Canan Polat és la representant internacional del moviment de dones kurdes. Durant aquesta setmana ha estat fent un seguit de xerrades i entrevistes pels Països Catalans, convidada per Endavant OSAN. L’ACCENT vam entrevistar-la just abans de la xerrada que dimecres passat va fer a Sabadell.
Quina és la història del moviment de dones kurdes?
Fa 40 anys que el moviment d’alliberament del Kurdistan és conegut arreu del món. És un moviment ampli. Potser la part que ha estat més coneguda ha estat la lluita armada, però el moviment també aglutina diversos partits en el camp de la lluita democràtica. És una lluita per la independència d’un poble que té la seva identitat prohibida. Els kurds som un dels pobles més antics de Mesopotàmia, i durant segles s’ha hagut d’enfrontar a una forta repressió per part d’enemics que el volien veure desaparèixer. Els kurds hem protagonitzat més de 40 rebel·lions al llarg de la història. La darrera és la que va iniciar Abdullah Öcalam ara fa 40 anys.
Dins del projecte d’Öcalam, l’alliberament de la dona ha ocupat un lloc molt important. El moviment d’alliberament de la dona kurda no ha partit de zero, sinó que s’ha nodrit de les experiències feministes d’arreu del món. En el nostre cas, però, allò que ha estat singular és que hem organitzat l’autodefensa de la dona fins i tot a nivell militar, a través d’una organització militar pròpia.
Però com concreteu aquesta emancipació de la dona en l’actual Kurdistan?
La dona kurda està discriminada doblement, per la seva condició de dona i per la seva condició de kurda. A l’Orient Mitjà la dona està molt més reprimida que a Occident, perquè és una societat molt masclista i amb un tipus de domini social quasi feudal. No estem contra l’islam, de fet la majoria de població kurda és musulmana, però intentem construir una societat on totes les religions puguin conviure en llibertat.
A Rojava (1) s’ha muntat un sistema confederal. És una primera experiència del confederalisme democràtic (2). Tenim tres cantons autoorganitzats. A cada cantó hi ha una doble presidència: home i dona. I a cada govern de cada cantó, les dones són més del 40%. Les dones ocupen també un lloc destacat de responsabilitats a nivell social i econòmic.
Al Kurdistan, la lluita és també contra la pròpia societat patriarcal kurda
L’alliberament de la dona a Rojava és una revolució dins una altra revolució. Creiem que el que emanciparà la humanitat serà la visió de la dona. Per això la repressió contra les dones existeix tant als països capitalistes occidentals com a Orient Mitjà. La lluita de la dona a Kurdistan no és només una lluita militar contra l’opressió nacional. També és una lluita contra la pròpia societat patriarcal kurda.
Vosaltres us enfronteu a l’Estat Islàmic, a qui titlleu de moviment feixista. D’altra banda, la societat kurda és una societat de tradició islàmica. Pot influir negativament l’auge de l’Estat Islàmic i del fonamentalisme islàmic en l’objectiu d’emancipació de la dona kurda?
A Rojava són les dones les que estan a primera línia de foc lluitant contra l’Estat Islàmic. Si analitzem les actuacions de l’Estat Islàmic, podem afirmar que no tenen res a veure amb l’islam. L’Estat Islàmic està duent a terme una lluita per exterminar tot tipus de creença i religió.
L’Estat Islàmic perjudica als musulmans. Els musulmans del Kurdistan veuen l’Estat Islàmic també com un atac a la seva religió. Kobane és una ciutat musulmana i va resistir heroicament l’Estat Islàmic.
Kobane és una ciutat musulmana que va resistir heroicament l’Estat Islàmic
La lluita contra l’Estat Islàmic al Kurdistan sirià no és només una batalla militar contra ells, sinó una lluita per la supervivència de les dones i dels pobles. Estat Islàmic és un moviment feixista contra les dones i contra els pobles. Per a ells la dona no significa res. O et maten o et fan esclava.
A les xerrades denuncies el cas de les dones de Sinjar com a exemple de la política d’extermini de la dona per part de l’Estat Islàmic. Ens ho pots explicar?
El 2014 Estat Islàmic va atacar Sinjar, a l’Irac, una ciutat de població iazidi (3). Van matar milers de persones. Entre 5.000 i 7.000 dones van ser segrestades per l’Estat Islàmic. Dones de diferents religions i pobles. Aquestes dones estan essent venudes als mercats d’esclaus de Bagdad i Mossul. Pateixen violacions de forma sistemàtica. S’han obert botigues de venda de dones; en aquestes botigues hi ha les fotos d’aquestes dones sense vel, per a que el comprador pugui escollir. La meitat d’aquestes dones són nenes. Es venen nenes de 9 anys a homes de 60 o 70 anys. Això és un extermini de la dona en tota regla.
Milers de dones segrestades per l’Estat Islàmic estan essent venudes als mercats d’esclaus de Mossul i Bagdad
I ho tornem a denunciar. Per parlar de l’Estat Islàmic hem de parlar de les forces que hi ha al seu darrere: Aràbia Saudita i Turquia.
L’estat turc és el gran enemic del moviment kurd. El vostre moviment l’acusa d’estar al darrere de l’Estat Islàmic. En què baseu aquesta denúncia?
Durant la batalla de Kobane (4), per Girê Spî -Tell Abyad en àrab, a la frontera entre Síria i Turquia- van entrar milers d’armes turques per a l’Estat Islàmic, juntament amb militants islamistes vinguts d’arreu per a lluitar contra Kobane. Turquia mai va emetre cap comunicat de malestar per les operacions de l’Estat Islàmic a la frontera turca. En canvi, quan es va fer fora l’Estat Islàmic de Kobane, van començar a queixar-se de la ingerència de guerrillers kurds en territori de l’estat turc.
L’estat turc va subministrar milers d’armes a l’Estat Islàmic durant el setge a Kobane
La lluita contra l’Estat Islàmic capta l’atenció de tot el món. En un cert sentit, a Kobane es va lluitar també contra Turquia, ja que Turquia era el principal suport de l’Estat Islàmic en aquella zona. Si aconseguim l’autogestió a Rojava, seria una referència per a tot Kurdistan, i això posaria en greus dificultats el govern turc.
En els darrers mesos, la situació política turca s’ha enterbolit. Com analitzeu l’onada de guerra bruta contra el moviment kurd a Turquia?
A les eleccions turques del 7 de juny, Erdogan tenia com a objectiu obtenir 400 diputats. Pretenia amb això tenir via lliure per a fer un canvi constitucional que avancés cap a un sistema dictatorial basat en un únic poble, una única religió, una única pàtria. L’HDP -el partit del moviment kurd- va desbaratar aquests plans, ja que va obtenir 80 diputats. De fet, L’HDP es va convertir no només en el partit del vot kurd, sinó també en el partit del vot de l’oposició d’esquerres a Erdogan arreu de Turquia.
Erdogan pretén instaurar un sistema dictatorial de nació única i religió única
Com que Erdogan no ha pogut digerir aquesta derrota, l’estat ha començat una guerra bruta contra l’HDP. Assalt a les seves oficines, l’atemptat de Suruç, els assassinats a ciutats kurdes i finalment l’atemptat d’Ankara.
Erdogan va impedir la constitució d’un govern de coalició per a forçar la convocatòria de noves eleccions aquest novembre. Amb el clima que està generant, pretén aconseguir la victòria a qualsevol preu.
Tornant a l’escenari sirià, a banda de l’Estat Islàmic, hi actuen diverses forces. Quina és la relació que teniu amb cadascuna d’elles?
Els kurds lluitem a Síria sense el suport de cap altre actor. Pel que fa a la nostra consideració sobre el règim d’Al-Assad, pensem que no té ni pot tenir cap paper positiu a l’hora de definir el futur d’una Síria democràtica.
Amb l’Exèrcit Lliure de Síria (5) no existeix cap acord polític. No tenim cap acord que comparteixi un plantejament polític comú sobre el futur de Síria. Sí que és cert que amb l’ELS hem col·laborat militarment de forma puntual en la lluita contra l’Estat Islàmic.
Fa uns dies, Amnistia Internacional ha publicat un informe on acusava de crims de guerra les forces kurdes a Síria. En concret les acusava de la destrucció d’un poble que havia estat dominat per l’Estat Islàmic i l’expulsió dels seus habitants àrabs. Quina és la vostra resposta davant d’aquesta acusació?
La resistència kurda és un exemple per a tot el món, i rep molts suports. La lluita dels kurds contra l’Estat Islàmic, l’autoorganització democràtica de Rojava, tot això genera un exemple que no interessa a les grans potències imperialistes, i que posa molt nerviós a l’estat turc.
L’imperialisme pretén escampar la imatge que tots els bàndols en lluita a Síria són iguals
Amb informes com aquest l’imperialisme pretén escampar mentides sobre el moviment kurd per finalment acabar projectant la imatge que tots els bàndols en conflicte a Síria són iguals, que tots utilitzen el terror contra la població civil. Tot això amb l’objectiu de justificar accions poc justificables dels estats occidentals o de Turquia en l’escenari sirià.
(1) Rojava: és el nom que reben les zones kurdes alliberades en la guerra de Síria.
(2) Confederalisme democràtic: projecte polític propugnat pel PKK per a Kurdistan. Contra la constitució clàssica d’un estat-nació centralitzat, consisteix en un model d’autogestió local que es va confederant.
(3) Iazidi: comunitat religiosa kurda que professa una religió sincrètica que conté elements del cristianisme, islam i zoroastrisme.
(4) Batalla de Kobane: resistència protagonitzada per les forces kurdes de Kobane contra l’intent de conquesta de l’Estat Islàmic, entre setembre de 2014 i març de 2015.
(5) Exèrcit Lliure Sirià: facció opositora que lluita a la guerra de Síria. Està constituït per diversos grups de l’oposició.
