Espectacular augment de l’IVA en el terreny cultural
La darrera de les mesures presentades pel govern espanyol per fer front a la crisi capitalista ha consistit en un augment de l’IVA, un impost indirecte que afecta al consum de forma universal, sense distinció entre rendes ni patrimonis. Però a banda de la idoneïtat d’una proposta recaptadora no progressiva que segueix apostant més per retallar i recaptar que per provar d’incentivar el consum per tal de créixer, el que volem assenyalar és el fet que una de les activitats que més perjudicades ha sortit d’aquest anunci és la desenvolupada pel món de la cultura.
L’IVA, que no grava tot el consum per igual, havia reservat fins ara un percentatge inferior pels productes culturals (8%) respecte dels inclosos al tipus general (18%). A partir de l’1 de setembre, però, no només augmentaran tots dos -10% i 21% respectivament- sinó que moltes de les activitats que fins el moment es trobaven incloses en el tipus reduït passaran al general, experimentant un increment de 13 punts, una pujada que, és clar, ha estat rebuda com un gerro d’aigua freda per tots aquells que malden per seguir tirant endavant activitats culturals.
Tot i que la improvisació amb què actua el govern presidit per Mariano Rajoy fa impossible predir que allò anunciat pel ministre d’Hisenda i Administracions Públiques Cristóbal Montoro resti tal com ha estat presentat, de moment, sembla que aquest espectacular increment de l’impost afectarà la pràctica totalitat de productes culturals. Entre els que en quedarien exempts només s’hi compten els llibres, al qual s’aplica l’IVA superreduït del 4% i al qual ara se li afegirà el llibre electrònic, un producte que no gaudia d’aquesta condició, a més de les entrades del futbol o de les corrides de toros, que es mantindran en el 10%, no fos cas. D’entre els productes que fins el moment eren gravats amb l’IVA superreduït, és a dir, el que s’aplica a productes de primera necessitat, n’hi ha un que experimentarà el salt més alt, del 4% al 21%, i no és altra que el de bona part del material escolar, d’entre els quals només se salven els llibres de text, els mapes o les partitures, però pugen les agendes, els blocs d’exàmens i els materials diversos necessaris per a manualitats.
Aquesta mesura, com no podia ser d’altra manera, ha fet alçar la veu al conjunt de la comunitat que treballa en el sector. En aquest sentit, per posar només un exemple, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) de Catalunya ha exposat que “rebutja totes les mesures inspirades en una concepció de la cultura com un luxe prescindible o com un aspecte marginal de la societat” i que “comporta un increment de les dificultats al consum cultural i a la universalització del coneixement”. El que no sabem, però intuïm, és fins on arribaran aquestes queixes.
L’increment de l’IVA als productes culturals té com a pretensió un augment de la recaptació. Però si les entrades als teatres, a les sales de concert o als cinemes es veuen incrementades en un 12,04% -aquest és el percentatge que caldrà sumar als preus actuals si és que els empresaris del sector no assumeixen una part del seu preu-, és segur que l’assistència als diversos espectacles caurà, reduint el nombre d’espectadors i, per tant, dificultant la que en principi era la voluntat del govern del PP.
