Entre 250 i 300 persones van recordar ahir Pedro Álvarez en una manifestació pels carrers de Barcelona. Una mobilització que no pretenia ser només de record, sinó també de reivindicació per acabar amb la impunitat del policia que va matar el Pedro a l’Hospitalet de Llobregat el 15 de desembre de 1992 i que des de llavors ha gaudit de la impunitat brindada per l’aparell de l’estat.
“És necessari recordar l’assassinat i que les autoritats no oblidin que el culpable segueix impune”, explica Juanjo Álvarez, pare del Pedro i un dels impulsors de la Plataforma Pedro Álvarez. Álvarez considera que ningú ha fet res per resoldre el cas d’assassinat del seu fill, i assegura que qualsevol petit gest és un petit gra de sorra potser insuficient però necessari. Després d’una instrucció judicial a càrrec de la jutgessa María José Magaldi, del jutjat d’instrucció número 5 de l’Hospitalet de Llobregat, i d’una obertura del cas l’any 1997 quan la Guàrdia Civil va agafar les regnes de la investigació, el cas està sobresegut des de 1999. “Des de llavors tot continua igual”, afirma contrariat el pare de Pedro Álvarez.
Motius de l’oblit i complicitat de l’Administració
“És el cas d’un policia imputat per l’assassinat d’un xaval de classe obrera, és normal que no s’hagi investigat”, afirma Álvarez, que afegeix: “l’estat ha de protegir els seus vassalls. Els protegeix a ells i no a nosaltres”. Davant de l’omissió de responsabilitats per part de l’estament judicial, Juanjo Álvarez i moltes persones més de l’entorn de Pedro Álvarez han mogut cel i terra durant molts anys per reobrir la investigació. L’any 2004 el ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va aprovar donar suport a la lluita dels familiars i demanar informació relativa al cas al Ministeri de l’Interior. Malgrat això, cap institució ha fet cap pas endavant. Ni tan sols la Conselleria d’Interior del govern de la Generalitat en l’època dels governs tripartits: “En teoria Joan Saura era d’esquerres… Però no es va dignar ni a contestar les nostres peticions, malgrat teníem amics d’Esquerra Unida que feien pressió”, es queixa Álvarez.
Manifestació d’ahir pels carrers de Barcelona. Imatge: pratllibertari.cat
La lluita per la memòria i la justícia d’aquest cas ha estat impulsada sempre per l’entorn més proper a Pedro Álvarez, amb el suport de diferents moviments socials. En un primer moment, la resposta a la impunitat de l’assassí va ser la creació de l’Associació Contra els Abusos de Poder (ACAP), que segons explica Juano Álvarez va ser molt perseguida: “Érem assetjats constantment i vam rebre amenaces de mort”, explica. El següent pas ha estat la creació de la Plataforma Pedro Álvarez, una eina que el pare del Pedro reconeix que no ha permès aconseguir grans coses. Ara bé, afirma contundentment que el més important és seguir conscienciant la gent de la necessitat d’enfrontar-se a l’estat: “la gent té por perquè creu que està sola, però si ens unim tots, això s’acabarà”, afirma.
Si una cosa té clara Juanjo Álvarez és que no abandonarà la seva lluita. EL pare del Pedro creu que “No podem tirar la tovallola en una causa justa. La lluita no es pot aturar mentre els cossos policials segueixin torturant i assassinant. No es pot tolerar. El cas del Pedro s’ha convertit en una insígnia però no és un fet aïllat”.
*Foto de portada: datecuenta.org
