[bar group="860×106"]

Gernika en el record

gernikaEl 26 d’abril de 1937 era dilluns i a Gernika, una població de 5.000 persones de Biscaia, els dilluns hi ha mercat. Però no seria un dia de mercat com d’habitut perquè seguint amb l’estratègia d’assetjar mitjançant bombardeigs la rereguarda, el govern franquista decideix atacar aquesta ciutat per tal de tallar les comunicacions entre el front i el cinturó defensiu de Bilbao.


Malgrat que les ordres són atacar el pont de Renteria, Pels volts de quarts de cinc, un bimotor alemany surt de l’aeròdrom de Burgos, base dels bombarders de la Legió Còndor, passa a baixa alçada sobre Guernica i deixa anar una dotzena de bombes de 50 Kg que cauen sobre l’església i el Passeig dels Til·lers. Tot seguit, de Sòria s’enlairaren tres Savoia-79 de l’Aviazione Legionaria italiana, que descarregaren 36 bombes més del mateix pes. Mitja hora més tard apareix un nou bombarder nazi que aquest cop descarrega diverses bombes de 250 Kg. A les 6, un nou bombarder alemany, escortat en aquest cas per cinc caces feixistes. Però si fins el moment els atacs s’havien fet amb armament preparat per fer atacs selectius, uns minuts després arribaren tres esquadrilles de bombarders que sumen 19 aparells deixen caure 20 tones de bombes incendiàries i, en acabat, els caces que els escortaven, meitat nazis, meitat feixistes, passen diverses vegades a volt rasant metrallant la fugida de la gent. A dos quarts de vuit, amb la població entre flames, les alarmes contra-incendis s’aturen. Les conseqüències de l’atac foren els següents: moriren 250 persones i només un 1% dels edificis quedaren intactes, entre ells, curiosament, la casa de Juntes, la fàbrica d’armes i l’arbre de Guernica, símbol de les llibertats biscaïnes i, per extensió, dels bascos. Aquest dramàtic escenari, malauradament, no fou però el darrer d’aquest tipus sinó que a partir d’aquest moment, els bombardejos a la població civil de la rereguarda seran habituals tant durant la resta del que quedava de guerra civil com durant la Segona Guerra Mundial. Nombroses poblacions catalanes en seran testimoni involuntari.

 

gernikaLa notícia del bombardeig es féu lloc de seguida a les portades dels principals diaris gràcies al fet que a Bilbao hi havia diversos corresponsals internacionals entre els que s’hi comptava el sud-africà George Steer, que treballava pel The Times i pel The New York Times. El govern franquista, però, sortí per desmentir aquestes informacions, arribant a negar la presència de forces aèries alemanyes, i afirmà que els responsables de l’estat en què es trobava Guernica havien sigut els republicans, que li havien calat foc. Ara bé, si aquesta criminal actuació i vergonyant mentida podia entendre’s -mai justificar-se- en situació de guerra civil, el fet que encara avui el govern espanyol no s’hagi retractat d’aquelles afirmacions, reconeixent, com ho va fer ja fa 15 anys el govern alemany, que els únics responsables de la destrucció de Guernica ara fa 75 anys foren el govern franquista i els seus aliats, els nazis alemanys i els feixistes italians, és una mostra més que la modèlica transició va deixar sense curar unes ferides que avui encara supuren i que són una mostra més de les mancances democràtiques de l’Estat sorgit de la modèlica i exportable transició espanyola.


[bar group="860×106"]