‘En Falles, com en la resta de l’any, cal criticar els poderosos’
Marc i Lluís, membres de les Falles Populars i Combatives. Les Falles Populars i Combatives celebren enguany el seu desè aniversari, tot i que ja són les onzenes falles. Amb motiu de l’aniversari, repassem amb Marc i Lluís aquests deu anys de festa, amb les dificultats i els èxits, els canvis organitzatius i l’evolució dels plantejaments polítics. Les Falles ja no són la festa retrògrada que alguns volien imposar; i les Falles Populars en són un dels culpables.
Per segon any consecutiu heu recorregut al micromesenatge per finançar les vostres activitats. Com ha anat?
La veritat és que estem molt contents de la resposta de la gent, si l’any passat fou un èxit, enguany ho ha estat més encara. Demanàvem 2.600 euros i n’hem recollit 4.835, però allò que més ens satisfà és que el número de mecenes ha augmentat. La lectura que nosaltres fem és que hem fidelitzat els mecenes i en sumem de nous: públic que va gaudir de la festa l’any anterior i enguany volien participar. Cal remarcar, en eixe sentit, que la majoria d’aportacions són de quantitats petites, el que ens indica que la gent li dóna valor simplement al fet de poder ajudar. És evident que amb una senzilla aportació estableixes un major vincle amb la festa. Amb açò no volem dir que si no pots participar al verkami no pertanys a les Falles Populars i Combatives (FPC), ans al contrari, totes les persones que vénen als actes de les FPC i participen ja són fallers populars i combatius. Sense quota!
Gràcies al micromesenatge, la majoraria de les activitats que feu són gratuïtes, però abans d’introduir aquest sistema de finançament ja ho eren també. Respon això a una filosofia de la festa?
Òbviament. Sempre hem intentat que totes les activitats que oferim siguen gratuïtes i al carrer, dins de les nostres possibilitats. Creiem que les falles no és poden tancar als casals i que una simple quota no pot ser l’obstacle per gaudir la festa. L’autogestió ha estat el model de funcionament des dels inicis de les FPC.
Enguany celebreu el desè aniversari, però ja són les onzenes Falles Populars i Combatives. Tocava celebrar-ho?
Toca celebrar-ho tots els anys. Això del desè aniversari ha estat una excusa més per fer més comboi encara. Fóra de bromes, el desè aniversari és simbòlic: resistir és vèncer! No ens imaginàvem el 2003 que la resposta de la ciutat podria ser tan positiva i que, deu anys després, la salut de les FPC fóra tan bona. Fa goig veure, any rere any, que la feina que fas li agrada a la gent i, a sobre, ens ho passem bé. Creiem que era absolutament necessari viure amb naturalitat la festa major de la ciutat de València, que ha estat menyspreada per amplis sectors de l’esquerra i capitanejada per la dreta més rancia i espanyolista de la ciutat. De fet en aquests deu anys ens hem trobat amb un canvi de mentalitat de la gent: no només hi ha molta gent d’esquerres que es queda i reivindica la festa, sinó que també ve molta gent de fora que fins ara tenia una visió hostil de les Falles.
Tornant enrere, quins han sigut els principals obstacles que heu tingut fins arribar ací? I què heu tingut al vostre favor?
Al nostre favor hem tingut la resposta de la gent, que sempre ha sigut molt bona. De la gent i de molts col·lectius i locals de València, que sempre han col·laborat en tot allò que els hem demanat. En contra, l’immobilisme de l’oficialisme faller i de l’Ajuntament. En aquests deu anys ens hem hagut de buscar la vida constantment per trobar espais públics per fer les coses, perquè cada cop que en trobàvem un, a l’any següent l’Ajuntament ens el vetava. També ens hem trobat que algunes Falles a qui ens hem apropat han tingut por de col·laborar amb nosaltres. El món de les Falles és molt més plural del que aparenta, però alhora està rígidament controlat des de dalt de manera que la projecció exterior és conservadora i folklòrica, en el mal sentit de la paraula.
Són encara vàlids els plantejaments inicials o ha evolucionat la filosofia de les Falles Populars?
Sí, són encara vàlids. Volíem recuperar el caràcter popular, combatiu i valencià de la festa, i en això queda molt camí per fer. El franquisme i l’anomenada transició han domesticat l’esperit faller i la seua herència és encara una llosa molt pesada sobre la ciutat. De fet, un dels grans defectes de les Falles és que tenen molt poc d’autocrítica i han estat sacralitzades en la mesura que serveixen al poder. La crítica i la sàtira s’han de fixar en el poder, però també en les pròpies Falles, i aquesta és una part important de la nostra tasca. Per això els plantejaments de fa deu anys són plenament vàlids, encara que les estratègies hagen canviat.
Com ha evolucionat el vostre col·lectiu en aquest 10 anys?
Les Falles Populars i Combatives nasqueren com una iniciativa de l’esquerra independentista de l’horta; amb el temps adquiriren autonomia, i ara som un col·lectiu més ample i divers, però sense renunciar als nostres orígens i plantejaments. Ara treballem durant tot l’any organitzant actes com la Mocadorà, i també col·laborem amb iniciatives veïnals. En aquest 10 anys hem aprés també a aprofitar al màxim internet i les xarxes socials. A mesura que han evolucionat, nosaltres també ens hi hem adaptat i hem contribuït també a obrir una esquerda virtual en la imatge de les Falles.
Tot i que no us considereu un col·lectiu de barri, realitzeu la majoria de les vostres activitats a Ciutat Vella, perquè?
Bé, la relació amb la idea de barri és un poc complexa, i pot ser varie depenent de qui et responga. No, no som un col·lectiu de barri, perquè moltes de les persones que composen l’assemblea no són de Ciutat Vella i, a més, el missatge que FPC vol transmetre no es circumscriu a una àrea delimitada. Malgrat això, amb els anys, hem anat localitzant-nos cada vegada més al barri, com bé dius, no sols en les activitats, sinó en la relació amb els col·lectius, entitats i problemàtiques del barri. Et posaré dos exemples: enguany, la falla s’ha convertit en un procés col·laboratiu en que els creadors que la dinamitzen col·laboren amb diferents col·lectius del barri, no sols amb les falles populars, esdevenint una excusa per fer teixit social. D’altra banda, FPC està present en Ciutat Vella Batega, que és una mena de xarxa d’entitats del barri… Com veus, és una pregunta que amaga certa tensió (positiva, clar).
Cada cop hi ha més iniciatives per recuperar l’esperit popular i crític de les Falles; penseu que s’està esquerdant l’hegemonia reaccionària d’aquesta festa?
Així és, nosaltres portem deu anys intentant recuperar aquell esperit més crític i satíric que caracteritzava les falles en el seu orígens. És a dir, lluny del clientelisme polític que impera en l’àmbit faller actual i de l’establishment de la Junta Central Fallera. Aquest aire fresc, front l’hegemonia reaccionària, no és exclusiu nostre. Hi ha molta gent que des de fa molt anys lluita per unes falles més critiques, combatives i valencianes. Tenim l’exemple de la incansables Arrancapins o l’Associació d’Estudis Fallers, els quals ens han acollit estupendament. La sensació que tenim és que les noves generacions ja no veuen les falles com a quelcom aliè, sinó que tenen ganes de viure-les i fer les pròpies. Ja no volen fugir de la ciutat. Això és tot un èxit. Un èxit de la gent que porta anys treballant per tornar aquesta festa al poble i als carrers.
Quina relació teniu amb la resta de col·lectiu que organitzen Falles alternatives?
De suport mutu. Som partidaris de que quan més barris de la ciutat tinguen les seus pròpies falles alternatives o, dintre de l’oficialitat, amb plantejaments ben diferents, més guanyarà la ciutat. És tot un comboi la consolidació de falles alternatives al Cabanyal, a Mislata o les consolidades a Benimaclet, de la mà del CS Terra, que porten molts anys també. Des d’aquesta perspectiva, tota forma de col·laboració entre aquestes realitats és benvinguda.
Tenim clar que totes compartim un objectiu comú: fer espai en la ciutat a una manera diferent d’entendre la festa, relacionada amb la recuperació del caràcter satíric i bròfec amb els poders; d’elaborar les falles de forma horitzontal i lluny dels “fastos” de l’oficialitat fallera, així com d’innovar sobre la base de la cultura popular.
L’any passat, per primer cop en molts anys, les mascletaes es convertiren en escenaris de protesta i reivindicació. Com veieu la Intifalla des del vostre col·lectiu?
Creiem que la protesta i la reivindicació són pròpies de les Falles. Així, quan els polítics acusen la gent que protesta de voler polititzar la festa, nosaltres els acusem els polítics de voler despolititzar-la -és a dir, de domesticar-la- i, per tant, desvirtuar-la. En falles, com la resta de l’any, cal criticar els poderosos, i dir-los allò que no els agrada sentir. Mesquí ens sembla quan l’alcaldessa és refugia darrere de la seva Cort d’Honor enlloc de donar la cara i quan acusa els que estan baix del balcó de voler insultar les falleres. Alcaldessa, ministres i presidents: les protestes van contra vosaltres, no contra les falleres!
