Josep Cabanyol (SICOM) “Acostar-se a la realitat no és contrainformació, és informació”

Amb motiu de la tancada dels i les treballadores, es va projectar al hall de l’Hospital de Sant Pau, entre pancartes i tendes de campanya, l’interessant documental “La salut: el negoci de la vida“. Produït per SICOM, va ser un suport audiovisual ideal per a una lluita que uneix la reivindicació dels drets laborals i la denúncia de la retallada de serveis. “La salut: el negoci de la vida” es centra en els darrers esdeveniments al sistema sanitari del Principat, una història de privatitzacions i corrupció, però també de resistència i de lluita. En parlem amb un dels seus coautors, Josep Cabayol, president de SICOM i periodista.

-La projecció de l’Hospital de Sant Pau no és lal primera. On s’ha pogut veure abans?

La Sedeta, estrena oficial i cinemes Méliès de BCN, cinema Catalunya Terrassa, Sabadell, Cineclub de Vic, Espai Marfà de Girona, Montornès, sala Concòrdia de Montmeló………

-La versió que s’hi va poder veure no és, però, definitiva. Per què?

Volíem estrenar abans d’eleccions i això ens impedí madurar el documental tant com volíem. Hi ha imatges de la vaga general del 14 N i estrenàvem el 21. Per altra banda la nostre intenció era conèixer la reacció de les organitzacions implicades abans de fer la versió definitiva. Un cop passades eleccions i conegudes les reaccions, hem editat una versió que de moment és definitiva. Els fets són massa dinàmics com per assegurar que no farem una altra evolució.

–Quan estrenareu la versió definitiva?

Les mobilitzacions ens han donat l’oportunitat d’estrenar-la als hospitals. Al Clínic i a la Vall d’Hebron és on primer s’haurà vist el dia 12 de desembre. Desprès a l’Escala, en lluita per la privatització del CAP, el dia 15. Desprès Salt, Reus i altra vegada els Meliès el dia 21 de desembre.

-Estarà disponible gratuïtament a Internet?

El penjarem dividit en capítols. S’hi podrà accedir gratuïtament a través del web de La salut el Negoci de la Vida. Alhora es podrà disposar d’una versió en qualitat cinema via dvd i més endavant via xarxa.

-Aquest no és el primer documental de llarga durada que ha produït SICOM. A quins temes us heu dedicat fins ara?

És el segon. El primer fou La Plataforma, dedicat a explicar gènesi, història, reivindicacions i lluita de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Des de V de Vivienda fins la Iniciativa Legislativa Popular per un Habitatge Digne.

-Teniu altres projectes d’aquest tipus en perspectiva?

Si, però depèn del finançament de La salut el Negoci de la Vida. Els temps són els que són i els continguts de La Salut o La Plataforma no són motiu de lloa als centre de poder. Haurem de fer un “crowdfunding” per mirar de finançar la part de la despesa que no podem cobrir des de les aportacions de SICOM. De bon primer SICOM es dedicava a la cooperació internacional. La crisi ens va obligar a ocupar-nos també de casa nostra. La transició la vàrem fer a través del projecte “Tinguem la Crisi en Pau”, del qual en podeu encara veure els vídeos a www.sicom.cat. Ens fa molt il·lusió recuperar i millorar el concurs de documentals “Cooperació en Moviment”, dedicat a fer visible a través de treballs video-fotogràfics, la feina de les ONG.

-Com definiries el projecte de SICOM? Quin paper hi juga la producció audiovisual?

La major part de les companyes que treballem a SICOM procedim del món de la ràdio o de la televisió. Ara bé, acceptem col·laboracions de tothom que se senti implicat. Si aneu al web veureu que hi ha vídeos gens professionals però molt informatius. El projecte de SICOM neix convençuts com estàvem l’any 95 que no s’estava informant adequadament dels problemes del Sud, que s’estava falsificant la informació per justificar l’espoli. Però les coses han canviat. La crisi viatja de sud a nord i els mateixos sistemes que va emprar el capitalisme per espoliar el sud els està aplicant als països del nord. El deute n’és l’exemple més evident. Fer veure aquesta realitat és la nostre feina. El capitalisme s’esgota i els depredadors que l’administren estan acumulant tot el que poden per arribar al punt crític amb tot el poder a les seves mans.

-Quin paper polític atribuïu a la contrainformació en el context actual?

No m’agrada la paraula contrainformació. Aquell que tracta d’acostar-se a la realitat no fa contrainformació, fa informació. Els manipuladors, els que presenten la realitat en funció dels seus interessos són els que van contra la informació. És molt important que organitzem xarxes d’informació alternatives, no filtrades pel poder, que també ens donin eines per analitzar i saber destriar la informació oficial. Cal tenir la iniciativa, no anar a la contra.