[bar group="860×106"]

Històries del barri. Camins

El gènere autobiogràfic, que tant ha fet créixer la base de lectors de novel·la gràfica amb obres de gran qualitat, sempre ha tingut una vessant reaccionària no reconeguda. Entre els seus tòpics solen haver-hi una introspecció i una ambientació malenconiosa que amaga qualsevol consideració social. És com si gran part de les seves autores i autors hagueren fet seu allò que “no existeix la societat, el que hi ha són homes i dones individuals i famílies”.

La cita és de Tatcher però no va ser ella qui va inaugurar aquest gènere amb històries sobre la classe treballadora i migrant de Nova York, o recordant la seva estada a la guerra del Vietnam. Va ser Will Eisner, el qual no va voler abstreure les seves memòries ni les seves reflexions del context en que es donaven. Una noble tradició a la qual hem de sumar ara aquesta meravellosa obra de Gabi Beltrán i Bartomeu Seguí.

“Històries del barri. Camins” narra l’adolescència de Gabi al “barri de les putes” de Palma, i ens explica com i gràcies a qui va poder salvar-se de la desfeta de tota una generació destruïda per la injustícia social. Però tampoc no ens equivoquem, això no és cap pamflet de denúncia sinó una obra dramàtica que, a partir d’històries curtes que van confluint cap a un mateix punt, ha sabut desenvolupar un guió on el retrat dels personatges i de la societat de la qual formen part es potencien mútuament.

I ho fa, no des del cinisme o la mera descripció, sinó des de l’estima cap als personatges, als quals no jutja mai. Malgrat la duresa de la vida que li va tocar viure, Gabi aposta a Camins per la humanitat i els bons sentiments. Però no des de la ingenuïtat sinó des de conviccions que, conscientment o no, ens remeten a les del pensament feminista. Per exemple, la de posar en valor la necessària cura que cal tenir del proïsme, així com la fraternitat.

Per suposat, tot això no hauria estat possible transmetre-ho sense la superba feina de naturalització del llenguatge del còmic que ha fet Bartomeu Seguí amb el seu dibuix. El tractament actoral dels personatges, la bona ambientació d’aquells carrers o l’eficiència de la seva narrativa, són una bona mostra del seu talent i ens fan endinsar-nos en aquella ciutat, implicar-nos en la lectura.

Tot plegat fa d’Històries del barri. Camins una excel·lent novel·la gràfica i una lectura ben recomanable. De fet, més que això, doncs no tots els dies podem dir el mateix d’un còmic fet per autors de casa nostra i editat en català. En un bell català mallorquí que, per cert, no fa sinó arrodonir la jugada.


[bar group="860×106"]