Fa pujada i anem avall
Quan el cim de les nostres inquietuds és més difícil, és quan més conscients hem de ser de la necessitat de no desviar la mirada del nostre objectiu. De què ens serviria preparar l’ascens al cim, si el dia de la veritat, enlloc d’enfilar la tartera anem corriol avall? Si bé és evident que pel corriol el camí fa baixada i s’avança més ràpid, hem de recordar quin és el nostre objectiu. I més si al final del camí de baixada hi ha una taula ben parada i una poltrona enllustrada, envoltada de micròfons per dir ben alt que la feina ja s’ha fet. Quelcom semblant ens ha passat a Arenys de Munt. Tanta feina ben feta en propaganda, en recursos humans, d’esforç discursiu i d’enfrontament amb l’espanyolisme i advocats de camisa blava per fer una consulta, que no referèndum.
Per fer-lo privat i fora de l’Ajuntament, principatí i dins la Unió Europea. Si, algú ho ha de dir, ens hem quedat a mig camí, o en camí d’altres. I segurament algú dirà que no podem caure en la marginalitat, ni podem posar-nos-hi en contra, però ni molt menys la defensa dels Països Catalans, ni el rebuig a la UE és marginal, ni l’única opció davant la seva proposta autodeterminista/regionalista ha de ser l’oposició, sinó l’esmena, on posar sobre la taula -de l’ajuntament, i del debat públic- la nació sencera, lliure de lligams amb el neoliberalisme europeu del pla Bolonya, la Constitució europea i el tractat de Lisboa. Si l’esquerra independentista es dedica a fer seguidisme de plataformes sobiranistes preelectorals i a estar pendent dels mass media, enlloc de dir alt i clar, quin és el nostre projecte polític real, mai serem capaços de diferenciar el nostre projecte nacional, i de trencament amb les estructures del poder i dominació, del projecte de les forces politiques pretesament sobiranistes, presumptament d’esquerres. I per tant, en què ens diferenciem d’elles? Si en una consulta no vinculant ja ens tremolen els fonaments ideològics, a qui volem convèncer de res?
Si una cosa podem oferir com a moviment als nostres veïns és una visió diferent de les coses, demostrant que a l’Estat espanyol, és il·legal ser independentista, és il·legal construir els Països Catalans, és il·legal que un Ajuntament o Parlament pregunti, i, sobretot, és il·legal que la població, els catalans i catalanes de Mallorca, Elx o Arenys de Munt responguin. Desemmascarar el poder dominant, evidenciar que no hi ha democràcia, ha de ser el pas previ a exercir el dret a la independència, doncs quan arribi el dia no n’hi haurà prou en fer preguntes, consultes o referèndums sinó voluntat d’exercir el dret, i defensar-lo, o potser us penseu que els seus tancs respectaran les nostres decisions per democràtiques i referendades que siguin?
