[bar group="860×106"]

Finalitza la vaga de fam de més de 1500 presos palestins en presons israelianes

pal vaga fam 1El passat 14 de maig s’ha posat punt i final a la vaga de fam, que en alguns casos durava 77 dies. És el cas dels instigadors d’aquesta revolta pacifica dins les presons, Bilal Diab i Tha’er Halahlah que estan en situació crítica.

Les dades oficials de l’Autoritat Nacional Palestina parlen de més de 1.500 presoners palestins que van secundar la vaga de fam de Bilal i Tha’er a partir del 17 d’abril. Aquesta vaga de fam fou per a protestar per les condicions en què es troben dins les presons de l’estat d’Israel i contra l’ús de les detencions administratives per part d’Israel.

“L’acord aconseguit ajudarà a alleugerir les dures condicions dels gaire bé cinc mil presos palestins” / “L’acord ha permés que la Nakbah, la data més important per al poble palestí sigui commemorada de manera més tranquil·la”.

pal vaga famDes de l’Associació de Suport als Drets Humans dels Presoners “Addameer” expliquen que el 20% de la població total palestina en els Territoris Ocupats Palestins (i al voltant del 40% de la població masculina, que suposen més de 700.000 persones) ha estat arrestada per les autoritats israelianes almenys una vegada. Actualment hi ha 4.800 presoners palestins en presons israelianes i al voltant de 300 d’ells sota l’eufemisme de “l’arrest administratiu”. D’aquesta forma anomenen a la pràctica militar que permet detenir individus sense cap raó demostrada, sense judici i sense proves i sense que el propi pres sàpiga el perquè està detingut i mantenir-lo indefinidament entre reixes.

Aquesta mateixa associació parlen sobre les condicions deplorables en que viuen els presoners i detinguts. La normalitat pels presoners polítics palestins es que estiguin en règim d’aïllament i que no es permetin visites de les seves famílies. L’aïllament en que estan sotmesos implica 23 hores al dia dins d’una cel·la de uns dos metres quadrats amb sols una manta i un matalàs i d’una hora al aire lliure, emmanillats de peus i mans i sense la possibilitat de ser visitat per la pròpia família. Un dels casos de més renom és el d’Abdullah Barghouti, un dels líders de Hamàs condemnat a 67 cadenes perpetues, que ha passat nou anys en règim d’aïllament.

pal vaga fam 1Els presos exigien quatre punts bàsics per a deixar la vaga

El primer punt era que es respectes del Dret Internacional en relació a l’arrest administratiu, és a dir l’acabament d’aquesta pràctica militar. El segon punt era que Israel millorés les condicions dels seus presoners, seguint el que diuen els Convenis de Ginebra. El tercer punt, que Israel acabés amb la seva política d’aïllament de presos. I per últim, el quart punt on exigien que és permetés les visites dels familiars dels presos palestins.

Finalment el 14 de maig passat, van arribar a un acord les quatre parts que negociaven una sortida a aquest pols de força pacífic dels presoners, que amenaçava en convertir-se en violenta si algun pres moria. Les reunions a quatre bandes protagonitzades pel Servei de Presons d’Israel, el ministre per als presoners, Isa Qaraque, de l’Autoritat Nacional Palestina, representants dels propis vaguistes i representats del govern egipci van donar els seus fruits, com explicava el ministre palestí: “Les exigències dels presoners de que s’anul·lin les detencions administratives, es posi fi a la política d’aïllar presoners i es permeti les visites de familiars – adults i nens – als presoners de Gaza, han estat acceptades”.

pal vaga famEl document que han firmat totes les parts involucrades en aquest conflicte, parla sobre una millora de les condicions de l’empresonament dels presos palestins, coma contra partida i segons un comunicat enviat pel servei general de seguretat israeliana “Els dirigents dels presos palestins empresonats a Israel han signat un compromís per posar fi a l’activitat terrorista des de les presons israelianes i han anunciat el final de lavaga de presos”.

Aquest acord ajudarà a alleugerir les dures condicions que explicava anteriorment l’ Associació de Suport als Drets Humans dels Presoners “Addameer” dels gaire bé cinc mil presos palestins empresonats en presons de l’estat d’Israel. Aquest document signat inclou que no siguin renovats els períodes d’empresonament dels presos que compleixen detenció administrativa, és a dir, presos que no han estat jutjats ni tenen càrrecs en contra puguin eixir al carrer de nou. I els que encara hi siguin, almenys sabran els motius pels quals van ser arrestats i detinguts per les forces de l’ordre israelianes.

pal vaga fam 1S’ha de recordar que el 15 de maig pels palestins és el Nakba o dia de la Catastrofe i per això els serveis de seguretat i l’Exèrcit estaven en estat de màxima alerta per por que la fusió dels dos temes més sensibles en la vida dels palestins -els presos i la Nakba- es convertissin aquest passat 15 de maig en una barreja explosiva de violència.

L’acord el dia anterior féu que la data més important per al poble palestí fos commemorada de manera més tranquil·la. Tot hi això, desenes de palestins foren detinguts per part de l’exèrcit i policia israeliana i molts d’altres ferits en les diferents manifestacions que tingueren lloc arreu de Palestina. No es va haver de lamentar cap víctima mortal, en contraposició al 15 de maig del 2010 on 15 persones moriren sota les bales israelianes en les fronteres líbies i sirianes ocupades il·legalment per l’estat d’Israel des de la guerra de 1967, dins del marc d’una campanya de retorn dels refugiats palestins.

Nakba o dia de la Catàstrofe

nakba: neteja ètnica sionista contra el poble palestíEls israelians coneixen com “Guerra de la Independència” la de 1948.Per als palestins és la “Nakba”, la “catàstrofe”, ja que el seu resultat va ser un dels processos de neteja ètnica més amplis i dramàtics del nostre temps: prop d’un milió de palestins van ser obligats a emigrar a punta de fusell, abandonant les seves terres, els seus béns i les seves llars; hi va haver matances de civils com la de Deir Yassin i centenars de poblats, es calcula que més de 530, van ser destruïts deliberadament. El maig de 2009, la Knesset (parlament israelià), va aprovar el càstig amb tres anys de presó als que participen en actes commemoratius de la nakba. Dos mesos després, Israel Twito, portaveu del ministre d’Educació, Gideo Sa’ar, va comentar: “És inconcebible parlar, a Israel, sobre l’establiment del nostre Estat com si fos una catàstrofe”. I va anunciar que la paraula seria esborrada dels textos destinats als col·legis palestins-israelians


[bar group="860×106"]