ETA declara un alto el foc permanent i el govern espanyol es tanca en banda
L’estat espanyol manté la violència i intenta evitar la presència d’observadors internacionals.
L’organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna ha declarat, en un comunicat emès aquest dilluns 10 de gener de 2011, una treva permanent, general i verificable, en el que eś un pas definitiu per a la fi de la confrontació armada amb l’estat espanyol per part basca. El comunicat suposa la resposta afirmativa a les peticions dels mediadors internacionals i l’esquerra independentista.
El comunicat, tramès en vídeo als mitjans de comunicació, fa referència a la Declaració de Brussel·les, subscrita per diferents agents internacionals en favor d’un procés de pau, i a l’Acord de Gernica, subscrit per nombroses forces polítiques sobiranistes i progressistes basques, com a elements clau que han afavorit aquest pas, i afirma que coincideix amb aquests en la necessitat d’oferir una solució “justa i democrática” al conflicte. Per a ETA, la resolució vindrà “a través d’un procés democràtic que tingui com a instruments el diàleg i la negociació, i que tingui com a objectiu el respecte de la voluntat popular”.
La reacció de l’Estat, una vegada més, ha estat reiterativa i decebedora, rebutjant per boca del Ministre de l’interior i home fort del règim, Alfredo Pérez Rubalcaba, l’oferta de procés de pau, negant-se a renunciar a la seva política repressiva i exigint que l’independentisme renuncii a qualsevol dels seus objectius polítics. Seguint el discurs del govern espanyol, les altres forces polítiques han valorat de forma similar el fet, si bé amb alguns matisos, més intrasigents en el cas del PP, i més moderats en el cas dels regionalistes catalans i bascos, que almenys han valorat de forma positiva l’anunci, però insistint en negar el conflicte polític i per tant, una solució veritablement democràtica. Mediadors internacionals com el sud-africà Brian Currin, en canvi, han valorat el comunicat com una resposta positiva a la petició de l’acord de Brussel·les, i han anunciat propers moviments en l’àmbit interrnacional, també ho ha fet el dirigent republicà irlandès Gerry Adams. En aquest sentit, la reacció del govern espanyol, que manté a hores la seva violència, detencions i tortures, i la conculcació de drets civils i polítics, sembla voler evitar la presència d’observadors internacionals que puguin constatar que la violència espanyola segueix vigent.
L’esquerra independentista basca, així com les altres forces polítiques sobiranistes i progressistes signants de l’acord de Gernica, tanmateix, han anunciat que seguiran amb la seva aposta i la seva estratègia política, que passa per presentar-se a les properes conteses electorals i reforçar l’aliança amb altres forces sobiranistes i progressistes. Una estratègia que s’enfronta, però, amb la nul·la voluntat de part espanyola de permetre l’exercici dels drets civils i polítics a l’independentisme basc, i amb la complicitat de forces com el PNB, que malgrat haver perdut el govern gràcies a la situació antidemocràtica que han provocat les il·legalitzacions de partits, tampoc té cap voluntat de permetre que l’esquerra independentista recuperi la presència institucional que correspon realment a la voluntat democràtica de la ciutadania.
Comunicat en català. + Vídeo de la declaració. + Web sobre el procés de pau.
