[bar group="860×106"]

En record de Guillem Agulló

Pareix que fou l’altre dia quan encara teníem al nostre costat el nostre company de lluita i amic, però ja han passat molts anys, disset anys.

Durant aquests disset anys Guillem Agulló ha continuat present en la memòria col·lectiva, any rere any, es fan homenatges, concerts en honor seu, es presenten mocions als ajuntaments perquè Guillem forme part d’algun carrer dels nostres pobles, hi ha grups de música que li dediquen cançons, i un llarg etcètera d’altres mostres de reconeixement i de ganes de no oblidar ni qui fou ni perquè lluitava.

Els joves d’avui en dia continuen recordant la seva història, tots en algun moment ens hem emocionat i hem plorat mentre escoltàvem “No tingues por” d’Obrint Pas, i més encara quan tota la gentada del concert quan acaba la cançó diuen tots a una veu eixa frase mítica de: “Guillem  Agulló, ni oblit ni perdó!”, i no és per a menys, tothom pensa que ells podrien ser un altre Guillem Agulló. Tots aquells que lluitem per la nostra terra, la nostra llengua i per un canvi a la societat valenciana, tots aquells que fem això som sens dubte, un Guillem. Per això és quasi impossible oblidar-lo, i per això mai aconseguiran que s’esborre de la nostra memòria aquell 11 d’abril de 1993.

Com no, les institucions valencianes si que han volgut oblidar-lo, han tancat els ulls, no han fet res per fer justícia, és més, han comés injustícies tan greus com deixar que el seu botxí no complís la pena completa, que ja de per si fou ridículament curta, i que desprès quan va sortir al carrer el permeteren que és pogués presentar a les eleccions  municipals d’un poble de la Foia de Bunyol en les llistes d’un partit nazi.

Així i tot, encara que les institucions hagen fet tot el possible perquè Guillem no tingués ni el reconeixement ni la justícia que es mereix, nosaltres l’hem continuat reconeixent i fent justícia, de la millor manera que sabem i que podem, és a dir, continuant la seva lluita.

Tothom recorda de l’homenatge organitzat per Maulets que es va fer fa dos anys, on hi havia més de dues mil persones omplint un auditori, tan sols perquè volien dir a les institucions i a tots aquells que han volgut i volen silenciar la veu de Guillem, que no ho posarem tan fàcil, que tots nosaltres som la veu de Guillem Agulló.

L’any passat per aquestes dates va pintar-se un mural en record seu a Burjassot, prop del Campus universitari, faltà poc perquè uns “blaverets” pintaren damunt de l’original, això si, també faltà poc perquè es tornés arreglar, a Burjassot com a la resta de la comarca i del País Valencià sempre existeix aquesta doble lluita, però això no aconseguirà que la gent reste callada davant d’aquestes agressions.

En tots els Països Catalans hi ha diferents mostres de suport a Guillem, hi ha centenars de murals o graffities, també a vegades apareixen articles on es parla d’ell…, i com no anava a ser d’una altra manera, al seu poble natal, Burjassot, el Bassot tots els anys ha estat organitzant setmanes antifeixistes en memòria seva, setmanes antifeixistes composades sempre per diferents activitats, com xerrades, presentacions de llibres, conferències o concerts, però el que mai ha faltat ha sigut la concentració en record seu a la plaça de l’Ajuntament, acompanyada sempre per dolçainers i timbalers.

Enguany, com no pot ser d’una altra manera, el Bassot amb la col·laboració d’altres organitzacions com Maulets, el SEPC, la COS… ha organitzat la setzena setmana antifeixista Guillem Agulló, on hi haurà una xerrada de la memòria històrica, es farà, com no, la concentració de tots els anys a la plaça de l’jAuntament, enguany el 17 d’abril a les 19h, i aqueixa mateixa nit se celebrarà un concert a l’auditori de Burjassot on actuaran: Rapsodes, Voltor i Pep Gimeno “Botifarra”.

Vos esperem a totes, un any més perquè la veu de Guillem no reste en silenci.

*Mercè M. és membre de Ca Bassot


[bar group="860×106"]