Fa més de dos anys, el 2007, la Conselleria de Treball de la Generalitat principatina va anunciar la seva intenció de publicar al juny d’aquell any la llista d’empreses amb més sancions fermes per infraccions de la normativa de prevenció de riscos laborals, especialment aquelles que han tingut les taxes més altes de mortalitat laboral i d’accidents de treball molt greus.
La patronal principatina, Foment del Treball, s’oposa frontalment a la publicació de la que ha anomenat “llista negra”, ha interposat múltiples recursos legals i fa pressions mediàtiques i polítiques.
>> L’ACCENT hem elaborat una llista negra alternativa de les empreses que majors infraccions compleixen en seguretat laboral
Segons l’entitat que presideix Joan Rosell, la publicació d’aquesta llista “atemptaria contra la bona imatge de les empreses”.
La Conselleria de Treball ha anunciat en múltiples ocasions, ja des de juny de 2007, que publicaria la llista d’empreses infractores “properament” a la seva plana web, però a dia d’avui aquesta publicació no s’ha fet efectiva, i a la xarxa oficial de la Generalitat només es poden trobar dades del número de sancions imposades a les empreses per la autoritat laboral, i del número d’accidents mortals i greus, però encara no és possible saber a quines empreses corresponen.
En tot cas, segons dades de la Conselleria, 845 empreses concentren el 18% de les sancions administratives en aquesta matèria, i és a aquestes empreses que va dirigida la mesura.
Pressions empresarials
Foment de Treball ha portat a terme en els darrers dos anys diversos fronts d’actuació per intentar evitar la publicació de la llista.
En un primer moment els mitjans de comunicació van recollir l’allau de crítiques que van sorgir des dels empresaris catalans, que temien que es posés en dubte la seva bona imatge. Per exemple, i entre d’altres destacats líders empresarials, Enric Reyna, president de la patronal catalana APCE, va declarar que la mesura era “una animalada” que perjudicaria “totes les empreses”. Les declaracions dels líders empresarials van anar acompanyades de diverses pressions polítiques, tal com han denunciat fonts de la Conselleria.
Posteriorment, la patronal principatina ha interposat una bateria de demandes judicials, que a pesar de no obligar a l’administració a retardar la publicació de les llistes, de fet han causat que la Conselleria de Treball, dos anys després de l’anunci de la immediata posada en marxa de la mesura, encara no s’hagi atrevit a contrariar la classe empresarial.
En el terreny judicial, el passat 25 de maig el Tribunal Superior de Catalunya va desestimar una més de les moltes demandes de Foment del Treball en aquest sentit, declarant el dret de l’administració a publicar el nom de les empreses infractores, atenent a la finalitat de reduir les altes taxes de sinistralitat laboral. Però s’espera que aquest Tribunal hagi d’entrar encara en la legalitat de la mesura com a mínim en una litigi més.
>> LLISTA “NEGRA” ALTERNATIVA
Alstom SA
Multinacional del sector de la construcció de trens i xarxes de distribució energètica, que ha construït gran part dels ferrocarrils de Renfe i dels metros de les grans ciutats catalanes. Durant anys va treballar amb amiant sense les mesures de seguretat adequades, i es calcula que centenars de treballadors s’han vist afectats greument, s’ha demostrat que com a mínim en una dotzena de casos les morts dels empleats han estat causades per la inhalació de pols a l’empresa.
Valeo SA
Multinacional del sector de la fabricació de motors i altres peces d’automòbil, subministradora principalment de Seat a Catalunya ha estat denunciada reiteradament pel Comitè d’Empresa per les condicions i higiene en el treball, i per les conseqüències d’aquesta realitat en la salut dels treballadors.
Hotel Hilton de Barcelona
Situat a la Diagonal de Barcelona, ha estat condemnat per haver dut a terme fumigacions amb insecticides sense avisar a les cambreres de neteja, fet pel qual una vintena de persones han estat declarades en situació d’invalidesa absoluta amb greus seqüeles.
Dragados SA
Empresa de la construcció que ha estat condemnada en múltiples ocasions per manca de mesures de seguretat en accidents de treball mortals i molt greus, en moltes ocasions com a responsable de les infraccions de les empreses subcontractades, com en la darrera sentència del TSJC del passat 18 de desembre de 2009, amb resultat de mort.
Mercadona SA
Multinacional del sector de l’alimentació, amb 1.228 seus a l’Estat espanyol, ha estat denunciada reiteradament pels sindicats per la manca de mesures de seguretat en les seves seus, i per les pressions empresarials als delegats sindicals i de prevenció de riscos.
Uralita SA
Multinacional de fabricació de fibrociment i materials de la construcció, amb 4.000 treballadors i 41 seus a Europa, ha estat condemnada reiteradament per múltiples sentències per no complir amb les mesures de prevenció de riscos per exposició a l’amiant i al ciment, causant centenars d’afectats, i com a mínim una cinquantena de morts per malaltia professional a l’Estat espanyol.
Seat SA
El passat 18 de juny va morir un treballador d’una empresa satèl·lit de la coneguda marca automobilística, quan treballava en el taller 14. Els sindicats van convocar vaga de 24 hores al centre de treball, i van fer públic un comunicat on denunciaven que l’accident mortal va ser causa dels “alts ritmes de treball, les condicions climàtiques i la falta de neteja del lloc de treball”.
>> La Seguretat Social retalla en la lluita contra la sinistralitat laboral
En èpoques de crisi el govern espanyol de Rodríguez Zapatero ha decidit retallar la despesa en una matèria especialment sensible, la prevenció de riscos laborals que s’havia encarregat a les Mútues Patronals de Treball, i que ja havia estat fortament criticada pels sindicats per la seva poca eficiència real i capacitat econòmica.
El passat 30 de juny la secretària d’Estat va fer pública una resolució que retalla dràsticament, en un 50%, el pressupost que la Seguretat Social assigna a les mútues patronals d’Accidents de Treball i Malalties Professionals per a “lluitar contra la sinistralitat laboral”. Aquest fons té com a finalitat la sensibilització social, l’estudi i anàlisi de la situació i de les causes dels accidents laborals, a més de crear bases de dades públiques amb aquesta informació.
