”.

En aquest sentit, d’entre les organitzacions, partits i moviments allí presents, han pres la paraula un membre del col·lectiu Iaioflautes, Oriol Amorós (ERC), David Compañón (ICV-EUiA), Isabel Vallet (CUP) i un membre de Ciudadanos. Així com les intervencions d’Amorós i Vallet han anat en la línia de denunciar la fragmentació de la representació obrera, el primer, o de recordar que aquesta és una lluita de tota la classe treballadora denunciant la precarització de la nostra classe durant els darrers 20 anys, la segona, el diputat Compañón ha volgut treure pit posant de relleu que Barcelona en Comú havia rebaixat el contracte de l’Ajuntament amb Telefónica d’un any a sis mesos. El món al revés: el diputat celebrava davant dels vaguistes que la seva candidatura a l’Ajuntament estava, en realitat, violant el compromís de les escales. A més, aquesta renovació escurçada s’havia fet pública just l’endemà de la primera reunió de negociació entre vaguistes i la patronal, deu dies després que es vantessin d’haver bloquejat una renovació entre l’alcalde sortint i Telefónica. La roda de premsa també ha comptat amb la participació d’organitzacions de l’esquerra independentista com Endavant OSAN, Arran i la Coordinadora Obrera Sindical, així com les tres persones regidores de la CUP a l’ajuntament de Barcelona.

La roda de premsa ha conclòs amb la convocatòria d’una manifestació per avui dimecres 10 de juny. Sota el lema Retallem la precarietat, la #resistènciaMovistar convoca vaguistes, solidàries i treballadores en general que sentin aquesta lluita com a pròpia per plantar cara a un model econòmic que precaritza constantment i genera un fenomen cada cop més estès, el de la pobresa assalariada: treballadors/es amb un sou i unes condicions tant pèssimes i precàries que passen gana i misèria. La cita és a les 19 h a la plaça Urquinaona de Barcelona.