“Estic farta de les recriminacions als treballadors. Jo no sé quantes persones en el seu lloc de treball es planten com s’han plantat molts treballadors d’esta casa”

Salut Alcover és la presidenta del Comité d’Empresa de RTVV des del passat 25 de novembre. Essent ella presidenta s’ha complert l’any del cessament d’emissions de la radiotelevisió pública del País Valencià. Coincidint amb aquest aniversari, i amb les eleccions ja en l’horitzó, diversos dirigents del PP han mostrat interès per reobrir una nova televisió pública, mentre que els partits de l’oposició han fet pinya en la promesa de reobertura de RTVV si hi ha canvi de govern.

Hem parlat amb Salut Alcover per repassar aquestes propostes, per fer balanç d’aquest darrer any i també perquè ens explique les expectatives dels treballadors i treballadores de cara als que vénen.

A l’acte per l’aniversari del cessament d’emissions, vau assegurar que la batalla al carrer l’havíeu guanyat. Per què?

A l’acte de l’aniversari vam dir que volíem soterrar-nos però que nosaltres érem la seua tomba. Jo crec que el mateix PP valencià és conscient que el dia que van tancar RTVV es van pegar un tret al peu. És una decisió que no entenen ni ells mateixos i hui no fan més que verbalitzar la seua errada. Les últimes declaracions del mateix president i del president de la Diputació de València són un reconeixement implícit. Ara mateix hi ha una Iniciativa Legislativa Popular a les Corts que demana una RTV pública i en valencià i que han signat 90.000 valencians i la percepció és que és una petició transversal. Hi ha moltes signatures de votants del PP. Ho hem dit moltes vegades. Una RTV pública és un espill d’identitat, un espill on els valencians es veuen els uns als altres i es reconeixen com a poble. Els valencians vivim un moment en què necessitem això: sentir-nos poble.

I les altres batalles, com la judicial, en quin punt estan?

És difícil contestar perquè la malla judicial és enorme. En estos moments hi ha un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra la llei de tancament de RTVV, una demanda col·lectiva contra el tancament, tres causes penals distintes en què es troben imputats 16 directius de l’empresa i més d’un miler de demandes individuals per causes laborals distintes, des de comiats fins a reconeixements de categories laborals…

Com resumiries aquest any de mobilitzacions? Esteu encara amb forces?

Els treballadors portem més de tres anys de mobilitzacions. Des de l’any 2012, la mobilització és contínua. Hem fet vagues, parades, concentracions, actes reivindicatius, festes, manifestacions… la veritat és que no parem. I clar que hi ha cansament. És un desgast enorme, sobretot psicològic. És difícil trobar una empresa que haja provocat una tortura laboral tan gran i tan sostinguda sobre els treballadors. Els treballadors som víctimes d’assetjament laboral per part d’un empresari molt poderós: la mateixa Presidència de la Generalitat. Però jo crec que Fabra també deu estar fart de nosaltres. A este pas, acabarà posant-se climalit en totes les finestres de la Generalitat. Som un corcó. Estem en tots els llocs i no es desfarà tan fàcilment de nosaltres.

Després d’un any sense emissions, quants treballadors queden en plantilla?

En estos moments continuen treballant en les tasques de liquidació unes seixanta persones. La major part són del departament econòmic i de nòmines i la resta està desmuntant les instal·lacions. Quan s’execute íntegrament l’ERO, trenta treballadors continuaran treballant en la xarxa de repetidors i la unitat de documentació. Les dos unitats, amb els seus treballadors, passaran a mans de la Generalitat.

Amb un sector audiovisual pràcticament desaparegut al PV quina ha estat l’eixida laboral dels que s’han quedat sense feina?

Molt poca gent ha trobat feina. Efectivament, el sector audiovisual valencià ja no existeix. Quan Alberto Fabra va tancar RTVV, va condemnar unes 4.000 persones de tot el sector. No són només els treballadors de RTVV, també són actors, dobladors, productores…; Hi ha gent que se n’ha anat a l’estranger per poder treballar com a tècnic audiovisual però la majoria estan en l’atur. Els que treballen es dediquen bàsicament a altres professions.

I pel que fa als que encara en formeu part, quina és la feina actual del Comité d’Empresa?

La part del Comité d’Empresa que continua treballant s’ocupa fonamentalment d’atendre els treballadors que han sigut despatxats i que són més de 1.500, amb tota la conflictivitat laboral que això comporta als tribunals, i també de seguir l’aplicació de l’ERO, des de la indemnitzacions dels treballadors fins a la borsa social o el pla de recol·locació. També ens ocupem de la representació dels treballadors que continuen en l’empresa, de la salut laboral a les seues condicions de treball. És curiós. És una empresa buida amb un volum de treball sindical enorme. És com un cas Tous. No s’acaba mai i porta camí de durar molts anys. Tot i això, l’empresa ha anunciat una nova reducció del Comité d’Empresa i a hores d’ara no sabem ni qui ni quan abandonarà l’empresa una part del Comité.

La unitat que vau mostrar els treballadors i treballadores durant les últimes hores d’emissió s’ha mantingut durant aquest any?

La unitat es manté per part de qui l’ha mantingut des del principi, per part dels qui estem mobilitzats des de fa anys, que també són els mateixos que estaven mobilitzats quan l’empresa estava en marxa i continuem exactament igual.

Molta gent continua desconfiant del conjunt de treballadors i treballadores, al qual acusen d’haver sigut còmplice de la deriva de RTVV. La desconfiança s’agreuja quan es relacionen públicament algunes cares conegudes a determinats partits polítics. Què els hi diries?

El Comité d’Empresa no respon de posicions individuals de treballadors ni de cares conegudes. Nosaltres som un òrgan de representació laboral del conjunt de treballadors. Jo estic farta d’escoltar la mateixa recriminació cap als treballadors. Jo no sé quantes persones en el seu lloc de treball es planten com s’han plantat molts treballadors d’esta casa. Quanta gent en el seu lloc de treball presenta querelles i demandes contra els directius de la seua empresa, quants fan informes públics sobre manipulació informativa i fan declaracions en la premsa amb la mateixa periodicitat i contundència amb què ho fem nosaltres des de fa anys. En cap empresa. Ací s’ha alçat la veu molt i, si no, consulte l’hemeroteca. Si no fóra pels treballadors i pels successius comités d’empresa, comités de redacció i seccions sindicals de la casa, no se sabria res del que ha passat perquè tot el que sabem ho hem fet públic. Una altra cosa és que els valencians no hagen volgut escoltar ni saber què estaven votant ni quin govern tenien.

Vista amb perspectiva, com explicaries la decisió de Fabra de tancar RTVV? Què han guanyat i perdut tant el PP com la dreta en general?

Jo no entenc la decisió d’Alberto Fabra. Pareix una decisió individual fruit de la ràbia. De la ràbia d’haver perdut una sentència als tribunals, concretament fruit que el Tribunal Superior de Justícia li diguera que l’expedient de regulació d’ocupació de RTVV era nul per vulnerar drets fonamentals dels treballadors. I, en comptes d’assumir responsabilitats, es volta contra els treballadors. La incompetència, quan té signatura en el Diari Oficial de la Generalitat, els eix caríssima als valencians. Què ha perdut el PP valencià? La Generalitat. Han perdut la Generalitat. I de vegades trobe que ells ja ho saben.

En el manifest per l’aniversari del tancament asseguràveu que només amb un canvi de Govern seria possible una televisió publica, en valencià i de qualitat. Hi ha alguna proposta concreta en aquest sentit?  

La primera proposta concreta és que els valencians vagen als col·legis electorals i voten. A partir d’eixe moment, un nou govern valencià seria l’encarregat de prendre eixa decisió. Els tres grups de l’oposició amb representació parlamentària diuen que volen una radiotelevisió pública en valencià. Està en les seues mans si arriben a governar.

Molta gent desconfia d’un nou govern que integre partits com el PSPV-PSOE, que en el seu moment ja va instrumentalitzar Canal 9 per a benefici partidista (amb la tristament famosa llista de les paraules prohibides de Fabregat, o amb l’ocupació de les freqüències que usava TV3). Quines garanties hi ha que no ho tornen a fer?

RTVV va nàixer en l’època que el PSPV governava amb majoria absoluta la Generalitat i he de dir que, al llarg de tota la legislatura, han estat al nostre costat de forma constant i permanent a través del seu suport a les nostres reivindicacions i en el seu treball a les Corts. Vull destacar especialment el treball del diputat Josep Moreno, portaveu del PSPV a la comissió de control de RTVV a les Corts, que ha fet un treball magnífic.

D’altra banda, quines possibilitats hi ha d’una reobertura de RTVV sense el vist-i-plau de Madrid?

La reivindicació d’una radiotelevisió pública i en valencià és una reivindicació valenciana, que naix del nostre Estatut d’autonomia i de l’article 56. No depén ni pot dependre de Madrid. Ens creiem o no ens creiem que som un poble? Depén de nosaltres i de nosaltres han de nàixer les coses que volem i la voluntat per a dur-les endavant.

Si un dels objectius d’una radiotelevisió pública dels valencians és promoure la llengua pròpia, no té cap sentit la competència amb altres televisions públiques en català. No penseu que la coordinació amb altres mitjans de l’àmbit lingüístic també hauria de ser a la base d’una nova RTVV?

En general, caminem cap a una nova forma d’entendre els mitjans de comunicació. Jo crec que caminem cap a una major interconnexió entre canals, mitjans, emissors, receptors i missatges. Si, a més, es comparteix una llengua, eixa connexió ha de ser molt més estreta per raons òbvies.