Imagina

Imagina que t’han expulsat del poble on vius. Imagina que aquell poble haja desaparegut del mapa. Imagina que el país on vivies ja no existeix. Imagina que has pogut quedar-te en aquell nou país que han construït en dos dies però acceptant que has perdut els teus drets civils i la teua identitat. Imagina que el nou estat no respecta cap resolució internacional. Imagina que has hagut de fugir a un camp de refugiats. Imagina que vius allí durant quaranta anys sense futur i amb l’esperança cada cop més dèbil de tornar. Imagina que t’han construït un mur immens sense respectar cap legalitat ni cap límit de cap tractat. Imagina que mai el podràs creuar.

Imagina que vius en una immensa presó. Imagina que per anar d’una ciutat a una altra dels territoris que t’han deixat hi ha centenars de controls militars. Imagina que t’humilien i que arbitràriament et neguen el pas. Imagina que inclús en aquest territoris han construït urbanitzacions on hi viuen mig milió de colons armats. Imagina que també han fet passar autovies exclusives per als seus habitants. Imagina que inclús s’han instal·lat dins de la teua ciutat massificada i empobrida. Imagina que et marquen la botiga amb esprai. Imagina que t’expulsen de casa després de ser vençut i humiliat. Imagina que la capital símbol on vius se l’han annexionat. Imagina que a sobre no et concedeixen ni passaport, ni document de ciutadà. Imagina soldats als teus carrers cada dia de l’any. Imagina incursions periòdiques amb tancs i materials pesats. Imagina atacs massius amb armes prohibides i tecnologia de super potència militar. Imagina que no tens aigua perquè te la roben i que a sobre tens prohibit perforar. Imagina que tot ho has de comprar a aquells que t’han colonitzat. Imagina que l’exèrcit et vigile nit i dia. Imagina que tingues vuit mil veïns empresonats incloent menors d’edat. Imagina dècades d’expulsions, humiliacions, crims de guerra, bombardejos, destruccions i tot el que pugues imaginar. Imagina que obres els ulls i aquest malson és tan viu com la vergonya que sents per no fer res perquè els qui el pateixen puguen, per fi, despertar.

(En reconeixement al treball de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i al de les brigades internacionals a les quals ens van convidar a unir-nos l’estiu del 2009)