Jutgen l’acusat de colpejar un Mosso que portava un kubotan

El proppassat dimarts 14 de juliol va tenir lloc a la Ciutat Judicial de Barcelona, el judici contra Alfonso H.C., veí de l’Hospitalet, acusat d’agredir un Mosso d’Esquadra d’un cop de puny al nas. Els fets es remunten al 19 de maig de 2007, durant el transcurs d’una manifestació en defensa dels espais alliberats, convocada per l’Assemblea d’Okupes de Barcelona.

En aquesta manifestació, els Mossos d’Esquadra, a través dels agents antiavalots de la Brigada Mòbil (coneguts com a ‘brimos’), van iniciar una tàctica que es repetiria posterioment, consistent en l’encapsulament i bloqueig de la manifestació per evitar-ne el normal desenvolupament. L’acordonament de la manifestació i les càrregues indiscriminades d’aquell dia van tenir com a episodis singulars el cop de puny al nas i l’aparició del punxó anomenat kubotan, una arma no reglamentada i que posteriorment va ser prohibida per la pròpia Conselleria d’Interior, a mans de l’eco-socialista Joan Saura.

El judici estava convocat per a dos quarts de 12 del matí a la sala de vista del Jutjat Penal N.º 5 de Barcelona i va començar amb la lectura de les acusacions contra l’acusat. En total, pels delicte d’atemptat en concurs ideal amb un delicte de lesions, tant el Ministeri Fiscal com l’acusació particular, exercida per la Generalitat de Catalunya, demanavan 3 anys de presó, així com una idemnització a l’agent de Mosso d’Esquadra ferit de 4000 euros.

Seguidament, es va plantejar per part de la defensa diverses qüestions prèvies, d’entre les que destaquen la proposició de tres testimonis dels que només se’n va acceptar un, i la nul·litat d’algunes fotografies obrant en l’expedient. Aquesta nul·litat, la defensa la va fer basant-se en què el desconeixement de l’autor, així com defectes formals i l’absència de l’original, ocasionaven indefensió, a més de plantejar el fet que les citades imatges poguessin estar manipulades. Aquesta impugnació va ser inadmesa, tot i que es podrà resoldre en sentència aquest extrem.

Tot seguit va declarar l’Alfonso, qui no només va negar rotundament ser l’autor dels fets, sinó que va denunciar haver patit coaccions i tortura psicològica a la comissaria amb l’objectiu de declarar-se culpable (entre d’altres, romandre 33 hores detingut sense avís a l’advocat). Així mateix, l’acusat va descriure com els Mossos van provocar molta tensió a la manifestació en defensa dels espais alliberats, colpejant en diverses ocasions als manifestants. L’acusat també va manifestar haver estat víctima de cops de porra per part dels antiavalots del cos de Mossos d’Esquadra.

Aquest ambient de tensió provocat pels Mossos d’Esquadra també va ser relatat per un testimoni aportat per la defensa, qui va assegurar que, durant la manifestació, els i les participants notaven punxades provinents dels antiavalots, que més tard es van poder descobrir que provenien de l’ús de l’anomenat kubotan. Cap de les persones que han declarat al judici i que van estar a la manifestació va poder reconèixer l’acusat com l’autor del cop de puny a l’agent antiavalots ferit. Tot i així, les acusacions van mantenir els càrrecs contra l’acusat, al·legant que hi havia grabacions dels fets, encara que la persona que dóna el cop de puny surt d’esquena.

La defensa va mantenir la innocència de l’acusat al·legant que no existeixen proves que demostrin la participació de l’Alfonso als fets i que, en qualsevol cas, a la grabació del fet hi surt una persona d’esquena, esdevenint impossible de distingir qui va efectuar l’agressió, més encara quan la majoria de les persones presents a la manifestació portava una roba similar. De la mateixa manera, la defensa va mantenir que en cas que resultés condemnat, mai ho podria ser per un delicte d’atemptat, ja que l’actuació del Mosso d’Esquadra era il·legitima donat que portava una arma il·legal i donat que l’actuació del mateix agent estava sent desproporcionada, atès que, just abans del cop que va rebre, el propi agent estava agredint a una participant de la manifestació sense cap motiu. D’altra banda, des d’abans de la celebració del judici hi ha hagut una concentració de solidaritat, que ha aplegat una cinquantena de persones.