Es presenta Sa Bassetja, Assemblea Alternativa d’Eivissa

El 7 de març s’ha presentat en públic Sa Bassetja, Assemblea Alternativa d’Eivissa. La posada en escena del nou col·lectiu de l’illa, a la qual assistiren més de 40 persones, es dugué a terme a Can Jordi, al municipi de Sant Josep de Sa Talaia. L’acte començà amb la intervenció d’una  membre de Sa Bassetja, que feu èmfasi en els motius que han conduit a un grup de gent a constituir aquesta nova assemblea que “neix amb la ferma voluntat d’esdevenir un espai de lluita i mobilització permanent per capgirar la situació de crisi democràtica, nacional i socioeconòmica que pateix la nostra illa”. Efectivament, arran de la passada vaga general del 14 de novembre de 2012, i desprès de la bona experiència de treball unitari al “comitè de vaga” creat per a l’ocasió, la idea de constituir aquest col·lectiu començà a prendre forma. Sobretot perquè a Eivissa, d’ençà de la desaparició del CIRE (Col·lectiu Independentista Revolucionari d’Eivissa), l’espai natural de lluita amb consciència nacional i de classe esdevenia orfe.

“Penseu que esteu presenciant un part natural, esteu veient nàixer una criatura que s’ha creat amb molta il·lusió, amb molt d’amor per la nostra terra i per la nostra llengua. Què vol ser lliure de poder viure en català amb plena normalitat, que vol anar a una escola pública de qualitat i amb suficients recursos per garantir una educació digna per a tothom en la que el professorat es puga expressar lliurement i puga educar i formar persones amb pensament crític, que vol tindre una sanitat pública no gestionada per empreses privades i que vol la sobirania per a governar-se: som illes i som poble i tenim dret a decidir sobre el nostre futur econòmic i polític. Tenim ben present que el nostre marc nacional són els Països Catalans, i treballarem per assolir la independència, com a garantia de supervivència de la nostra cultura i com a garantia de respecte, igualtat, justícia i solidaritat amb els altres pobles de la mediterrània, d’Europa i del món”.

Amb aquestes paraules s’encetava l’acte, que continuà amb l’exposició d’alguns detalls sobre la forma de treball assembleari i a la recerca de la unitat popular: “treballam de forma assembleària i autònoma i som oberts a la participació de qualsevol persona o col·lectiu que treballi per la transformació social. Volem impulsar la unitat popular i establir sinergies amb els moviments socials, tot fomentant el treball de base i recuperant els carrers com a espai públic per a la trobada i la protesta. Volem, doncs, reivindicar la democràcia real, directa i participativa”.

Desprès de declarar-se “víctimes del capitalisme”, i assegurar que “lluitarem contra les retallades i per assolir un altre model econòmic al servei de les persones”, incidiren en la defensa del català, que es troba en situació de clara regressió a Eivissa: “també volem reivindicar, sense cap tipus de renúncia, la defensa de la nostra llengua, greument amenaçada per les lleis espanyoles, que van des de la manca de protecció i reconeixement del català fins a l’eliminació de la immersió lingüística a les escoles. Per això defensarem la immersió lingüística i l’ús social del català a tot arreu, com a llengua comuna d’integració i cohesió social. No permetrem, doncs, cap atac al català”.
La defensa del territori (de nou amenaçat per un projecte de Matutes, EiviVegas), la sobirania alimentària, el comerç i la producció local també formen part de l’ideari del nou col·lectiu.

A més de la seva manifesta oposició al capitalisme i defensa dels Països Catalans i de la llengua, aquest moviment també es posiciona contra l’“heteronormativitat”: “Declarem el nostre caire postfeminista i antipatriarcal, qüestionem l’heteronormativitat imposada i denunciem les polítiques conservadores que neguen la dignitat, la llibertat i la igualtat de drets de totes les persones, independentment de les seves orientacions sexuals i de les seues identitats de gènere”.

Amb un contundent “Per tot açò proclamem l’alliberament nacional, social i de gènere.” acabà el parlament de presentació de Sa Bassetja.

L’acte, que s’emmarcava en els jornades reivindicatives d’Enllaçats del 9 de març, prosseguí amb la lectura del manifest de la campanya Som Països Catalans, que també es presentava a l’illa i, del qual Sa Bassetja és signatària. Per cloure l’acte, Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas, oferí un concert en acústic. Amb la melodia i les lletres de cançons com “Del sud”, “Viure” o “La flama” el públic es contagià de l’energia i emoció del cantant, i acabaren fent ucs i brindant amb vi pagès. No debades, l’acte serví per demostrar que la pitiüsa major és ben viva i que vol dir la seua.