Guanyar no és banal

arnaucomasEls resultats de les eleccions de 2007 (PSC 8, CiU 7, CUP 2, ERC 0, ICV 0, PP 0) van ser una prova de força per als voluntaris i voluntàries de la CUP celonina. Ens posaven a l’ull de l’huracà (sortíem del ghetto de pet, ens agradés o no) i ens exigien allò que mai no havíem imaginat. Tothom pendent dels nostres moviments i decisions, érem influents com mai. Aquesta realitat ha tingut diverses conseqüències. Però una d’elles ha estat, sens dubte, la capacitat d’introduir, i fins i tot de guanyar, algunes petites batalles en  temes d’un cert calat polític. Això ha retroalimentat, el moviment popular i polític, l’ha fet més compacte i li ha donat “credibilitat” cara als veïns i veïnes. No tan sols érem capaços d’existir, sinó també de proposar i també de guanyar, i ara ja ha quedat demostrat.

Aquestes victòries han retroalimentat el moviment polític perquè els voluntaris/es han vist que tot el seu esforç era, digue-m‘ho així, recompensat. L’ha fet més compacte perquè les victòries (encara que siguin petites) uneixen i acaben per donar sentit final al projecte. I ens ha donat més cerdibilitat de cara a uns veïns que, fins al moment, no sabien exactament amb qui se les havien d’haver. El 2007 érem(n) els joves del poble (eixalabrats però preparats) que es presentaven com a alternativa als “de sempre”, però poca cosa més, políticament, se sabia de nosaltres (més enllà de l’extens programa preparat que poca gent es devia llegir).

Ara, passats 4 anys, i després d’algunes petites-grans victòries (la més significativa, la consulta popular per aturar l’ARE, liderada per la CUP, amb més d’un 30% de participació i quasi un 70% de “No’s”) ja no tothom ens estima, ja ens hem fet alguns enemics clars. Però són més o molts més (segur) els que ens reconeixen capacitat d’anàlisi i de treball, coherència i rigor. Es fa difícil valorar quines conseqüències electorals tindrà tot plegat ja que els resultats de 2007 ja van ser extraordinàriament bons (9,5% i 2 regidors) , per a una vila, mitjana i fortament industrialitzada com Sant Celoni. Ara, la “marca” CUP sona a tot arreu, això és evident. Tothom sap, més o menys, de qui i de què està parlant. Fa 4 anys no era així. Ara però, tenim més i més grans altaveus a la contra, que ja saben on fer mal. I també tenim ja algun decebut/a propi. Alguna gent d’algun sector social que no ha pogut entendre algun dels nostres moviments i la nostra forta aposta en la defensa de l’escola pública, per exemple. Tot i això, estem convençuts que l’avenç és més fort i important que no pas els petits retrocessos i que això, d’una manera o altra, acabarà tenint el seu reflex a les urnes.

*Arnau Comas ha estat un dels impulsors de la lluita contra l’ARE a Sant Celoni