Gràcies per ser-hi

Encara no sé ben bé com explicar-ho. Quan hi penso, se’m posa la pell de gallina. I després se’m fa un nus estrany al pensament, d’un munt de coses i sensacions estranyes que ahir vam viure. Estranyes i especials; salvatgement especials.

Crec que mai no havia estat tan còmode en un concert. Mai no havia gaudit tant. I mai no hagués pensat que poguéssim reunir tantes persones en una sala allunyada de la ciutat, en una hora estranya (salvatgement estranya) i amb una excusa tan estranya com especial (salvatgement especial). Que hi haguessin unes 400 persones, per a nosaltres, és excepcional. I que aquestes persones estiguessin tan atentes i tan participatives és la millor recompensa que haguéssim pogut tenir.

Feia gairebé dos mesos que estàvem treballant per aquest dia. Celebrar els 5 anys, en el fons, era una manera de celebrar l’alegria que sentim quan recorrem el país i ens trobem a tantíssima gent que ens acompanya. Volíem celebrar-ho perquè cal celebrar coses, ni que sigui un cop cada cinc anys. I perquè amb alegria, dignitat i fermesa, guanyarem. Han sigut moltes setmanes d’un munt de reunions, de viatges arreu del territori deixant cartells i entrades. D’entrevistes a ràdios, diaris, revistes i televisions. De perdre diners i de no preocupar-s’hi. D’entendre que la música és i ha de ser un mitjà de comunicació. I, sobretot, d’aprendre de totes i tots vosaltres.

Moltes gràcies per ser-hi. Per fer-ho possible. De tot cor.