Expulsats de casa

Expulsats de casa

Mobilització a Sants en suport dels veïns i veïnes de l'immoble de Vallespir>> Un jutjat ha dictat ordre perquè uns llogaters de Sants abandonin la casa on viuen. L’ACCENT els hem anat a conèixer

16 de febrer de 2010: el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona fa pública la sentència sobre el cas “Vallespir, 25”. L’immoble es considera definitivament en ruïna econòmica -el valor de reparació de l’edifici supera el 50% del valor total de la finca. Com a conseqüència, els llogaters han d’abandonar el bloc en els propers 20 mesos amb una compensació econòmica de 8.000€. Aquesta és la resolució a un dels casos de mobbing immobiliari més rellevants de les últimes setmanes a Barcelona.

Ens trobem davant una façana neoclàssica que data del 1897, actualment envoltada per una xarxa de protecció per evitar la caiguda de runa a la via pública. Al voltant, dos negocis tancats, un solar abandonat i un edifici nou amb cartells de “En venda” mostren la transformació que viu el barri de Sants com a nucli turístic i de negocis. La raó és el nou pla urbanístic que envolta la renovació de l’estació de Sants amb l’arriba de la línia d’Alta Velocitat.

Felip Roca, un dels veïns de la finca neoclàssica torna a casa un dissabte al matí després d’esmorzar. És un personatge baixet, enèrgic, de 64 anys, veí del principal primera i que saluda els veïns amb entusiasme, però sota aquesta aparença de gran vitalitat roman la preocupació sobre el seu futur. Forma part dels 32.762 barcelonins i barcelonines en risc potencial d’assetjament immobiliari. Són casos de gent gran que viu en pisos vells i amb contractes de lloguer de renda antiga, com en el cas d’en Felip que paga menys de 100 euros al mes. Això converteix els seus habitatges en sucoses preses de l’especulació immobiliària.

Una història plena d’entrebancs
Tan bon punt s’entra a la finca, contrasta l’escala descurada, per la qual es puja, amb la bona conservació del pis d’en Felip: parets pintades, fotografies familiars, ordre i netedat… una casa com qualsevol altra. Un cop dins, amb impulsivitat, Felip explica l’inici de la seva història: “El cap d’any del 2005, mentre menjàvem el raïm, va començar la guerra”, just abans de les campanades, no se sap com, es va cremar el comptador de la llum. Diversos problemes amb el manteniment de la instal·lació elèctrica indicaven que alguna cosa començava a fallar. Després de molt de temps demanant als propietaris, la família Puigpelat, reparacions de l’immoble, els veïns es van veure obligats a pagar-les i, aconsellats per la seva advocada Vanessa González, posar una denúncia als propietaris. Aquests són quatre germans que van heretar Vallespir, 25 dels seus pares, amos, des dels anys 60, del forn que hi ha a la planta baixa de la finca. Els germans, amb l’assessorament de l’advocada Elena Costa, van engegar un procés judicial el 2006 amb la intenció de fer fora als únics cinc veïns que resten a l’edifici. Uns inquilins que tenen un contracte de lloguer indefinit fa entre 30 i 60 anys, i que veuen aquest fet “com una manera descarada de fer negoci”. Segons l’afectat del principal primera darrera del conflicte hi ha la immobiliària Restaura, que té grans negocis als centres neuràlgics de Madrid i Barcelona, i opina impotent que volen especular amb la seva casa per convertir-la en aparta hotels. L’empresa vol aprofitar el node de comunicació que suposa l’AVE a Sants per enriquir-se, però com en tots els casos d’assetjament immobiliari, aquestes sospites no es poden demostrar per a la falta de proves. “Els propietaris no volen ni parlar! Ni donar els bons dies”, afirma Felip indignat. L’actitud dels amos fa impossible confirmar si la seva hipòtesi és certa.

Elena Costa assegura que els germans Puigpelat van endegar el procés judicial perquè els inquilins no van notificar els desperfectes quan es produïen “per por que la seva reparació repercutís en una pujada del lloguer”, assegura ella. Per altra banda, la comunitat de veïns respon que ells sí han demanat les reparacions verbalment a l’administrador de la finca, però els amos “mai han fet cap manteniment”, emfatitza Felip. Per determinar fins a on puja el valor de la restauració s’han encarregat diversos estudis tècnics, dos per part del veïnat i un per part dels Puigpelat. Els tres estudis valoren la reconstrucció en uns 150.000 euros, la divergència rau en que els primers taxen l’edifici en un cost superior a 800.000 euros mentre que pels segons no arriba a 300.000 euros, aquesta és la clau de tot el cas: quan la reparació supera el 50% del preu de l’immoble es declara en ruïna, s’ha de desallotjar i els contractes es rescindeixen.

Aquest és un exemple de com una canonada amb fuites, una escala envellida i una façana descuidada, poden ser arguments per a que uns propietaris sense escrúpols facin la vida impossible al veïnat de Vallespir, 25 per obligar-los a abandonar l’edifici. “Que prenguin nota que som cinc famílies que estem al carrer -i afegeix Felip, amb el cap cot-, que hem d’anar a la indigència, a demanar”. Tota l’energia que caracteritza aquest veí es converteix en malenconia i esgotament quan parla sobre la incertesa del seu futur, marcat per una vida lligada al barri. Va néixer a Sants-Montjuïc l’any 1946. Aquí ha crescut i treballat tota la vida en una farmàcia del barri.


Els veïns no donen l’esquena

Malgrat aquesta situació límit, en Felip ha vist que no està sol. Durant la seva lluita s’ha vist recolzat per altres persones en la mateixa situació, grups de veïns que li donen suport, i altres moviments socials que l’ajuden a defensar-se de l’atac que està patint. En el decurs d’aquests anys, juntament amb el Centre Social de Sants, s’han realitzat diferents accions com manifestacions, protestes, comunicats de premsa als mitjans, pancartes…

Com es veu, hi ha hagut una via d’acció judicial i una altra al carrer. Com dicta la sentència, la via judicial no ha prosperat a favor dels veïns, ja que l’assetjament immobiliari, a hores d’ara, no està contemplat al codi penal. Així doncs, no hi ha precedents. A més, l’advocada dels inquilins intueix que el jutjat “no falla a favor dels llogaters per por a provocar una allau de demandes en la mateixa línia”. Per la seva banda, l’ajuntament del districte no s’ha involucrat en el conflicte adduint que mentre sigui una pugna entre persones privades ella resta al marge.

Tot i la sentència, tant en Felip, com el col·lectiu que li dóna suport asseguren que faran tot el que sigui a les seves mans per trobar una solució digna al conflicte. Per la seva banda, l’advocada dels propietaris demanen l’execució de la sentència de desallotjament. Si els veïns no acaten la sentència, estan disposats a demanar al jutge que intervingui policialment per desallotjar l’immoble. A pesar de tot, en Felip té clar que seguirà lluitant fins al final: “No marxaré així com així, no marxaré si no és que posen petards, em rebenten les finestres o m’incendien la casa!”.