CRÒNICA DES DELS TERRITORIS PALESTINS OCUPATS
El sistema de carreteres que l’Estat sionista d’Israel ha construït i continua fent-ho al West Bank* per a l’ús exclusiu dels ciutadans israelians i internacionals s’ha convertit en una mesura més de colonització i apartheid que impedeix la llibertat de moviment de la població palestina restringint i dificultant l’accés als béns i serveis bàsics al que qualsevol ésser humà hauria de tenir dret.
La planificació i la implementació d’aquesta gran infraestructura s’inicia el 1967 després de la Guerra dels Sis Dies quan el territori palestí del West Bank és ocupat i Israel passa a tenir-ne el control. A mesura que han passat els anys aquest sistema de carreteres s’ha expandit per tal d’unir els assentaments il·legals dins del West Bank, entre els uns i els altres, i amb Israel. Aquest pla sistemàtic va seguir expandint-se enormement durant els acords de pau d’Oslo (1993-2000), quan encara molta més terra va ser confiscada per construir noves autovies i carreteres per als colons immigrats, infringint aquest tractat que recollia la no construcció de nous assentaments per part d’Israel.
Cada carretera israeliana dins dels territoris ocupats té entre 50 i 75 metres de zona de seguretat (perfectament tancada, emmurallada i limitada) per tots dos costats. La construcció en aquesta zona està prohibida i les construccions anteriors que s’hi troben passen a ser considerades il·legals. Aquestes han estat desallotjades i demolides sistemàticament per l’Estat d’Israel, i les que encara segueixen en peu tenen l’amenaça d’acabar de la mateixa manera. Cada 100 quilòmetres de carretera implica l’espoli de 2.500 acres (10,11 km2) de terreny. En tota la superfície del West Bank hi ha un total de 1.661 quilometres de carreteres d’apartheid que són d’ús exclusiu per a israelians; és a dir, 41.525 acres (168,04 km2) de terreny han estat confiscades per construir-les. El trànsit i la circulació de vehicles palestins està prohibida en aquestes carreteres a través de diferents mecanismes: no existeixen ni entrades ni sortides a aquestes carreteres des de les poblacions palestines; la construcció de tanques, murs, portes, monticles de terra, bloqueigs de carreteres amb blocs de ciment, etc. que l’Estat d’Israel ha construït, restringeixen l’accés per als palestins; constants check points mòbils, controls i ordres militars n’impedeixen l’ús.
Les grans infraestructures d’aquest sistema de carreteres han estat planificades i implantades per l’Estat d’Israel no només per unir els més de 200 assentaments il·legals dins del West Bank, si no que té la finalitat de fragmentar el territori palestí. Aquestes polítiques sionistes d’ocupació que l’Estat d’Israel du a terme són anàlogues a les que es van imposar durant l’apartheid sud-africà.
A més, combinant la política d’ocupació amb la construcció de carreteres, les àrees de la vall del riu Jordà i el mar Mort han estat annexionades a Israel i han confirmat el còmplice acord de pau d’Araba de 1994 entre el rei Hussein de Jordània i el primer ministre israelià Yitzhak Rabin, on en els annexos la frontera entre Jordània i Cisjordània està marcada com a frontera entre Israel i Jordània. Un altra mostra implacable d’aquest pla és el que s’està imposant per separar Al-Quds** Est del West Bank i la seva progressiva annexió per formar part d’Israel. Aquesta estratègia està sent especialment visible en la colonització dels barris d’Al-Quds com són el cas de Sheikh Jarrah, Silwan, Al-Tur, Beit Safafa, etc. La xarxa de carreteres d’Al-Quds, el mur d’apartheid, i la contínua i massiva colonització i expansió dels assentaments il·legals han estat dissenyats per assegurar i perpetuar l’annexió de la ciutat santa al territori israelià violant les resolucions de les Nacions Unides.
La responsabilitat que la comunitat internacional, especialment els Estats Units, té sobre les conseqüències de la construcció d’aquestes carreteres és evident. L’ajuda econòmica internacional que dia a dia arriba a Palestina per fer-hi grans projectes de desenvolupament, construcció d’infraestructures i noves carreteres per a la població palestina està finançant precisament els túnels, les carreteres secundàries i les connexions entre tota aquesta xarxa que segrega el territori del West Bank. És fàcil trobar, en aquests túnels i carreteres palestines, cartells que recorden com els nostres governs financen i recolzen l’apartheid israelià.
Si observem el mapa de carreteres d’exclusió del West Bank, ens adonarem que l’autovia 1 i 5 que travessa aquest territori d’est a oest divideix el territori palestí en tres grans blocs (nord, centre i sud); alhora, aquests estan fragmentats en illes isolades i connectades entre elles per túnels, impossibilitant la solució de dos estats. El West Bank ha estat disgregat en dotzenes d’enclavaments que geogràficament separen les poblacions palestines. Hi ha check points israelians a cada entrada o sortida d’aquests enclavaments. Aquestes noves i modernes construccions es col·loquen literalment per sobre i envolten les comunitats palestines. Les carreteres secundàries palestines es comuniquen entre elles mitjançant túnels construïts sota les carreteres principals d’ús exclusiu israelià.
Quan la construcció d’aquest sistema de carreteres finalitzi, el tràfic de vehicles palestins i israelians no es barrejarà en cap punt en tot el West Bank. La població palestina viurà aïllada i fragmentada a tot el territori i l’única connexió entre els fragments que quedarà serà a través dels túnels controlats per l’exèrcit israelià.
Les carreteres dels territoris ocupats són anomenades pel poder ocupant israelià com a “carreteres estèrils” i la circulació de vehicles palestins està restringida. Algunes d’aquestes no són completament il·legals per a l’ús palestí, però el seu accés està completament limitat i bloquejat, així que n’impossibiliten l’ús.
Només el 10,72% de la Palestina històrica
De la superfície teòrica del West Bank (és a dir, el 22% de la Palestina històrica), un 45’5% ha estat confiscat per l’Estat d’Israel mitjançant els assentaments il·legals i el mur de l’apartheid. Del 54’5% restant (és a dir, l’11’99% de la Palestina històrica), un 10’6% ha quedat completament aïllat i segregat gràcies al sistema de carreteres de l’apartheid perpetrat per Israel. Les carreteres s’han convertit en barreres que divideixen el West Bank i la població palestina i actualment només el 10’72% de la Palestina històrica està sota control palestí al West Bank.
L’impacte i les conseqüències d’aquest pla ideat per l’Estat sionista d’Israel es fan paleses a la societat palestina, ja que ha comportat la fragmentació total del territori, la impossibilitat del creixement i desenvolupament econòmic de la societat palestina, a més de les desastroses conseqüències humanitàries i de segregació de poblacions. Aquest sistema d’apartheid israelià viola els drets humans, la llibertat de moviment, inhabilita l’accés als serves bàsics, el dret al treball, a l’educació, el dret de marxar o retornar al territori, el dret de residència, el dret a l’autodeterminació, força el desplaçament de la població palestina a altres àrees i destrueix completament l’economia i l’organització política Palestina.
*Utilitzarem el terme West Bank per referir-nos al que encara a dia d’avui entenem per Cisjordània.
** Utilitzarem el terme àrab de la ciutat d’Al-Quds per a referir-nos al nom hebreu de Jerusalem.