Independència per Escòcia, comença la partida

Independència per Escòcia, comença la partida

scot

Després de gairebé un any de la victòria aclparadora del SNP, tenim una data: tardor de 2014. El referèndum més important de la història d’Escòcia sobre si ens quedem en una Unió dominada per la dreta, un estat que va envair Iraq, imposa les armes nuclears al Clyde¹, ha destruït la base industrial escocesa; o bé si ens convertim en una nació independent amb el poder per canviar fonamentalment Escòcia per a millor i que reflecteixi el centre del poder polític cap a l’esquerra, enlloc d’un terreny dominat pels comtats conservadors.

La data s’ha anunciat després de mesos de queixes per part dels partits unionistes, els quals es troben sumits en un caos des de la victòria del SNP. Els laboristes, liberals demòcrates i els tories, ara criden a fer un referèndum el més aviat possible, inhibint-se del fet que quan el SNP governava en minoria a tots es van negar a recolzar la petició del SNP per a fer un referèndum sobre la independència el 2011.

Es deuen estar donant cops de cap contra la paret. La consulta sobre el futur d’Escòcia, ara es durà a terme dos anys després d’un paquet de mesures d’austeritat ferotge aprovat pel govern britànic que afectaran profundament l’economia escocesa, que al seu torn té una ocupació en el sector públic superior a la mitjana a causa de la destrucció de la indústria escocesa durant els anys 80 per Thatcher. Si tot es redueix a triar entre un govern liderat per Alex Salmond a Holyrood², o molts anys de govern conservador a Westminster, fins i tot molts no nacionalistes escocesos poden votar SI com una estratègia per fugir del desgovern tory.

Aquest temor a un referèndum que es celebraria en el moment àlgid de les retallades dels conservadors és, probablement, el que va motivar a Cameron -juntament amb la típica arrogància unionista- a intentar posar el referèndum sota control de Westminster. Després de 300 anys, Escòcia té veu i vot per decidir si es queda o no .

Al cap i a la fi, cap referèndum és vinculant en la legislació del Regne Unit, tots ells son de caràcter consultiu. I si hi ha una majoria de vot a favor de la independència -no importa si és el 2012 o el 2014-, la Unió està acabada. Després d’anys de titllar els escocesos com a “ionquis subsidiats”, “escòria a l’atur” o ser massa petits per volar sols, els conservadors anglesos estan començant a palpar la realitat de la independència escocesa -“l’estat britànic perdrà el seu seient permanent al consell de seguretat de la ONU i relegat a un estatus secundari dins l’OTAN³”.

Desafortunadament pels tories -que tenen menys parlamentaris a Escòcia que ossos panda hi ha al nostre país-, són incapaços d’aturar el trencament de la Gran Bretanya. L’intent d’intervenció de Cameron per alterar el timing del referèndum demostra que no té cap coneixement sobre l’escena política escocesa. El pilar unionista fort a Escòcia és el partit laborista, que encara no s’ha recuperat ni de la seva desfeta de 2007 ni de l’humiliant derrota de l’any passat.

Malgrat la diferència de fortalesa política entre el SNP i els seus oponents unionistes, pel 2014 es pot esperar la fi de la lluna de mel entre els mitjans de comunicació i el SNP, o com a mínim una pausa durant el període de la campanya del referèndum. Son d’esperar les prediccions apocalíptiques si Escòcia decideix fer el seu camí.

És per això que hem d’organitzar una campanya per la independència des de la base, per assegurar-nos que tenim els nostres propis canals de comunicació per promoure el Sí. Amb els socialistes advocant per una república, per la propietat pública del petroli i per impostos pels súper rics, en contraposició all model del SNP d’Escòcia com un tigre celta, a l’estil d’Irlanda.

Els independentistes d’esquerres no només han d’organitzar-nos per guanyar el referèndum, sinó que també hem de dibuixar el després de la independència – per oposar-nos a qualsevol mesura per mantenir Escòcia dins d’un Regne Unit descafeïnat amb les bases militars britàniques en règim de lloguer, o on la nostra economia segueixi les mateixes directrius thatcherianes que condemnen una quarta part dels nens escocesos a la pobresa

Per primera vegada en dècades tenim l’oportunitat de canviar Escòcia i la política escocesa des dels fonaments i cap a millor. Organitzem-nos per construir la república socialista!

Andy Bowden és dirigent de l’Scotttish Socialist Youth

Notes¹ Principal riu d’Escòcia que desemboca a la badia del mateix nom. En aquest indret el govern britànic hi ha establert la base de la flota de submarins atòmics Trident.² Holyrood és la seu del govern escocès a Edimburg, mentre que Westminster és la seu del govern britànic a Londres.³ Aquesta frase forma part d’un article del tabloide conservador Daily Mail que dibuixava una visió catastrofista davant una possible secessió d’Escòcia.+ Escòcia 2014: referèndum per la independència