**
Josep Romeu, cantautor.** Amb només vint-i-cinc anys Josep Romeu ja té dos discs publicats i més de dos-cents concerts a l’esquena. El diumenge 23 d’octubre presenta oficialment el seu darrer disc al Teatre Magatzem de Tarragona, la seua ciutat natal. Amb La mirada infinita ens obre a un nou món de sensacions on s’hi barreja el compromís social i l’experiència més personal. Josep Romeu és un habitual dels locals i dels actes de l’esquerra independentista, però en aquesta ocasió parlem amb ell i no només l’escoltem.
El 23 d’octubre fas la presentació oficial del nou disc al Teatre Magatzem de Tarragona; com afrontes l’ocasió?
Em ve molt de gust presentar les cançons d’aquest nou a treball a Tarragona, casa meva, i em fa especial il·lusió fer-ho en un teatre, que sempre permet crear un clima més proper i acollidor que en un espai obert. Serà un concert amb el nou format banda i comptarem amb diferents col·laboracions musicals d’altres artistes.
Has publicat dos discs i una maqueta. Eres encara un cantautor jove, però ja has recorregut molt de país (i més enllà!), no?
En aquests anys he tingut l’oportunitat de fer concerts amunt i avall del país, i també per Galícia, Euskal Herria i Sardenya. Les actuacions en directe són una de les parts més importants i agraïdes d’aquest projecte perquè és el moment en que et pots comunicar directament amb les persones que t’escolten i, a la vegada, et permet viatjar i conèixer el país i també altres pobles del món.
La mirada infinita és el teu segon treball; què en destacaries?
És un disc de renovació en tots els sentits. És una mirada optimista que busca reptes, somnis i respostes en el dia a dia de les nostres vides, amb l’aprenentatge infinit com a única guia. Pel que fa a les lletres, a diferència del primer disc, segurament són més reflexives i hi podem trobar marcades influències literàries. A nivell musical, hem comptat amb la producció musical de Jesús Rovira (baixista i compositor de Lax’n’Busto) i presentem una nova sonoritat propera a l’acústic, amb alguna petita dosi de pop.
Parles de l’aprenentatge infinit, però de qui has après tu en la teua trajectòria?
De les persones que m’han envoltat, músics amb qui he compartit escenari, autors que he llegit, artistes que he escoltat, …
Poc a poc t’estàs obrint camí en el món de la música en català. Pel que tu has conegut, quines són les virtuts i quines són les mancances d’aquest món musical?
Tenim molta varietat de música en català (cançó d’autor, rock, pop, hip-hop, ska, punk, rumba, …) la qual cosa és símptoma del bon estat de salut de que gaudeix la música feta en la nostra llengua. D’altra banda, tot i que cada cop son més les propostes musicals que surten fora del país, encara hi ha força música en català que només s’escolta a casa nostra, potser aquesta és una de les assignatures pendents de millorar.
Actualment hi ha un bon grapat de cantautors que, començant a tocar en ateneus, locals i actes en general de l’esquerra independentista i dels moviments socials, han acabat assolint un gran ressò. És aquest una mena de circuit cap a l’èxit?
Sens dubte, els ateneus, casals i actes socials en general donen i han donat l’oportunitat d’actuar a diferents músics i artistes de l’escena actual de música en català. També entenc que és natural que els primers llocs on s’actuï siguin els més propers i amb els que hi ha més vincles i afinitats. A partir d’aquí trobo que és força interessant anar obrint noves portes i intentar arribar a cada cop més persones.
I què té de tarragoní el teu nou disc?
Tot i no considerar-lo un disc localista, naturalment l’entorn que m’envolta s’hi veu reflectit. El cas més clar el trobem en la cançó “Entre tu i els carrers”, que a més d’explicar una manera d’entendre la vida com un aprenentatge constant, com un “viatge”, que és una mica el concepte que fa de fil conductor de tot el disc, també és una cançó descriptiva que parla de la ciutat on visc.
